Convocatòria del 5è certamen de contes antiautoritaris "La Rosa dels Vents"

BASES DE PARTICIPACIÓ

TEMÀTICA: Els relats han de promoure els valors anarquistes (denúncia, reflexió, crítica, transformació social, solidaritat...)

IDIOMA: Només s'acceptaran relats en català, doncs un dels objectius bàsics d'aquest certamen es promoure'n l'ús i deixar enrere els complexos. Els relats no seran valorats per l'ortografia, sinó pel fet que acompleixin amb les bases i que tinguin una temàtica antiautoritària.

EXTENSIÓ MÀXIMA: Aproximadament 13500 caràctes.

ORIGINALITAT DE L'OBRA: Els relats hauran de ser creació de l'autor, però no cal que siguin inèdits, tot i que es valoraria com a quelcom positiu ja que intentem promoure la creativitat.

TERMINI DE LLIURAMENT: El termini de presentació dels relats finalitzarà el 15 de febrer de 2010.

ENTREGA DE LES OBRES: Els textos s'enviaran al correu anarcontes (at) gmail.com, o en el cas de no disposar de connexió a Internet també s'acceptaran contes enviats a: «Negres Tempestes, At. Llibertari de Sants. C/ Maria Victòria 10, 08014, Sants-BCN».

PREMI: El certamen no pretén potenciar la competitivitat, i és per això que el premi serà la pròpia publicació de tots els contes enviats que s'ajustin a les bases. Cada participant al certament en rebrà un exemplar d'aquest recull de relats.

PUBLICACIÓ: Negres Tempestes publicarà el llibre resultant en funció de les seves possibilitats. La publicació consistirà en un pròleg seguit dels relats rebuts que s'ajustin a les bases del certamen i diverses il·lustracions.

DISTRIBUCIÓ: El llibre serà distribuït pel col·lectiu i per les llibreries o distribuïdores que Negres Tempestes cregui oportú.

GUANYS ECONÒMICS: Els beneficis resultants de la venta del llibre pugui produir seran reinvertits en futures edicions de propers llibres.

IL·LUSTRACIONS: També es pot col·laborar en el projecte de la creació del llibre, fent ill·lustracions. Aquestes es publicaran seguint les mateixes condicions que els contes. Per fer-ho, posa't en contacte amb nosaltres mitjançant el mateix correu.

DRETS D'AUTOR: El llibre serà publicat sota llicencia de Creative Commons Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5. Per consultar les condicions d'aquesta llicència es pot visitar: http://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/1.0/

Col·lectiu Llibertari Negres Tempestes
http://www.negrestempestes.org

[Barcelona] Les Aventures d'en Nono: Presentació a la Biblioteca "Vapor Vell" de Sants

El proper divendres 18 de desembre a les 19:00 presentem "Les Aventures d'en Nono" a la bibiloteca Vapor Vell de Sants.

Després, a partir de les 22:00 i al CSA Can Vies, creperia "Jean Grave" fins a les 2:00

Més informació: "Les Aventures d'en Nono"

Negres Tempestes publica Les aventures d'en Nono de Jean Grave

En el 100è aniversari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la Revolució que els vencedors denominarien com a “Setmana Tràgica”, el col·lectiu Negres Tempestes ha traduït al català l'obra de Jean Grave que va formar part dels materials d'estudi de l'Escola Racionalista que Ferrer i Guàrdia dirigia al carrer Bailén de Barcelona.

Títol: Les Aventures d'en Nono
Autor: Jean Grave

Any de publicació: 2009
Producció Editorial: Negres Tempestes

Pàgines: 196

En el 100è aniversari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la Revolució que els vencedors denominarien com a “Setmana Tràgica”, el col·lectiu Negres Tempestes ha traduït al català l'obra de Jean Grave que va formar part dels materials d'estudi de l'Escola Racionalista que Ferrer i Guàrdia dirigia al carrer Bailén de Barcelona.

En Nono coneix Autonomia, país utòpic en el que l'educació de les nenes i nens estimula les seves inquietuds, l'amor per la natura i altres valors propis de l'anarquisme. Accidentalment, en Nono acaba a Argirocràcia, que segueix un model social capitalista, on tracta d'aplicar i explicar el que ha aprés al seu país.

Aquesta edició inclou la introducció adreçada als alumnes feta per Anselmo Lorenzo, qui va traduir la versió original en francès al castellà a petició de Ferrer i Guàrdia. Inclou també les paraules de Ferrer i Guàrdia adreçades al professorat, una carta on alumnes de l'Escola Moderna parlen sobre el llibre a escolars de l'Ateneu Obrer de Badalona i la introducció en la que Negres Tempestes explica les raons que els han portat a traduir aquest llibre al català entre les que destaca la necessitat de desenvolupar escoles llibertàries. Cal destacar que part dels beneficis obtinguts seran destinats a projectes educatius llibertaris.

Podeu aconseguir l'exemplar al mòdic preu de 6€ als punts de distribució habituals. A més, el podreu aconseguir durant la Jornada d'Autogestió Educativa del proper dissabte10 d'octubre al Parc de la Ciutadella de Barcelona. També farem una presentació del llibre el proper divendres 16 d'octubre, a les 19h al CSA Can Vies.

Tota la informació a www.negrestempestes.org/nono

[Barcelona] Crònica del Bloc Negre del 11 de Setembre

Com ja és habitual, la manifestació de l'Onze de Setembre de la tarda ha comptat amb la presencia d'el Bloc Negre o Antiautoritari.

Aquest any, l’Onze de Setembre ha anat marcat en bona part pel context de la crisi econòmica del capitalisme. Pel matí sindicalistes i treballadors d’empreses en conflicte de Nissan i Roca, han escridassat els polítics responsables de l’aprovació dels respectius ERO’s, que aquestes dues empreses travessen. Aquest ha sigut l’eix reivindicatiu triat també pels manifestants del Bloc Negre. El citat Bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l’Esquerra Independentista, sota el lema "Davant la crisis global; la millor reacció la cooperació" i el subtítol “Deslliurem-nos de transnacionals i imperialistes”.

El Bloc ha comtat amb la presència d’abundants banderes negres i crits de "ni Espanya, ni França, ni Estat català", "visca la terra, mort als imperis", "contra la crisi, lluita obrera", "no hi som totes, falten les preses", etc.... Alhora s'han fet vàries versions "karaoke" d’”A les barricades”.

El fet anecdòtic d’aquesta diada ha estat marcat per l’intent de provocació protagonitzat per un equip de reporters de la TV ultradretana i espanyolista Intereconomia que es va resistir a abandonar la cua de la marxa, malgrat els requeriments dels presents de que no gravessin.

Finalment, després de llegir el manifest, el Bloc s'ha dissolt al Fossar amb el cant d’”A les barricades” i d’”Els Segadors”. En fi, s’ha donat "el punt negre" de la Diada, i 295 anys després, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat un altre cop a onejar a Barcelona.

Crida l’atenció també, l’aparició d’alguna que altra bandera negra, entre les nombroses rojes, violetes i estelades a la manifestació unitària, exhibides per alguns militats d’organitzacions de l’Esquerra Independentista, oposats a les tesis estatistes.

El que ara s'anomena Bloc Negre, va començar d'una forma informal, en base a converses entre activistes de l'àrea de l'autonomia barcelonesa, que no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta i, mitjançant el boca orella, es congregaven a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o Autònom (com s'anomenava al principi) a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats grocs. I per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni per la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitimin els propis estats.

11S: Manifest del Bloc Negre

Contra la seva crisi... la nostra COOPERACIÓ!!!

Un cop més els diferents mitjans ens estan marejant per prendre'ns el pèl. El missatge és clar: ha vingut una crisi, com si fos una inclemència meteorològica. Com si fos tant inevitable com imprevisible. Ens han de posar la por al cos per tal que ens resignem amb les seves solucions per sortir de la seva crisi.

Que el sistema capitalista te crisis cícliques no és cap novetat, com tampoc ho son que l'economia especulativa i els diners virtuals, no són sostenibles.

Però aquí no es tracta només d'això. No és només que el sistema ha fallat. Els principals culpables d'aquesta crisi s'han embutxacat molts milions sense palanques i de dia. Els estats, contradient la llei del lliure mercat que tant defensen, han intervingut regalant-los milers de milions a aquestes multinacionals. En alguns casos passant a formar part de les direccions. Tots aquests diners que teòricament no hi eren per a totes les altres coses o per directament acabar amb la fam al món , apareixen misteriosament.

Un cop més és fa palesa la funció dels estats: garantir a la classe dirigent (els que no treballen) de mantenir-se en el poder, mantenint als desposseïts venent la seva força de treball. Que d'això és tracta aquesta crisi, de flexibilitzar el mercat laboral que vol dir renunciar a conquestes laborals de principi del segle passat!! Davant del xantatge de l'atur volen que treballem més hores i guanyem menys.

Portem massa temps delegant en mentiders professionals. La falta de conscienciació i el possibilisme és el que ens ha dut aquí. No és casual que les coses vagin com van. Hem perdut la unió i ens hem tornat mesells. El que tothom s'estigui salvant el propi cul, tot desitjant que el seu entorn més proper se'n pugui sortir, només empitjora les coses. Només l'acció col·lectiva i conscient pot canviar la situació. Prou delegar! Comença a actuar per tu mateixa! Organitza't!.

Hem de obrir els ulls i veure que estem totes iguals. Que no és conjuntural! El proper cop que et creuïs amb una manifestació de treballadors de nosequina empresa, en comtes de pensar que estàs arribant més tard a on vagis, baixa del cotxe i aplaudeix! La solidaritat és la nostra millor arma. De fet és la nostra única arma.

No podem creure'ns que és pot negociar amb qui t'oprimeix. Els que tenen els privilegis no hi renunciaran així com així. No hem de pidolar res, hem d'agafar el que és nostre! És absurd creure's que no ens haurem d'embrutar totes les mans. Com absurd és creure's que aconseguirem la independència dels PPCC negociant amb Ecspanya.

La independència personal , social i com a poble només l'aconseguirem lluitant!

En primera persona, sense intermediaris. L'autorganització i la democràcia directa , el camí.

La solidaritat activa amb els conflictes de casa nostra i d'arreu del món. Amb tots els pobles que lluiten contra el colonialisme, l'imperialisme i el capitalisme. Hem de mantenir l'esperit critic, indomable i foragitar les pors de la incertesa amb cops sincers d'aquest nou món que duen als nostres cors.

Per la independència sense límits, visca la terra mori el govern!!!

Notes:

-Amb la pantomima de la reforma del estatut, que acabarà més retallat que abans hi tot , els independentistes d'Armani i els ecologistes de debó ens han recordat una vegada més de que serveix la democràcia parlamentaria.

-Els principals directius de AIG van gastar-se 300.000 eurus en un cap de setmana per celebrar que havien estat intervinguts i que cobrarien les seves milionàries indemnitzacions.

L'alliberament dels pobles: Una visió llibertària

Per a llegir-la en castellà punxa ací.

El debat sobre l'alliberament dels pobles i l'anarquisme, degut a les diferents realitats culturals que vivim a dins de l'Estat espanyol, torna a aparèixer contínuament en els nostres mitjans i converses. Amb aquest article intentaré fer una definició de termes i explicar perquè crec que l'anarquisme no només busca l'alliberament dels pobles sinó que és potser una de les poques solucions que trobem per aconseguir que tots els pobles siguin lliures.

Per començar, i sense entrar en profunditat en les arrels del nacionalisme (ideologia per cert, amb menys de un parell de segles d'antiguitat), cal definir els conceptes que fem servir. En ocasions, veiem com col·lectius anomenats revolucionaris, fins i tot llibertaris, fan servir el terme “alliberament nacional”. Nosaltres preferim fer servir el terme “poble” abans que “nació” per les connotacions que aquesta paraula implica. La paraula nació no pot entendre's sense pensar en la relació amb l'Estat-nació modern; anomenem normalment “nació” o bé a la cultura present dins d'un Estat, o bé al conjunt de persones que, sense tenir estat propi per empresonar la seva cultura, volen crear-se un i separar-se del que actualment les oprimeix. El nacionalisme ha demostrat ser una ideologia lligada a l'estatisme en tot moment, i així queda constatat quan veiem que les reivindicacions nacionalistes solen basar-se en aconseguir un Estat propi. Els Estats, per la seva banda, compleixen la seva tasca normalitzadora i homogeneïtzadora del que pretenen que sigui la seva “nació”; així ho veiem, per exemple, en els casos propers dels Estats espanyol i francès. Per tant, i no trobant precedents que demostrin el contrari, podem dir que el nacionalisme intenta eliminar la diferencia i edificar unes fronteres on construir la seva idea nacional. Malgrat no tenir totes les competències necessàries, l'actuació de la Generalitat de Catalunya ens pot mostrar el principi de com podria ser un Estat Català si aquest s'arribés a aconseguir, cosa bastant probable ja que, com diu Miquel Amorós, “l'Estat està perdent progressivament poder davant el poder del mercat”(1), i així a més, es reduiria una part de la conflictivitat social que hi ha al Principat.

És per aquest motiu que preferim parlar de pobles (o cultures, comunitats, persones, etc.), ja que no creiem en aquesta homogeneïtzació, en aquest intent de fer veure que tots som una unitat forçada i que necessitem imposar-nos unes fronteres pròpies. Les fronteres, és a dir, les delimitacions que marquen on acaba el monopoli de la violència d'un Estat i comença el de l'altre, són un exemple ben clar de l'autoritarisme que suposa creure's capaç de poder dividir el planeta, impedir la llibertat de moviment a les persones i crear aquest forçat pensament binari: ells (els de l'altra banda) i nosaltres(2). El lliure federalisme llibertari no coneix aquestes fronteres, ja que no necessita crear-les, doncs “els territoris anarquistes són constituïts per aquelles persones que per afinitat decideixen construir-los al marge i en rebuig a qualsevol institució de poder, sigui l'Estat, la família o d'altres exponents passats [...] sense necessitat de basar-se o justificar-se en la diferenciació amb elements externs”(3). El discurs del nacionalisme català, fins i tot el d'esquerres, es basa principalment en aquesta diferenciació lingüística, i la situació de minorització que pateix la llengua catalana. Si bé en la qüestió lingüística creiem que el discurs és del tot acceptable, ja que aquesta llengua ha sigut minoritzada i gairebé eliminada per aquesta homogeneïtzació estatal que parlàvem abans, no considerem que sigui prou per argumentar un discurs. Per nosaltres, l'alliberament del poble català (o dels pobles catalans), també ha de tenir relació amb els lligams de solidaritat, els espais de proximitat, la defensa conjunta del territori i la necessitat de crear una xarxa econòmica més propera davant les desastroses conseqüències econòmiques, humanes i ecològiques del capitalisme global.

Aquest alliberament, però, s'ha de construir sobre la base no de la imposició sinó del respecte, del saber acceptar la diversitat i la no infinitud de les coses, deixant de banda la uniformització que vol el nacionalisme. La cultura, tanmateix, és un fet canviant i no etern. És clar que és important la nostra història, el nostre passat i els coneixements tradicionals que la especialització i el capitalisme ens han fet perdre, així com ho és el futur de la nostra cultura, però sobretot el que importa som nosaltres, les persones, ací i ara, i poder reivindicar tot allò que tinguem necessitat. La reivindicació de la llibertat d'un poble no pot estar estancada en la reivindicació d'un passat històric, de l'enaltiment d'una simbologia feudal o de determinats cabdills (com pot ser que des de sectors de l'Esquerra Independentista s'estigui celebrant tal bajanada com el centenari del naixement de l'imperialista i assassí Jaume I?).

Un altre problema del nacionalisme, és que es tracta d'una ideologia interclassista de la que és molt fàcil sentir-se particip, i que per tant, és molt fàcil de reconduir cap a interessos partidistes i econòmics de les elits, fent servir aquest sentiment comú. Una mostra d'això la tenim cada any en veure desfilar en processó durant la Diada tots els sectors de la societat catalana (des de partits espanyols fins a grups llibertaris). El nacionalisme és per tant, tant interclassista com pot ser el feminisme (i més difícilment el discurs antipatriarcal que ja van assumint alguns partits polítics). Tot i que potser no és l'autor més indicat (pel seu conegut racisme antieslau i el seu amor per un món industrial i homogeni), una frase de Marx il·lustra bé això: “Per a que els pobles puguin unificar realment els seus interessos, els seus interessos hauran de ser comuns. Perquè els seus interessos puguin ser comuns, cal abolir les actuals relacions de propietat, doncs aquestes condicionen l'explotació dels pobles entre ells [...] La victòria del proletariat sobre la burgesia és, al mateix temps, la victòria sobre els conflictes nacionals”(4).

Però, com ja hem dit abans, la causa d'opressió dels pobles va més enllà de l'opressió cultural; també l'opressió econòmica (basada en la propietat), l'opressió patriarcal i l'opressió estatal, són fets que no ens permeten alliberar-nos completament. Un estat-nació no pot resoldre cap d'aquests conflictes. L'opressió cultural, no només no desapareix sinó que es veu augmentada per la homogeneïtzació. L'opressió econòmica i estatal no es pot resoldre amb un estat-nació, ja que no elimina la propietat i crea una sèrie de jerarquies estatals no productives. I per últim, l'opressió patriarcal seguirà existint mentre existeixi una dominació jeràrquica de la societat i una concepció dominadora de la vida (com són els estats), ja que, “la societat patriarcal la fem tots i totes, no és quelcom exterior a nosaltres sinó que les institucions descansen en els individus que hem sigut formats per a l'obediència a l'autoritat i per entendre els bens, la terra i les persones com a possessions”(5).

Pel que fa al moviment llibertari també trobem la problemàtica del que alguns diuen “espanyolisme”, terme despectiu que recrimina que alguns col·lectius es deixin portar per aquesta dinàmica homogeneïtzadora de l'Estat espanyol. Segurament, aquest terme no toca utilitzar-ho ja que no creiem que sigui una cosa intencionada sinó un desinterès per aquests temes. També trobem que amb la coordinació de col·lectius o sindicats apareix sempre l'espectre de la coordinació estatal (o ibèrica en terme eufemístic), que representa l'acceptació de les fronteres que ens imposa l'Estat espanyol. Això és justificat amb l'excusa de la proximitat, que en el nostre cas és totalment falsa, ja que tenim molt més a prop la Catalunya Nord, Tolosa o Marsella que no pas Huelva o Vigo. Una altra excusa és la del marc legal en que ens movem, que pot ser veritat en alguns casos, però la Generalitat per exemple té prou autonomia com per modificar aquest marc legal (com ara la Llei d'Educació de Catalunya). Aquestes coordinacions suposen també una homogeneïtzació lingüística, ja que la llengua vehicular de les mateixes és generalment el castellà, sense establir-se propostes alternatives.

El problema en les organitzacions llibertàries potser ha sorgit pel desinterès per aquest tema i no pas per voluntat de construir la nació espanyola, però està clar que també és un fet en continu debat i que es ve teoritzant des del mateix Bakunin, el qual ja demanava la llibertat dels pobles (de tots), i Kropotkin, qui tenia un concepte molt més federal que acabava amb la imposició de fronteres. Si no volem caure en la contradicció que suposa realitzar una solidaritat antiimperialista amb pobles com els maputxes, zapatistes, saharians o palestins, però deixant de banda les diferents realitats a dins d'aquest Estat, haurem de continuar treballant per destruir les nostres fronteres i poder així defensar la terra.

(1) AMORÒS, M. El partit de l'Estat.
(2) Revista ANARCO-TERRITORIS nº1.
(3) Revista ANARCO-TERRITORIS nº3
(4) MARX, K., ENGELS, F. Els nacionalismes contra el proletariat
(5) RODRIGAÑEZ, C. El asalto al Hades

Cosimo Piovasco di Rondò

*Cosimo Piovasco di Rondò era l'hereu d'una família tradicional contra la qual es va rebelar des d'un primer moment mitjançant petites protestes, fins que a l'etapa adolescent decideix pujar-se als arbres i no tornar a baixar mai més, decisió que portarà fins a les seves últimes conseqüències.

Autogestió de Negres Tempestes

Autogestió de Negres Tempestes a la capella de Can vies

Salut companys i companyes, Aquest dissabte 23 de maig celebrarem una festa a la capella de Can Vies per l'autogestió de Negres Tempestes. Us esperem a tots i a totes al Carrer dels Jocs Florals 40-42 de Sants a partir de les 22h. Recordeu que per arribar-hi podeu agafar les línies L1 L5 fins a la parada de Plaça de Sants. Podreu gaudir de bona música i de l'experiència que durant 12 anys ha anat acumulant la capella sixtina de Can Vies. Amb l'ànim de gaudir de la vostra assistència, us saludem cordialment. Negres Tempestes

Mira també: http://www.negrestempestes.org

[Belgrado | Serbia] 10 días de prisión para el Secretario General de la AIT

Ratibor Trivunac, militante de la Confederación de Sindicatos “Anarcho-syndicalist Initiative” (ASI) y Secretario General de la Asociación Internacional de los Trabajadores, fue condenado ayer por la tarde a diez días de prisión por la quema de una bandera estadounidense en el centro de Belgrado.

Un grupo de anarquistas organizó una protesta no autorizada ayer como respuesta a la visita del Vicepresidente estadounidense Joseph Biden a Belgrado. Durante la protesta, Trivunac quemó la bandera de EEUU y leyó un comunicado condenando la labor de los Estados Unidos en el fomento del Capitalismo, las guerras, la explotación y la discriminación en el mundo.

Goran Milutinović, juez del distrito de Belgrado, sentenció a Ratibor y ordenó su inmediata entrada en prisión sin darle oportunidad de apelación. Otros compañeros que también fueron arrestados fueron liberados sin cargos. Nuestros abogados están tratando de apelar durante el día de hoy la sentencia.

La quema de la bandera es una acto simbólico de protesta y encontramos las acciones del juez Milutinović escandalosas. ¡Nos negamos a obedecer órdenes!, ¡nos negamos a estar callados!. ¡Siempre quemaremos los símbolos de la explotación y de la opresión!

Queremos hacer un llamamiento internacional de acciones en solidaridad si Ratibor no es excarcelado el sábado por la mañana. Os mantendremos informados de los acontecimientos.

¡Libertad para Ratibor!
¡Larga vida a la AIT!

En nombre del Secretariado de la AIT,
Nikola Pavlović.

Secretariado de la Asociación Internacional de los Trabajadores
Secretariat of the International Workers Association

L'alliberament dels pobles: Una visió llibertària

El debat sobre l'alliberament dels pobles i l'anarquisme, degut a les diferents realitats culturals que vivim a dins de l'Estat espanyol, torna a aparèixer contínuament en els nostres mitjans i converses. Amb aquest article intentaré fer una definició de termes i explicar perquè crec que l'anarquisme no només busca l'alliberament dels pobles sinó que és potser una de les poques solucions que trobem per aconseguir que tots els pobles siguin lliures.

Per començar, i sense entrar en profunditat en les arrels del nacionalisme (ideologia per cert, amb menys de un parell de segles d'antiguitat), cal definir els conceptes que fem servir. En ocasions, veiem com col·lectius anomenats revolucionaris, fins i tot llibertaris, fan servir el terme “alliberament nacional”. Nosaltres preferim fer servir el terme “poble” abans que “nació” per les connotacions que aquesta paraula implica. La paraula nació no pot entendre's sense pensar en la relació amb l'Estat-nació modern; anomenem normalment “nació” o bé a la cultura present dins d'un Estat, o bé al conjunt de persones que, sense tenir estat propi per empresonar la seva cultura, volen crear-se un i separar-se del que actualment les oprimeix. El nacionalisme ha demostrat ser una ideologia lligada a l'estatisme en tot moment, i així queda constatat quan veiem que les reivindicacions nacionalistes solen basar-se en aconseguir un Estat propi. Els Estats, per la seva banda, compleixen la seva tasca normalitzadora i homogeneïtzadora del que pretenen que sigui la seva “nació”; així ho veiem, per exemple, en els casos propers dels Estats espanyol i francès. Per tant, i no trobant precedents que demostrin el contrari, podem dir que el nacionalisme intenta eliminar la diferencia i edificar unes fronteres on construir la seva idea nacional. Malgrat no tenir totes les competències necessàries, l'actuació de la Generalitat de Catalunya ens pot mostrar el principi de com podria ser un Estat Català si aquest s'arribés a aconseguir, cosa bastant probable ja que, com diu Miquel Amorós, “l'Estat està perdent progressivament poder davant el poder del mercat”(1), i així a més, es reduiria una part de la conflictivitat social que hi ha al Principat.

És per aquest motiu que preferim parlar de pobles (o cultures, comunitats, persones, etc.), ja que no creiem en aquesta homogeneïtzació, en aquest intent de fer veure que tots som una unitat forçada i que necessitem imposar-nos unes fronteres pròpies. Les fronteres, és a dir, les delimitacions que marquen on acaba el monopoli de la violència d'un Estat i comença el de l'altre, són un exemple ben clar de l'autoritarisme que suposa creure's capaç de poder dividir el planeta, impedir la llibertat de moviment a les persones i crear aquest forçat pensament binari: ells (els de l'altra banda) i nosaltres(2). El lliure federalisme llibertari no coneix aquestes fronteres, ja que no necessita crear-les, doncs “els territoris anarquistes són constituïts per aquelles persones que per afinitat decideixen construir-los al marge i en rebuig a qualsevol institució de poder, sigui l'Estat, la família o d'altres exponents passats [...] sense necessitat de basar-se o justificar-se en la diferenciació amb elements externs”(3). El discurs del nacionalisme català, fins i tot el d'esquerres, es basa principalment en aquesta diferenciació lingüística, i la situació de minorització que pateix la llengua catalana. Si bé en la qüestió lingüística creiem que el discurs és del tot acceptable, ja que aquesta llengua ha sigut minoritzada i gairebé eliminada per aquesta homogeneïtzació estatal que parlàvem abans, no considerem que sigui prou per argumentar un discurs. Per nosaltres, l'alliberament del poble català (o dels pobles catalans), també ha de tenir relació amb els lligams de solidaritat, els espais de proximitat, la defensa conjunta del territori i la necessitat de crear una xarxa econòmica més propera davant les desastroses conseqüències econòmiques, humanes i ecològiques del capitalisme global.

Aquest alliberament, però, s'ha de construir sobre la base no de la imposició sinó del respecte, del saber acceptar la diversitat i la no infinitud de les coses, deixant de banda la uniformització que vol el nacionalisme. La cultura, tanmateix, és un fet canviant i no etern. És clar que és important la nostra història, el nostre passat i els coneixements tradicionals que la especialització i el capitalisme ens han fet perdre, així com ho és el futur de la nostra cultura, però sobretot el que importa som nosaltres, les persones, ací i ara, i poder reivindicar tot allò que tinguem necessitat. La reivindicació de la llibertat d'un poble no pot estar estancada en la reivindicació d'un passat històric, de l'enaltiment d'una simbologia feudal o de determinats cabdills (com pot ser que des de sectors de l'Esquerra Independentista s'estigui celebrant tal bajanada com el centenari del naixement de l'imperialista i assassí Jaume I?).

Un altre problema del nacionalisme, és que es tracta d'una ideologia interclassista de la que és molt fàcil sentir-se particip, i que per tant, és molt fàcil de reconduir cap a interessos partidistes i econòmics de les elits, fent servir aquest sentiment comú. Una mostra d'això la tenim cada any en veure desfilar en processó durant la Diada tots els sectors de la societat catalana (des de partits espanyols fins a grups llibertaris). El nacionalisme és per tant, tant interclassista com pot ser el feminisme (i més difícilment el discurs antipatriarcal que ja van assumint alguns partits polítics). Tot i que potser no és l'autor més indicat (pel seu conegut racisme antieslau i el seu amor per un món industrial i homogeni), una frase de Marx il·lustra bé això: “Per a que els pobles puguin unificar realment els seus interessos, els seus interessos hauran de ser comuns. Perquè els seus interessos puguin ser comuns, cal abolir les actuals relacions de propietat, doncs aquestes condicionen l'explotació dels pobles entre ells [...] La victòria del proletariat sobre la burgesia és, al mateix temps, la victòria sobre els conflictes nacionals”(4).

Però, com ja hem dit abans, la causa d'opressió dels pobles va més enllà de l'opressió cultural; també l'opressió econòmica (basada en la propietat), l'opressió patriarcal i l'opressió estatal, són fets que no ens permeten alliberar-nos completament. Un estat-nació no pot resoldre cap d'aquests conflictes. L'opressió cultural, no només no desapareix sinó que es veu augmentada per la homogeneïtzació. L'opressió econòmica i estatal no es pot resoldre amb un estat-nació, ja que no elimina la propietat i crea una sèrie de jerarquies estatals no productives. I per últim, l'opressió patriarcal seguirà existint mentre existeixi una dominació jeràrquica de la societat i una concepció dominadora de la vida (com són els estats), ja que, “la societat patriarcal la fem tots i totes, no és quelcom exterior a nosaltres sinó que les institucions descansen en els individus que hem sigut formats per a l'obediència a l'autoritat i per entendre els bens, la terra i les persones com a possessions”(5).

Pel que fa al moviment llibertari també trobem la problemàtica del que alguns diuen “espanyolisme”, terme despectiu que recrimina que alguns col·lectius es deixin portar per aquesta dinàmica homogeneïtzadora de l'Estat espanyol. Segurament, aquest terme no toca utilitzar-ho ja que no creiem que sigui una cosa intencionada sinó un desinterès per aquests temes. També trobem que amb la coordinació de col·lectius o sindicats apareix sempre l'espectre de la coordinació estatal (o ibèrica en terme eufemístic), que representa l'acceptació de les fronteres que ens imposa l'Estat espanyol. Això és justificat amb l'excusa de la proximitat, que en el nostre cas és totalment falsa, ja que tenim molt més a prop la Catalunya Nord, Tolosa o Marsella que no pas Huelva o Vigo. Una altra excusa és la del marc legal en que ens movem, que pot ser veritat en alguns casos, però la Generalitat per exemple té prou autonomia com per modificar aquest marc legal (com ara la Llei d'Educació de Catalunya). Aquestes coordinacions suposen també una homogeneïtzació lingüística, ja que la llengua vehicular de les mateixes és generalment el castellà, sense establir-se propostes alternatives.

El problema en les organitzacions llibertàries potser ha sorgit pel desinterès per aquest tema i no pas per voluntat de construir la nació espanyola, però està clar que també és un fet en continu debat i que es ve teoritzant des del mateix Bakunin, el qual ja demanava la llibertat dels pobles (de tots), i Kropotkin, qui tenia un concepte molt més federal que acabava amb la imposició de fronteres. Si no volem caure en la contradicció que suposa realitzar una solidaritat antiimperialista amb pobles com els maputxes, zapatistes, saharians o palestins, però deixant de banda les diferents realitats a dins d'aquest Estat, haurem de continuar treballant per destruir les nostres fronteres i poder així defensar la terra.

(1) AMORÒS, M. El partit de l'Estat.
(2) Revista ANARCO-TERRITORIS nº1.
(3) Revista ANARCO-TERRITORIS nº3
(4) MARX, K., ENGELS, F. Els nacionalismes contra el proletariat
(5) RODRIGAÑEZ, C. El asalto al Hades

Cosimo Piovasco di Rondò

*Cosimo Piovasco di Rondò era l'hereu d'una família tradicional contra la qual es va rebelar des d'un primer moment mitjançant petites protestes, fins que a l'etapa adolescent decideix pujar-se als arbres i no tornar a baixar mai més, decisió que portarà fins a les seves últimes conseqüències.

Festa per l´autogestió de Negres Tempestes a Corneyà

A les 20:00 projecció de la Pel·lícula "Batalla en Seattle".

Battle in Seattle' ('Batalla en Seattle'). Direcció: Stuart Townsend. Intèrprets: Michelle Rodriguez, Charlize Theron; Woody Harrelson, Ray Liotta. Gènere: Drama.

El film recorda les multitudinàries protestes de Seattle el 1999, durant la cimera de l'Organització Mundial del Comerç. Les manifestacions dels antimundialistes van portar a les autoritats a declarar l'estat d'excepció.

A les 22:00 sopador d'entrepans vegans i kafeta amb música.

A les 23:00 Lion Soldiers, sound system de Drum'n'Bass.

A partir de la 01:00: PD's convidats i PATXANGA fins les 05:00.

Tot això serà a La Banka Rota
c\Rubí i Ors, 103
L5 i FGC Cornellà de LLobregat

www.negrestempestes.org

Independentismo libertario en Canarias: charla-debate el 31 de octubre

Este viernes 31 de octubre, a las 8 de la tarde, tendrá lugar la charla-debate: "El independentismo libertario en Canarias", organizada por la AOC (Asociación Obrera de Canarias).

Disfruta de un Halloween diferente, conociendo cómo los anarquistas canarios plantean enterrar al Estado España y su dominio sobre nuestro país.

El lugar, La Orotava, en el "Espacio Sociocultural LA CASA", Calle Dr. Domingo González nº 14, al lado de las cuatro esquinas, por encima del Molino de Gofio de Chano, en la Villa de Arriba. Tfno: 922 32 01 76.

¡Acude!

AOC - Asociación Obrera de Canarias
aoc.asamblea@gmail.com
aoc-asamblea.blogspot.com

Publicat el número 5 de "La Rosa dels Vents"

Ha sortit el número 5 de "La Rosa dels Vents" (publicació de debat llibertari als PPCC)

Continguts

Portada
800 anys després: el retorn dels morts vivents (d'en Jaume)

Editorial
James, the first

Actualitat

Banderes, símbols i repressió

Lectures
Socialisme sense estat (Mijail Bakunin)

Opinió
País Valencià. La trista, trista història del meu país (Abraham)

Ressenyes
2n Recull de Contes Anti-autoritaris.

Humor

800 anys (Agus)

http://www.negrestempestes.org/afegits/larosadelsvents/larosadelsvents.pdf

Crònica del Bloc Negre del 11-set.

Com ja be essent habitual, la manifestació de l'onze de Setembre de la tarda ha comptat amb la presencia d'un Bloc Negre o Antiautoritari.

El bloc ha iniciat la seva marxa darrera de la manifestació unitària de l'esquerra independentista, sota el lema "Ni Reis, Ni Súbdits; per que la màxima sobirania es l'auto-organització", la pancarta que obria el Bloc anava també acompanyada de dos dibuixos al•legòrics, on es podia observar a un Jaume I caracteritzat com el cap dels Gals Abraracurcix, llençant renecs desprès que els seus dos portadors l'haguessin estibat de daltabaix de l'escut, en l’altre dibuix és podia observar un Rei Juan Carlos I engalanat d'emperador romà en el moment en que Obelix li llança un menhir.

Aquest any, l’onze de Setembre, a anat acompanyat també d’una forta critica a la commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I “el Conqueridor” i tot allò que representa, tant des de el punt de vista de tots aquells pobles que van haver de patir la seva cobdícia imperialista, com la de tots aquells catalans i catalanes de classe popular, que li van haver de rendir el seu vassallatge.

El Bloc ha comtat amb la presència de abundants banderes negres i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", "ni Jaumes,ni Juan Carles, ni reis, ni patrons", "El tripartit especula i desallotja", "no hi som tots, falten els presos", etc.... Alhora s'han fet vàries versions "karaoke" d'-A les barricades-.

Finalment, el Bloc s'ha dissolt al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors. En fi, hem donat "el punt negre" de l'11 de setembre, i 294 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.

El que ara s'anomena Bloc Negre, va començar d'una forma informal, en base a converses entre activistes de l'àrea de l'autonomia barcelonesa, que no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va pasar un any fruit de descoordinació), i mitjançant el boca orella es congregaven a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s'anomenava al principi, a anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s'ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals, han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.

(Barcelona indymedia)

Parlant amb Negres Tempestes

Hablamos con Negres Tempestes, colectivo libertario de Barcelona. Su aparición ha sido digamos que polémica, debido a su planteamiento de la opresión de las culturas y la necesidad de combatirla dentro del anarquismo. En esto concuerdan con los movimientos independentistas estatistas, aunque se distancian de ellos en cuanto a su rechazo a los estados y las formas de lucha de estas organizaciones (partido, elecciones, etc.). Han reeditado un libro que trata el tema, titulado "Anarquisme i alliberament nacional", realizando una larga gira de presentación.

ALB Noticias.- Hola compas, primero de todo la pregunta obvia, ¿Qué es Negres Tempestes?

NT. Negres Tempestes és un col·lectiu que va sorgir amb l'objectiu de fomentar el debat sobre l'alliberament nacional dins de l'entorn anarquista, així com el de l'anarquisme dins del moviment independentista.

ALB.- ¿Cuáles son vuestras actividades principales?

NT. Les nostres activitats principals són les mateixes que les de qualsevol altre col·lectiu llibertari. Obrim una “kafeta” al CSA CanVies cada diumenge i els dimarts al Casal Popular de Les Corts. També organitzem debats de diverses temàtiques i passis de vídeo. Participem de l'ABS (Assemblea de Barri de Sants) i col·laborem a La Burxa (periòdic mensual de contrainformació de Sants i barris veïns). A més tenim com a objectiu l'edició de material, principalment llibrets i recopilacions de texts. Hi ha que destacar la reedició del llibre d'Ikària “Anarquisme i alliberament nacional” del que estem fent presentacions que fomenten debats i xerrades sobre el tema. També participem al “Febrer Llibertari” o a la Universitat Lliure d'Estiu.

ALB.- ¿Cómo os definís ideológicamente?

NT. Nosaltres ens definim com a llibertàries. La defensa de l'alliberament dels pobles i de les cultures minoritzades és una més de les nostres lluites. Malauradament, sembla que hem de destacar aquesta lluita de les altres degut a la manca de sensibilitat que alguns sectors llibertaris tenen al respecte, així com fan altres col·lectius al tractar temes patriarcals, ecologistes, etc.

ALB.- ¿Qué tipo de anarquismo queréis?

NT. Entre les diferents individualitats que conformen el col·lectiu existeixen diferents formes de pensar, tot i així, podem dir que advoquem per la desaparició de l'Estat i de les classes dominants, creiem en l'assemblea com a forma d'organització, en conseqüència, ens oposem a tot tipus de jerarquies, governs, autoritarismes, i apostem per un federalisme de pobles no per força lligades a les formes que tenen actualment els estats.

ALB.- Eso de considerar la liberación nacional, ¿no es contradictorio con el anarquismo? ¿es la cuestión nacional una lucha libertaria?

NT. Creiem que la llibertat personal va sempre lligada a la llibertat de la societat a la que pertany. Si forma part d'una societat oprimida, sigui la que sigui aquesta forma d'opressió, la persona mai serà lliure. És per això que creiem que la llibertat dels pobles és necessària per a la llibertat de les persones.

ALB.- ¿En qué está oprimida Cataluña? ¿No es una de las regiones más ricas de Europa?

NT. L'opressió no es mesura només en un sentit econòmic. Diàriament, les persones vivim altres formes d'opressió com són el patriarcat, el militarisme, la repressió política, etc. Als Països Catalans (PPCC) patim el capitalisme a l'igual que a altres parts del món, “per sort o per desgràcia” des d'una perspectiva econòmicament privilegiada, que no vol dir desitjable. Així, econòmicament parlant, exercim més d'explotadors que d'explotats encara que de manera no voluntària. Tot i així, són certes classes socials les que exerceixen aquesta opressió, una part important de la societat viu en la pobresa i per tant és víctima d'aquesta opressió econòmica. Moltes zones d'Àfrica són de les més riques del món, però els oligarques i poderosos són els que utilitzen els seus recursos per al seu propi benefici. Malgrat que l'exemple no és extrapolable, pot ser orientatiu.

ALB.- ¿Y qué diferencias de visión tenéis con los independentistas más convencionales? (con CIU con ERC y con la Esquerra Independentista)

NT. Tractar a ERC i a CiU d'independentistes és un error, ja que només utilitzen aquesta bandera en època electoral per tranquil·litzar a les seves bases i per poder negociar tractes de favor amb l'Estat espanyol. D'altra banda, la Esquerra Independentista als PPCC es defineix majoritàriament com comunista i defensen la creació d'un estat propi.

En conseqüència, les diferències són prou clares ja que nosaltres creiem en la llibertat dels pobles sense que això suposi ni la imposició de fronteres, ni de jerarquies, ni de cap altre imitació del model estatal que només reproduiria els tics dels estats capitalistes o dels vells estats del bloc de l'Est.

ALB.- ¿No es esto muy novedoso dentro del campo libertario?

NT. L'alliberament nacional dels pobles oprimits no suposa res de nou dins del pensament anarquista ni a nivell internacional, ni a nivell català. Mihail Bakunin en el seu text “Pàtria i Nacionalitat” defensa la llibertat dels pobles reflectits en els cantons de Tesino i Lombardia respecte a Suïssa i Itàlia respectivament afirmant que:

“La nacionalitat no és un principi; és un fet legitimat, com la individualitat. Cada nació, gran o petita, té l'indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d'acord amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és simplement el corolari del principi general de llibertat”.

També afirma que: “com eslau, jo voldria l'emancipació de la raça eslava del jou alemany, i, com a patriota alemany, Marx no admetia encara el dret dels eslaus a emancipar-se del jou dels alemanys, pensants avui com aleshores que els alemanys són cridats a civilitzar-los, és a dir, a germanitzar-los per acceptació o per força” (1871).

A nivell de PPCC, algunes publicacions com “La Tramuntana, periòdich vermell” (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriorment “L'Avenir” tractaven el tema de l'alliberament nacional des d'una perspectiva anarquista. Personatges com ara Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no plantejaven cap diferència entre una cosa i l'altra. Molts pensadors llibertaris catalans durant l'últim terç del segle XIX i el primer del segle XX, deixant al costat el tema de la llengua utilitzada als seus escrits, plantejaven modernitat, anarquisme i alliberament nacional dels pobles com similars, on les fronteres entre els tres plantejaments no quedaven clares o eren una mateixa cosa. Des de llavors i fins l'actualitat, altres col·lectius i publicacions han assumit aquesta lluita com a pròpia, com ho van fer l'OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

ALB.- ¿Y qué acogida habéis tenido? ¿Veis interés en alguna zona en concreto?

NT. La veritat és que ens ha sorprès la quantitat de col·lectius que ens han convidat a fer xerrades i presentacions del col·lectiu i de la reedició del llibre d'Ikària, visitant molts llocs dels PPCC i de fora d'ells. Fent debats, a ateneus llibertaris com i a casals independentistes, que han sigut molt positius i enriquidors.

ALB.- ¿Qué relación tenéis con los movimientos sociales catalanes?

NT. La nostra “feina” diària està molt lligada al CSA Can Vies i a l'ABS. És per això que sobretot ens relacionem amb col·lectius que es mouen per Sants i Barcelona. També ens coordinem de manera informal amb altres col·lectius anarquistes dels PPCC que està servint per a que hagi una millor comunicació entre col·lectius. Ens hem implicat també en la vaga dels “2 dies” de les conductores de TMB, o en la vaga de Mercadona, CODEX o Caprabo impulsades per la CNT. També hem coorganitzat, juntament amb l'Ateneu Llibertari de Sants i el CSOA La Farga, les jornades del “Febrer Llibertari”. També col·laborem en activitats del Casal Independentista de Sants com ara la “Calçotada” o el “Solstici d'Estiu” (Revetlla de Sant Joan). També participem en l'organització de la “Universitat Lliure d'Estiu”.


ALB.- ¿Y con el movimiento libertario? ¿No se os considera como unos "bichos raros"?

NT. Al principi, pot ser sí, però era més per curiositat de saber que discurs portaríem a la pràctica. Però ara és tot el contrari. Només hi ha que fixar-se en la quantitat de presentacions del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” que hem realitzat a centres socials okupats, ateneus llibertaris o organitzades directament per seccions locals de la CNT.

ALB.- En cuanto a otros colectivos libertarios que tratan la cuestión nacional, ¿mantenéis contacto? ¿con cuáles?

NT. Principalment amb Catarko que són d'El Prat de Llobregat, amb Acció Autònoma de Terrassa i amb individualitats del País Valencià, de les Illes Balears i de diferents indrets dels PPCC. També mantenim contacte amb canaris, gallecs, castellans, aragonesos i bretons.

ALB.- ¿Os consideráis federalistas? ¿Qué opinaríais de una hipotética Federación territorial Ibérica?

NT. Ens considerem federalistes, en tant que considerem que el federalisme planteja una solució, dins de l'anarquisme, a les opressions dels pobles, mitjançant la destrucció de les estructures de poder i autoritat, i en conseqüència, dels estats.

Pel que fa a una federació ibèrica, creiem que no és seriós plantejar-la basant-se en un motiu merament geogràfic i amb un transfons hispanista. També podem plantejar-nos altres marcs territorials federatius com, per exemple, un mediterrani.

ALB.- Finalmente, ¿qué mensaje le daríais a la gente que piensa más o menos como vosotros pero que está en el independentismo más estatista o reformista?

NT. Haurien de tenir present l'objectiu final de l'organització en la que militen: la creació d'un estat, d'unes jerarquies, de mecanismes repressius, etc. Si un dia aconsegueixen el seu objectiu, nosaltres encara estaríem en contra del seu estat i de la seva autoritat. Llavors quedaria clar qui pretenia acabar amb les opressions i qui desitja només un canvi d'amo. Tot mecanisme de delegació o supraestructura acaba inevitablement conduint a les velles formes. Igualment, intentem fomentar el debat entre les nostres companyes llibertàries que no qüestionen el marc estatal o que basen la seva organització en aspectes purament geogràfics. Per exemple, podem entendre que els sindicats s'organitzen a nivell d'estat per qüestions de política laboral però no ho considerem una qüestió de vital importància perquè les polítiques econòmiques i laborals poden variar d'una comunitat autònoma a una altra (exemple: marc català de relacions laborals) i totes elles, al cap i a la fi, venen dictades per la UE. El que no entenem és que hi hagi gent que no qüestioni aquests marcs estatals.

ALB.- Palabras finales ...

NT. Animar a la gent a pensar, a criticar, a construir i a no quedar-se amb la primera impressió. És molt interessant que abandonem les idees fixes i els prejudicis per fomentar els debats entre els diferents col·lectius i individualitats llibertàries per poder entendre que pot aportar cadascú/na en els diferents enfocament per combatre tota autoritat.

ALB. - _Muchas gracias, compas. Salut i sort

http://www.negrestempestes.org/

Per a llegir les respostes en castellà, visita la web a las barricadas.

Nou projecte al País Valencià.

Cap a finals de maig de 2008 un grapat d'individualitats de diferents pobles i comarques del País Valencià que ens sentim vinculades amb l'àmbit llibertari, autònom, amb perímetres que fins i tot podríem dir d'inclassificables... però totes elles antiautoritàries, decidim aplegar-nos de manera informal a la ciutat de València.

Exposant variades formes d'entendre la lluita actual contra la globalització i la uniformització cultural per part de l'Estat, i/o de lliutes independentistes no estatistes i des d'una òptica antiautoritària. Sense més pretensions que debatre i posar en comú les distintes perspectives de preocupació i interés cap a la defensa dels pobles, llengües i cultures minoritzades i oprimides com la nostra. I en conseqüència anar creant espontàniament espais de reflexió dins i fora de l'àmbit antiautoritari.

De moment, decidim començar creant un fanzine. Una mena de butlletí que servisca de marc per poder tractar els diversos temes que ens puguen interessar, sobre qualsevol àmbit social o personal entés dins de l'estil de vida àcrata al País Valencià, i on poder considerar la relació entre el món antiautoritari i les cultures minoritzades, ja que són molts els tòpics i els rols lingüístics que s'evidencien als pobles amb un fort bilingüisme diglòssic com el País Valencià.

Reflexionar sobre este vincle, perquè creguem que són molts segles d'assimilació d'estos hàbits lingüístics que no fan més que agreujar el genocidi cultural, i que es pot percebre clarament en qualsevol llengua i qualsevol cultura humil del planeta Terra.

Si t'agrada el plantejament i vols col•laborar amb el fanzine escrivint textos, aportant alguna idea o allò que cregues important o d'interès, ho pots fer enviant el teu escrit al correu acratespv@gmail.com ficant fanzine al camp assumpte.

Bloc raret al 26 d'abril

Degenera't i participa al bloc raret, no cal tindre carnet!

Algunes folclòriques de l'àmbit autònom i antiautoritari de les comarques del sud del País Valencià hem decidit, de manera informal, eixir a la manifestació que s'ha convocat el 26 d'abril. Som poques però diverses:
alacantines, falleres, llauraores, mores i cristianes, diversitat d'identitats mutants que volen recuperar experiències antiautoriàries a diades independentistes de col·lectius dels anys 90 com les exfalleres Recerca Autònoma o les actuals bastoneres de Negres Tempestes i alguns CSO's de Polònia. Volem mostrar obertament el nostre interés i complicitat cap a lluites independentistes des d'una òptica rareta, de color roseta i no estatista, exemples com el dels Comandos Autònoms a Euskal Herria als anys 70, els indis Maputxes a l'actualitat o la tasca feta pel col·lectiu
Icària als Països Catalans dels 80. Ens identifiquem amb totes aquestes experiències desviades que també tenen com a eixos principals l'exgènere, l'autogestió, l'autonomia, l'ecologisme radical, la defensa de les llengües minoritzades com la nostra i, per suposat, l'autodeterminació com a eina per trencar amb qualsevol estat. En definitiva, la destrucció de la realitat per recuperar les nostres vides.

Som conscients de les contradiccions que poden aparéixer pel fet de ser folclòriques i, a més, participar a una manifestació on hi seran presents opcions sompes de l'àmbit demòcrata. Assumim les contradiccions que puguen aparéixer ja que estem boges i la situació lingüística del català al País Valencià és realment greu i preocupant i, en especial, la de la ciutat d'Alacant, on en dues generacions quasi ha desaparegut el valencià al carrer, mentre a l'àmbit familiar sols el parlen pràcticament les generacions més majors, que són, a la vegada, les que han deixat de transmetre la llengua a la gent jove per qüestions d'autoodi. El genocidi cultural en estat accelerat que porta a escoltar coses tan aberrants des de qualsevol àmbit sompo i avorrit (siga anticapitalista i/o
antiaoutoritari siga demòcrata) com que a Alacant no s'ha parlat mai valencià, ai per l'amor de Déu!! quina poca memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-la present. És, exactament, el que succeeix amb els milers de llengües i cultures amb pocs parlants (com el català) que es troben minortitzades i perseguides pels estats i les seues corresponents llengües oficials, amb la complicitat ingènua de bona part dels moviments socials sompos i antagonistes.

Volem superar el mer ús anecdòtic de la llengua que no passa dels quatre cartellets de torn. De la teoria a la pràctica hi ha un oceà, del dir que es fa i el realment fer un altre, i és així, com igual que al gènere, es repeteix l’eterna història del dir que es fa i el no fer res realment, és
la història de molts segles de dominació i de creació d’una realitat fastigosa i cruel, interioritzada i assumida disciplinadament en uns miserables rols (lingüístics) que marquen la nostra vida quotidiana.
Aquests hàbits (lingüístics) són aquells que marcaran, realment i sense adonar-nos-en, la conservació o desaparició de les llengües i cultures minoritzades com la nostra. Desentendre’ns del seu ús és delegar en el poder, assumir jerarquies i relacions de poder, acceptar la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic i recolzar la nostra llarga
agonia, com a folclòriques i com a parlants de llengües minnoritzades. La llengua, igual que les folclòriques, és arqueologia, és un tresor de signes que amaga tota la saviesa popular, és la forma d’entendre el món d’una determinada col·lectivitat, davant d’unes determinades situacions i
factors. Renunciar a les folclòriques i a les llengües amb pocs parlants en pro de la “comunicació”, en lloc d’experimentar i buscar noves solucions que respecten l’ús d’aquestes és d’una inconsciència quasi naïf, és la consecució de l’homogeneïtzació cultural actual, és la
interiorització de les misèries del poder a la nostra vida quotidiana i que ens fa creure que hi ha folclòriques i llengües més importants que d’altres i que serveixen per a funcions més importants (com comunicar a més gent). Ara i ací, si no uses tu el català en tots els àmbits possibles de la teua vida, no ho farà ningú.

FOLCLÒRIQUES PER LA INDEPENDÈNCIA TOTAL I L'ANARQUIA SENSE LÍMITS!Desviat al bloc raret el 26 d'abril a les 18h a les escales del Jorge Juan d'Alacant. PORTA'T EL VESTIT DE FOLCLÒRICA I QUE LA FIGA MOS FAÇA PALMES. per insultar, suggerir, xarrar, elogiar... folcloriques@gmail.com

Jornades a la Traba csoa

Jornadas por la Autodeterminación de los Pueblos en el CSOA La Traba, 22 y 23 de febrero. Concierto de Desechos y charlas
Viernes 22 de febrero.
Concierto 20:00h

* Desechos
Presentando su nuevo disco 'Dos y medio', en solidaridad con la lucha de los pueblos
* Arte de Liar
(hiphop)

Entrada anticipada concierto: 5 € (aforo limitado)
Venta en Potencial Hardcore. c/ Lozano, 15. Metro Puente de Vallecas
Horario: 18.00h a 21.00h de Lunes a Sábado (viernes y sábado también por las mañanas de 12.00 A 14.00h)

Sábado 23 febrero
Charlas y comedor popular

12:00- Conflictos Saharaui y Palestino. Intervendrán: Mario (Asociación de Amigos del pueblo saharaui), Maria Freixas (responsable de Sensibilización de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina) y Alex Hinno (portavoz de la comunidad Palestina de Catalunya)

14:30- Comedor y proyecciones. Cocina palestina (falafel, hummus y mtubal) + té
20:00- Independentismo en el Estado español. Intervendrán: militante de Izquierda Castellana y militante de la Esquerra Independentista dels Països Catalans.


Jornadas anarcoindependentistas y autónomas
Domingo 24 en CSOA La Traba. Charlas, comedor y pase de Video.

Se trata de un evento que pone de manifiesto que en el estado español,existen ciertas posturas independentistas dentro de unos marcos ideológicos,que escapan de los métodos tradicionales de la izquierda tales como presentarse a las elecciones,las vías parlamentarias e institucionales,así como los cuadros políticos,organizaciones políticas jerarquizadas,comité ejecutivo...

Habrá tres intervenciones diferentes desde Paisös Catalans,Galiza y Castilla.Pueden ser unas charlas interesantes para aclarar ciertas dudas sobre las diferentes visiones en cuanto a lo que se entiende por anarcoindependentismo y autonomía,convergencias y divergencias entre nacionalismo e independentismo,concepciones históricas,sociales y culturales,tradición autónoma en las luchas de liberación nacional.

Se hablará también de posibles proyectos futuros dentro de estas corrientes donde se hace imprescindible una crítica constructiva a todos los niveles,puntos de confluencia y desacuerdo con las organizaciones independentistas tradicionales de izquierda.

Habrá una comida y un pase de video.Al final de las jornadas se hará un debate y una puesta en común de ideas y objetivos de esta particular forma de entender el independentismo.

CSOA La Traba (c/ Batalla de Belchite 17, Metro Legazpi)
www.csolatraba.nuevaradio.org