Els refugis antiaeris de la valència antifexista

Miquel Albero, València

Diumenge, 19 de juliol de 2009 12:25

La ciutat de València compta amb un patrimoni bèl·lic d'arquitectura de defensa antifeixista únic. Els més de 200 refugis antiaeris condicionants en magatzems durant el període de guerra (1936-1939), se li ha d'afegir el més de mig centenar que es van construir en llocs públics i en edificis escolars, creant una immensa xarxa protectora per a la població. Cal destacar, no obstant, les quantioses dificultats que van trobar a l'hora de la construcció donades, sobretot, per les particulars condicions del subsòl de la ciutat així com la carència d'una maquinària apropiada. A pesar d'aquestes dificultats, la construcció es va tenir com una prioritat i es va mantenir, com els nombrosos bombardejos, fins als últims dies de la guerra (a l'Arxiu Històric Municipal consten pagaments per construcció fins al 23 de març de 1939, set dies abans de l'entrada de les tropes feixistes de Franco). En la tipologia dels refugis antiaeris, destaquen sobretot els de nova construcció. Es construïen en llocs públics i responien a dues variants: les sales de planta quadrangular amb columnes i les galeries emboetades situades en paral·lel. En la majoria de casos existia una superestructura per damunt del nivell de sòl que reforçava la protecció a base de formigó, ferro i una mena de cel·les en les quals s'introduïa materials blans per evitar la propagació de l'ona expansiva. D'altra banda, disposaven de preses exteriors d'aire i maquinària de ventilació i un mínim de dos eixides per facilitar l'evacuació. Les vies d'accés es presentaven en forma "U" per evitar l'entrada de metralla o d'ona expansiva i estaven pintades de color roig per assenyalar que era una zona de perill. Uns refugis que anunciaven la seua localització mitjançant grans lletres de moderna tipografia, conservant-se a València actualment al carrers Serrans, Espada i al creuament del carrer Alt amb Ripalda. Un altre tipus de resistència antifeixista que es desenvolupà en la València de l'època fou l'anomenada defensa especial contra aeronaus (DECA), que tenia dos objectius: protegir la població donant l'avís d'atac i coordinar la rèplica antiaèria. Passava mitjançant fonolocalitzadors i projectors emplaçats en diferents zones de la ciutat (Campanar, Serrería, el Cabanyal o Patraix).