(Notícias Mislata) "No" a la privatització de la sanitat pública a Mislata.

A la porta del consultori del carrer Buenos Aires podem llegir aquest lema en una gran pancarta penjada a l'entrada.
Preguntem a una infermera que porta una enganxina a la bata i ens conta que sembla que la Conselleria vol enviar-nos a Manises a totes les veïnes de Mislata per a rebre asistència mèdica a un hospital.
Sembla ser que la nova "FE" és massa lluny, de forma que haurem de pagar un billet de metro AB si volem anar a l'hospital (si el metro de València no és el més car amb les pitjors instal·lacions i serveis, a més per a anar unes parades més enllà, hem de pagar doble billet, amb destinació Manises).
El cas és que pel que sembla la reivindicació d'un hospital públic a Mislata a les infraestructures de l'antic hospital Militar, a pesar de que van prometre la seua habilitació per a atendre a les veïnes del poble abans de les darreres eleccions, no seran acomplides, condenat-nos a unes dotacions de sanitat que s'hi redueixen a poc més d'un llit per cada miler d'habitants.
Un servei de merda, lluny de casa i amb un hospital abandonat a casa nostra.
Les condicions de la sanitat pública son cada vegada pitjors, els models de privatització utilitzen sempre les mateixes tàctiques: degradació, manipulació de la realitat, promeses mai acomplides i generació de alarma social, aconseguint que les mateixes habitants i treballadores demanen el capital privat per salvar el sector. Una vegada aconseguida la privatització, els diners volen per les oficines dels polítics i la qualitat del servei baixa molt més i els preus pujen.
Aquest model s'hi pot observar en les telecomunicacions, l'electricitat, correos, educació...
Una vegada més el capital s'impossa en els models liberals de l'economia estatal que domina allò local.

Quants diners costa una vida humana? Aquestos polítics degraden els nostres serveis públics, els posen en venda, s'emporten els diners i a més al cap dels anys es converteixen en accionistes de les empreses privatitzadores.

També ens ha comentat que la gestió de l'ambulatori pot passar a gestió privada, perillant els seus llocs de treball. UGT (els que signen el que siga si hi ha diners per davant) penjen enganxines i fan comunicats, els gossos borden i les fulles dels arbres són de color verd.

I vosaltres encara els voteu, si la veritat és que teniu el que mereixeu.