El dimarts 16, al Tívoli de Burjassot, la Comissió 15 anys sense Guillem Agulló , el Terra csb. el Fórum per la memòria del País Valencià i Antifeixistes.org van organitzar un acte d'homenatge al moviment antifeixista, a les seues lluitadores, a les persones que van morir lluitant per la llibertat i a les que encara resisteixen, al passat, al present i al futur.
El teatre, ple de gom a gom, bullia d'espectació, de reconeiximent i força.
La memòria d'en Guillem Agulló, jove de Burjassot que va morir assassinat pel feixista Pedro Cuevas ara fa 15 anys, va acompanyar-nos tota la nit.
Teatre, música i intervencions de escriptors/es, periodistes, familiars de represaliats de la dictadura franquista, testimonis i recoltzament de diferents col·lectius del País Valencià i d'Alemanya.
Videos documentals sobre la repressió franquista contra el poble vençut, la venjança que va dur la mort i el silenci, l'oblit i la sang a la terra de les nostres avies.
A València va tenir lloc un genocidi desconegut i brutal que, encara ahui dia, continua soterrat sota un fum de lleis i de mentides que atenten contra la dignitat de la memòria de les generacions lluitadores per la llibertat.
La memòria dels maquis, que van romandre fidels a la lluita antifranquista des de la clandestinitat, veritables homes i dones lluitadores que van resistir fins al final, va tenir el seu torn entre les projeccions.
També hi hagué temps per tal de recordar la "Batalla de València", i relatar com el postfranquisme va agafar el relleu del terror feixista i va començar un terrorisme democràtic contra un poble que volia recuperar la seua identitat. Ara, com sempre, la impunitat es va fer absoluta a pesar del atemptats amb bomba vers personalitats de l'escena pública valenciana que defensaven el català com a llengua del País Valencià. Aquest terrorisme mai no va ser perseguit per la suposada democràcia i mai no va haver cap detingut o empresonat pels atacs.
Un repàs a la impunitat arràn del País Valencià, assassinats, atacs amb bombes, agressions, pintades, amenaces des de la dictadura feixista fins als nostres dies, fins a les darreres agressions a joves i espais de la dissidència valenciana, amb la mateixa impunitat.
La música en valencià va estar molt present a l'acte. Pep Gimeno "Botifarra", Pau Alabajos, Cesc Freixas, Feliu Ventura, Al Tall, La Gossa Sorda i Obrint Pas van actuar en acústic. Vam gaudir de cançons emotives que van aconseguir arrancar unes llàgrimes a molta de la gent que vam venir. I per tal de finalitzar van tocar la millor interpretació de la muixeranga que mai no he escoltat.
La història de València és una història de repressió, d'ocupació militar, una història funesta de persecució de les llibertats, d'un poble que no vol sotmetre's a l'opressor, una història negra, fosca i muda. Però també és una història de resistència, de memòria i de homenatge. De treball, d'il·lusió i d'esperança. La gent arreplega l'esperit del passat per a enfrontar-se a un present de lluita.
Aquest acte va ser el punt i final a totes les convocatòries i activitats que s'han fet en honor de la memòria de Guillem Agulló, que encara està molt viva al cor de totes nosaltres.
Aquestos actes serveixen per a demostrar-nos que no estem sols, que la batalla continua i que al nostre costat sempre hi ha algú que ens acompanyarà fins al final.
Per tal de llegir més cròniques, visita la pàgina antifeixistes.org
El teatre, ple de gom a gom, bullia d'espectació, de reconeiximent i força.
La memòria d'en Guillem Agulló, jove de Burjassot que va morir assassinat pel feixista Pedro Cuevas ara fa 15 anys, va acompanyar-nos tota la nit.
Teatre, música i intervencions de escriptors/es, periodistes, familiars de represaliats de la dictadura franquista, testimonis i recoltzament de diferents col·lectius del País Valencià i d'Alemanya.
Videos documentals sobre la repressió franquista contra el poble vençut, la venjança que va dur la mort i el silenci, l'oblit i la sang a la terra de les nostres avies.
A València va tenir lloc un genocidi desconegut i brutal que, encara ahui dia, continua soterrat sota un fum de lleis i de mentides que atenten contra la dignitat de la memòria de les generacions lluitadores per la llibertat.
La memòria dels maquis, que van romandre fidels a la lluita antifranquista des de la clandestinitat, veritables homes i dones lluitadores que van resistir fins al final, va tenir el seu torn entre les projeccions.
També hi hagué temps per tal de recordar la "Batalla de València", i relatar com el postfranquisme va agafar el relleu del terror feixista i va començar un terrorisme democràtic contra un poble que volia recuperar la seua identitat. Ara, com sempre, la impunitat es va fer absoluta a pesar del atemptats amb bomba vers personalitats de l'escena pública valenciana que defensaven el català com a llengua del País Valencià. Aquest terrorisme mai no va ser perseguit per la suposada democràcia i mai no va haver cap detingut o empresonat pels atacs.
Un repàs a la impunitat arràn del País Valencià, assassinats, atacs amb bombes, agressions, pintades, amenaces des de la dictadura feixista fins als nostres dies, fins a les darreres agressions a joves i espais de la dissidència valenciana, amb la mateixa impunitat.
La música en valencià va estar molt present a l'acte. Pep Gimeno "Botifarra", Pau Alabajos, Cesc Freixas, Feliu Ventura, Al Tall, La Gossa Sorda i Obrint Pas van actuar en acústic. Vam gaudir de cançons emotives que van aconseguir arrancar unes llàgrimes a molta de la gent que vam venir. I per tal de finalitzar van tocar la millor interpretació de la muixeranga que mai no he escoltat.
La història de València és una història de repressió, d'ocupació militar, una història funesta de persecució de les llibertats, d'un poble que no vol sotmetre's a l'opressor, una història negra, fosca i muda. Però també és una història de resistència, de memòria i de homenatge. De treball, d'il·lusió i d'esperança. La gent arreplega l'esperit del passat per a enfrontar-se a un present de lluita.Aquest acte va ser el punt i final a totes les convocatòries i activitats que s'han fet en honor de la memòria de Guillem Agulló, que encara està molt viva al cor de totes nosaltres.
Aquestos actes serveixen per a demostrar-nos que no estem sols, que la batalla continua i que al nostre costat sempre hi ha algú que ens acompanyarà fins al final.
Per tal de llegir més cròniques, visita la pàgina antifeixistes.org
No hay comentarios:
Publicar un comentario