-Diumenge 15; 18:30 Plaça de Sant Agustí. Manifestació de Democracia Real Ya (un grapat de col·lectius anticapitalistes han decidit recolzar la manifestació demanant l'abstenció a les pròximes eleccions i clamant per una democràcia directa i assemblearia)
Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.
Una pregunta interessant és :Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.
Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.
Després l’oposició diu que ells no son iguals; que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa. Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volen mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).
La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i pensem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.
Una pregunta interessant és :Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.
Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.
Després l’oposició diu que ells no son iguals; que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa. Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volen mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).
La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i pensem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.
El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario