Josep Benet - La ciutat cremada
Curiosa intervenció com a actor de Josep Benet al film d'Antoni Ribas, la Ciutat Cremada, en la que també va col·laborar com a assessor històric.L'Esperanto. La ciutat cremada
(Fragment de la película la ciutat cremada.)L'anarquisme pretenia instaurar una societat sense classes, ni competències, ni Estat. Proclamava una llibertat absoluta, partint de que per naturalesa l'home és bo.
L'anarquisme estava basat en idees senzilles que eren ràpidament fàcils d'assumir i arrelar.
El problema fonamental del moviment anarquista va ser la falta d'organització i les nombroses divisions que presentava.
L'esperanto és una llengua que pretén reflectir l'anarquisme, la fraternitat universal i la idea d'internacionalisme proletari. D'aquesta manera aspiraven a la germanor, per damunt de fronteres i creences i era vist com l'idioma del futur.
Tal i com hem pogut observar en la frase extreta de la pel•lícula, podem deduir que són vegetarians, i és que l'anarquisme presentava moltes divisions i varietats en ell mateix. Sovint es trobava influït per corrents filosòfics nous i no oficials en aquell moment, com el teosòfic, el naturista, el positivista, el vegetarianisme...
Aquest corrents donen a l'anarquisme una gran projecció d'ideologia cultural desenvolupant tota una crítica de la societat, dogmes polítics, religiosos, de l'Estat...
I tot això és el que va possibilitar atreure alguns sectors de la classe mitjana i reforçar els vincles amb el republicanisme.
Joordi Marti
Les jornades de juliol de 1909 han generat una voluminosa bibliografia, tant al llarg de la història dels Països Catalans com en aquest any que és el del centenari. Ara bé, el paper no és l’únic suport que ha servit per reflexionar o per crear al voltant dels fet. El 1976, el director de cinema Antoni Ribas estrenava una de les primeres pel·lícules parlades en català després de la mort de Franco, amb el tema central de la revolta de juliol de 1906. “La ciutat cremada” era el film i tot i que avui resulta complicada de visionar, en el seu moment va ser un èxit de públic. La seva projecció va anar acompanyada de violències diverses a càrrec de franquistes violents que es negaven a abandonar les seves pràctiques vexatòries.
Les jornades de juliol de 1909 han generat una voluminosa bibliografia, tant al llarg de la història dels Països Catalans com en aquest any que és el del centenari. Ara bé, el paper no és l’únic suport que ha servit per reflexionar o per crear al voltant dels fet. El 1976, el director de cinema Antoni Ribas estrenava una de les primeres pel·lícules parlades en català després de la mort de Franco, amb el tema central de la revolta de juliol de 1906. “La ciutat cremada” era el film i tot i que avui resulta complicada de visionar, en el seu moment va ser un èxit de públic. La seva projecció va anar acompanyada de violències diverses a càrrec de franquistes violents que es negaven a abandonar les seves pràctiques vexatòries.
Vista avui, “La ciutat cremada” ha perdut molt. Ni tan sols la presència de destacats personatges de la vida social, intel·lectual, cultural i política del moment li treu la poca credibilitat de què la doten un guió fluixet i una direcció amb molta voluntat però escassos resultats.
La pel·lícula comença amb el referent de la guerra de Cuba, amb un vaixell que s’apropa a Barcelona procedent de la colònia perduda. La major part de la història gira al voltant de la família Palau, uns burgesos que es troben al mig dels fets polítics i socials més rellevants del començament de segle XX.
El repartiment incloïa actors com Xabier Elorriaga, Ángela Molina, Pau Garsaball, José Luis López Vázquez o Adolfo Marsillach, al costat d’actors ocasionals com Heribert Barrera, Jordi Solé Tura, Montserrat Roig, Joan Manuel Serrat, Marina Rosell o Josep Benet.
Más información:
Josep Benet - La ciutat cremada
L'Esperanto. La ciutat cremada
No hay comentarios:
Publicar un comentario