Sens dubte, ho fa comptant amb les nostres inclinacions més miserables i amb la nostra insidiosa predilecció per la buidor i l'absència, en les quals hem oblidat com viure i com lluitar.
Però s'equivoquen. No tornarem a casa; nosaltres, les que no tenim casa enlloc, però que si tinguéssim un lloc que podríem considerar habitable, seria aquell moment en el que ens sentim vives, a les intensitats que prenen cos quan ens trobem. Sabem, però, que aquests moments estan supeditats, sobretot, als mitjans dels que siguem capaces de proveir-nos.
Està clar. Un procés insurreccional es reforça a mesura que les evidències que, als nostres ulls, composen la realitat, esdevenen imperceptiblement, als ulls de totes, veritats flagrants. El capitalisme és una mentida universal, la forma de la seva negació, a la inversa, serà una pluralitat de mons, units solidàriament, per veritats que els mantindran junts.
Les paraules per les quals una situació esdevé comprensible per si mateixa, determinen, directament, la seva forma i el seu esperit. Les objectivitzacions forçades administraran, cada vegada millor, els contorns desdibuixats. La diversitat d'anàlisis, provinent de les sociòlogues o de les activistes radicals, propaguen desconcert i confusió: el de l'apologia del trencament o la del pessimisme interessat. En ambdós casos, són colpejats per la carència del mínim sentit tàctic pel qual una paraula troba la seva veritable comprensió, un veritable sentit Comú que permet alliberar les possibilitats obertes per la situació, i a través de les quals una pot alliberar-se a si mateixa, com despertant d'un malson, de la dependència programada.
La mordacitat d'aquesta paraula resideix tant a la tria d'aquesta com a la possibilitat de la seva orientació.
Per elevar la intel·ligibilitat dels esdeveniments en curs, se'ns fa necessari un primer gest. El de situar-nos i orientar-nos. Parlar des de certa distància, però no des d'un simple punt de vista, si no des del partit.
La vaga Infinita
No hay comentarios:
Publicar un comentario