[València] Protocolo d'autorepressió i automutilament per al 19 J

Ens ha arribat açò i ens sembla prou fort com per a deixar-ho correr:

"Protocolo de actuacion en caso de violencia por parte de manifestantes

- Prevención: si notamos algún comportamiento extraño sin que aún se haya llegado a producir ningun acto violento, intentaremos tranquilizar a la/s persona/s implicada/s e intentaremos que desista/n en tal comportamiento, siempre que no corra peligro nuestra integridad.
- Actuación:

- En el caso de que se esté produciendo algún acto violento intentaremos tranquilizar y hacer desistir a la/s persona/s implicada/s siempre que no corra peligro nuestra integridad.
- Si el punto anterior no tiene exito, nos alejaremos unos metros de el/los individuo/s violento/s, nos sentaremos en el suelo y le/s señalaremos mientras guardamos silencio. Este punto debe ser llevado a cabo por una gran cantidad de personas para que llame la atención.
- Comunicaremos a las fuerzas y cuerpos de seguridad cercanos la situación.
- Cuando la situación se haya normalizado nos volveremos a poner en pie y gritaremos "no a la violencia".
- Aplauso colectivo. Si han sido las fuerzas y cuerpos de seguridad los que han solucionado la situación, el aplauso y los vitores deberan ir dirigidos hacia ellos.

Si acompañamos estas acciones con cámaras de foto y video darán mas resultado. Documentar graficamente y difundir todos los actos violentos nos será de gran ayuda."
_____________________________________________________________________
La situació d'automutilament de la ràbia arriba a la categoria de patologia.
La negació de la violència com a eina de lluita contra el poder i el sistema que ens oprimeix és un dogma religiós del reformisme bienestarista ciutadà.
La falsa revolució mitjançant l'espectacle a les portades de premsa, la mitificació de les acampades i concentracions com a canvi social és indignant.
No només l'autodenominat "moviment (movimientari) 15M" manipula i censura si no que s'ha erigit com l'esglèsia de la protesta d'aquestos dies, monopolitzant el discurs i reprimint la dissidència política amb el beneplàcit dels poders fàctics.
L'autoritat de l'estat riu i orquestra, junt als mass-media i "l'organització", la persecució a nivells propis del món Orwellià de les persones lliurepensants que puguen ser actives.
L'amenaça de detencions preventives d'antisistemes a Barcelona, l'amenaça de l'estat d'excepció i el tall de les comunicacions front a les movilitzacions de la xicoteta-burguesía vinguda a menys, el jovent universitari sense res més que fer i la nova ornada política esquerrà de l'estat és una clara mostra de que l'Estat ha ficat les seues barbes a remullar amb l'experiència grega (l'estat no oblida tampoc el 1936).
No olores la por?
L'estat està atemorit amb la possibilitat que el 15M siga desbordat, la misèria acumulada esclate i els apagafocs de "l'organització" no siguen capaços de recuperar la ràbia popular per a continuar donant corda al sistema que agonitza.

El carrer torna a bullir de gent i uns nous policies dis-uniformats tracten de manipular una revolta que arriba poc a poc. Les condicions socials són insuportables i la violència estructural de l'estat comença a desemmascarar-se.

Violència és el capital, la publicitat, la policia, l'autoritat, el treball assalariat, la banca, els polítics, les presons, l'especulació, l'educació...
Violència és el sistema.

L'autodefensa a més de ser legítima, és necessària.

Mort a l'estat i visca l'anarquía!