Parlant amb Negres Tempestes

Hablamos con Negres Tempestes, colectivo libertario de Barcelona. Su aparición ha sido digamos que polémica, debido a su planteamiento de la opresión de las culturas y la necesidad de combatirla dentro del anarquismo. En esto concuerdan con los movimientos independentistas estatistas, aunque se distancian de ellos en cuanto a su rechazo a los estados y las formas de lucha de estas organizaciones (partido, elecciones, etc.). Han reeditado un libro que trata el tema, titulado "Anarquisme i alliberament nacional", realizando una larga gira de presentación.

ALB Noticias.- Hola compas, primero de todo la pregunta obvia, ¿Qué es Negres Tempestes?

NT. Negres Tempestes és un col·lectiu que va sorgir amb l'objectiu de fomentar el debat sobre l'alliberament nacional dins de l'entorn anarquista, així com el de l'anarquisme dins del moviment independentista.

ALB.- ¿Cuáles son vuestras actividades principales?

NT. Les nostres activitats principals són les mateixes que les de qualsevol altre col·lectiu llibertari. Obrim una “kafeta” al CSA CanVies cada diumenge i els dimarts al Casal Popular de Les Corts. També organitzem debats de diverses temàtiques i passis de vídeo. Participem de l'ABS (Assemblea de Barri de Sants) i col·laborem a La Burxa (periòdic mensual de contrainformació de Sants i barris veïns). A més tenim com a objectiu l'edició de material, principalment llibrets i recopilacions de texts. Hi ha que destacar la reedició del llibre d'Ikària “Anarquisme i alliberament nacional” del que estem fent presentacions que fomenten debats i xerrades sobre el tema. També participem al “Febrer Llibertari” o a la Universitat Lliure d'Estiu.

ALB.- ¿Cómo os definís ideológicamente?

NT. Nosaltres ens definim com a llibertàries. La defensa de l'alliberament dels pobles i de les cultures minoritzades és una més de les nostres lluites. Malauradament, sembla que hem de destacar aquesta lluita de les altres degut a la manca de sensibilitat que alguns sectors llibertaris tenen al respecte, així com fan altres col·lectius al tractar temes patriarcals, ecologistes, etc.

ALB.- ¿Qué tipo de anarquismo queréis?

NT. Entre les diferents individualitats que conformen el col·lectiu existeixen diferents formes de pensar, tot i així, podem dir que advoquem per la desaparició de l'Estat i de les classes dominants, creiem en l'assemblea com a forma d'organització, en conseqüència, ens oposem a tot tipus de jerarquies, governs, autoritarismes, i apostem per un federalisme de pobles no per força lligades a les formes que tenen actualment els estats.

ALB.- Eso de considerar la liberación nacional, ¿no es contradictorio con el anarquismo? ¿es la cuestión nacional una lucha libertaria?

NT. Creiem que la llibertat personal va sempre lligada a la llibertat de la societat a la que pertany. Si forma part d'una societat oprimida, sigui la que sigui aquesta forma d'opressió, la persona mai serà lliure. És per això que creiem que la llibertat dels pobles és necessària per a la llibertat de les persones.

ALB.- ¿En qué está oprimida Cataluña? ¿No es una de las regiones más ricas de Europa?

NT. L'opressió no es mesura només en un sentit econòmic. Diàriament, les persones vivim altres formes d'opressió com són el patriarcat, el militarisme, la repressió política, etc. Als Països Catalans (PPCC) patim el capitalisme a l'igual que a altres parts del món, “per sort o per desgràcia” des d'una perspectiva econòmicament privilegiada, que no vol dir desitjable. Així, econòmicament parlant, exercim més d'explotadors que d'explotats encara que de manera no voluntària. Tot i així, són certes classes socials les que exerceixen aquesta opressió, una part important de la societat viu en la pobresa i per tant és víctima d'aquesta opressió econòmica. Moltes zones d'Àfrica són de les més riques del món, però els oligarques i poderosos són els que utilitzen els seus recursos per al seu propi benefici. Malgrat que l'exemple no és extrapolable, pot ser orientatiu.

ALB.- ¿Y qué diferencias de visión tenéis con los independentistas más convencionales? (con CIU con ERC y con la Esquerra Independentista)

NT. Tractar a ERC i a CiU d'independentistes és un error, ja que només utilitzen aquesta bandera en època electoral per tranquil·litzar a les seves bases i per poder negociar tractes de favor amb l'Estat espanyol. D'altra banda, la Esquerra Independentista als PPCC es defineix majoritàriament com comunista i defensen la creació d'un estat propi.

En conseqüència, les diferències són prou clares ja que nosaltres creiem en la llibertat dels pobles sense que això suposi ni la imposició de fronteres, ni de jerarquies, ni de cap altre imitació del model estatal que només reproduiria els tics dels estats capitalistes o dels vells estats del bloc de l'Est.

ALB.- ¿No es esto muy novedoso dentro del campo libertario?

NT. L'alliberament nacional dels pobles oprimits no suposa res de nou dins del pensament anarquista ni a nivell internacional, ni a nivell català. Mihail Bakunin en el seu text “Pàtria i Nacionalitat” defensa la llibertat dels pobles reflectits en els cantons de Tesino i Lombardia respecte a Suïssa i Itàlia respectivament afirmant que:

“La nacionalitat no és un principi; és un fet legitimat, com la individualitat. Cada nació, gran o petita, té l'indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d'acord amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és simplement el corolari del principi general de llibertat”.

També afirma que: “com eslau, jo voldria l'emancipació de la raça eslava del jou alemany, i, com a patriota alemany, Marx no admetia encara el dret dels eslaus a emancipar-se del jou dels alemanys, pensants avui com aleshores que els alemanys són cridats a civilitzar-los, és a dir, a germanitzar-los per acceptació o per força” (1871).

A nivell de PPCC, algunes publicacions com “La Tramuntana, periòdich vermell” (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriorment “L'Avenir” tractaven el tema de l'alliberament nacional des d'una perspectiva anarquista. Personatges com ara Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no plantejaven cap diferència entre una cosa i l'altra. Molts pensadors llibertaris catalans durant l'últim terç del segle XIX i el primer del segle XX, deixant al costat el tema de la llengua utilitzada als seus escrits, plantejaven modernitat, anarquisme i alliberament nacional dels pobles com similars, on les fronteres entre els tres plantejaments no quedaven clares o eren una mateixa cosa. Des de llavors i fins l'actualitat, altres col·lectius i publicacions han assumit aquesta lluita com a pròpia, com ho van fer l'OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

ALB.- ¿Y qué acogida habéis tenido? ¿Veis interés en alguna zona en concreto?

NT. La veritat és que ens ha sorprès la quantitat de col·lectius que ens han convidat a fer xerrades i presentacions del col·lectiu i de la reedició del llibre d'Ikària, visitant molts llocs dels PPCC i de fora d'ells. Fent debats, a ateneus llibertaris com i a casals independentistes, que han sigut molt positius i enriquidors.

ALB.- ¿Qué relación tenéis con los movimientos sociales catalanes?

NT. La nostra “feina” diària està molt lligada al CSA Can Vies i a l'ABS. És per això que sobretot ens relacionem amb col·lectius que es mouen per Sants i Barcelona. També ens coordinem de manera informal amb altres col·lectius anarquistes dels PPCC que està servint per a que hagi una millor comunicació entre col·lectius. Ens hem implicat també en la vaga dels “2 dies” de les conductores de TMB, o en la vaga de Mercadona, CODEX o Caprabo impulsades per la CNT. També hem coorganitzat, juntament amb l'Ateneu Llibertari de Sants i el CSOA La Farga, les jornades del “Febrer Llibertari”. També col·laborem en activitats del Casal Independentista de Sants com ara la “Calçotada” o el “Solstici d'Estiu” (Revetlla de Sant Joan). També participem en l'organització de la “Universitat Lliure d'Estiu”.


ALB.- ¿Y con el movimiento libertario? ¿No se os considera como unos "bichos raros"?

NT. Al principi, pot ser sí, però era més per curiositat de saber que discurs portaríem a la pràctica. Però ara és tot el contrari. Només hi ha que fixar-se en la quantitat de presentacions del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” que hem realitzat a centres socials okupats, ateneus llibertaris o organitzades directament per seccions locals de la CNT.

ALB.- En cuanto a otros colectivos libertarios que tratan la cuestión nacional, ¿mantenéis contacto? ¿con cuáles?

NT. Principalment amb Catarko que són d'El Prat de Llobregat, amb Acció Autònoma de Terrassa i amb individualitats del País Valencià, de les Illes Balears i de diferents indrets dels PPCC. També mantenim contacte amb canaris, gallecs, castellans, aragonesos i bretons.

ALB.- ¿Os consideráis federalistas? ¿Qué opinaríais de una hipotética Federación territorial Ibérica?

NT. Ens considerem federalistes, en tant que considerem que el federalisme planteja una solució, dins de l'anarquisme, a les opressions dels pobles, mitjançant la destrucció de les estructures de poder i autoritat, i en conseqüència, dels estats.

Pel que fa a una federació ibèrica, creiem que no és seriós plantejar-la basant-se en un motiu merament geogràfic i amb un transfons hispanista. També podem plantejar-nos altres marcs territorials federatius com, per exemple, un mediterrani.

ALB.- Finalmente, ¿qué mensaje le daríais a la gente que piensa más o menos como vosotros pero que está en el independentismo más estatista o reformista?

NT. Haurien de tenir present l'objectiu final de l'organització en la que militen: la creació d'un estat, d'unes jerarquies, de mecanismes repressius, etc. Si un dia aconsegueixen el seu objectiu, nosaltres encara estaríem en contra del seu estat i de la seva autoritat. Llavors quedaria clar qui pretenia acabar amb les opressions i qui desitja només un canvi d'amo. Tot mecanisme de delegació o supraestructura acaba inevitablement conduint a les velles formes. Igualment, intentem fomentar el debat entre les nostres companyes llibertàries que no qüestionen el marc estatal o que basen la seva organització en aspectes purament geogràfics. Per exemple, podem entendre que els sindicats s'organitzen a nivell d'estat per qüestions de política laboral però no ho considerem una qüestió de vital importància perquè les polítiques econòmiques i laborals poden variar d'una comunitat autònoma a una altra (exemple: marc català de relacions laborals) i totes elles, al cap i a la fi, venen dictades per la UE. El que no entenem és que hi hagi gent que no qüestioni aquests marcs estatals.

ALB.- Palabras finales ...

NT. Animar a la gent a pensar, a criticar, a construir i a no quedar-se amb la primera impressió. És molt interessant que abandonem les idees fixes i els prejudicis per fomentar els debats entre els diferents col·lectius i individualitats llibertàries per poder entendre que pot aportar cadascú/na en els diferents enfocament per combatre tota autoritat.

ALB. - _Muchas gracias, compas. Salut i sort

http://www.negrestempestes.org/

Per a llegir les respostes en castellà, visita la web a las barricadas.