Aquesta convocatòria de Vaga General, tot i vindre de la mà dels sindicats que volen acotar la protesta, que la seua única intenció és la de no pedre legitimitat de cara a les seues bases, i fer-li el joc al Poder, no deixa de ser una data en la que el conflicte tornarà als carrers, i cal recuperar aquests com a espai d'autoorganització, d'autonomia i de lluita. El 29M hi ha que desbordar a sindicats i partits, prenent el control de les nostres vides i estenent el conflicte per combatre tota explotació i tota autoritat.
Convocatòries el 29M:
-Concentració a les 10:00 a la Facultat de Filosofia (Blasco Ibañez)
-Piquet Unitari a les 12:00 a la Plaça de l'Ajuntament
Octaveta trobada per internet, per una vaga salvatge:
Qui creu encara que s’ha de posar l’altra galta?
Qui creu encara que és millor apretar-se al cinturó i esperar temps més bons? Que val més deixar fer “als que en saben”, confiar en les promeses dels polítics d’un color o d’un altre, en els sindicats i els experts de tot tipus?
Qui creu encara que és millor no protestar, passar desapercebut a la feina, dir que si a tot? Agrair que tenim feina o agrair que cobrem l’atur, agrair que al menys tenim casa o agrair que no hem de demanar al carrer?
Qui creu encara que els seus problemes són només seus? Que mirant només per ell, fent tot el que li manin i trepitjant a qui sigui, podrà sortir-se’n?
Qui creu encara que tot el que està passant és normal, un error tècnic, una irregularitat que és solucionarà en pocs anys? Que els canvis que ataquen brutalment les nostres condicions de vida són temporals, i no han vingut per quedar-se? Que tornarem a un passat on tot estava bé? Qui creu encara que aquest passat on totes érem iguals i hi havia benestar per a tothom ha existit realment? Que no ens van vendre la il·lusió de les classes mitjanes, de la felicitat a través del consum, de les llibertats democràtiques dins un capitalisme amable? Qui creu que abans no hi havia misèria i explotació, i no que ja hi era però ha anat agreujant-se i estenent-se amb cada nova tornada de rosca, amb la nostra submissió, amb el nostre “deixar fer”?
Qui no veu encara que, ho vulguem o no,
estem enmig d’una lluita salvatge?
En una lluita entre la riquesa econòmica d’uns
i les necessitats humanes d’uns altres.
En una lluita on ens ho juguem tot.
En una lluita on una part ataca i l’altra no es defensa
El 29 de març sortirem al carrer i anirem a la vaga. Però no per seguir el joc d’uns buròcrates sindicals que ens han traït un cop rere l’altre. Sortirem al carrer i anirem a la vaga per dir PROU, per deixar clar que NO ENS DEIXAREM PEGAR durant més temps i que LLUITAREM PER LES NOSTRES VIDES.
Leer más...
Es una obligación de todos de estar en las calles. En cada ciudad, en cada pueblo. Rebelión aquí y ahora.
Alumnos con Memoria- Célula Revolucionaria de Alumnos (A).
A machacar la dictadura de los patrones.
Revolución social o una pesadilla constante.
19, 20 de octubre, hasta…y para siempre. Todos y todas a las calles y a las plazas.
Recaída excéntrica.
Acabemos definitivamente con su mundo quebrado. Frente a la unión de los oprimidos, a la auto-organización y la revuelta, frente a una sociedad que decide luchar, la fuerza del Estado y del capitalismo no es nada más que un espantapájaros.
En el barrio, en el trabajo, en la calle: Contra-ataque social y clasista.
Asamblea de Anarquistas por la Auto-dirección Social
¡Basta ya con los chantajes!
No hay una catástrofe futura. La catástrofe es aquí y la estamos viviendo. ¡Ningún sacrificio por el Estado y el Poder!
Coalición de Anarquistas.
Revolución social, con nuestras propias anti-instituciones de democracia directa.
Todos a la huelga.
Periódico obrero Drasi (Acción).
