No més de 30 personas conformarem el bloc de la manifestació alternativa als sindicats oficials d'ahir dissabe 31 de Gener. La suposada Plataforma pels drets socials ha resultat un fracàs a Castelló.
A pesar de que es va fer públic que la manifestació tindria un itinerari alternatiu a l'oficial, i que surtiria a les 18:30 hores, finalment es va optar per sortiri uns 10 minuts abans del previst, al darrere dels sindicats oficials durant tota la manifestació, amb el que va haver gent que va arribar a la Farola a l'hora i no va trobar ningú.
Resultava patètic vore un mini-bloc de 30 persones, on hi havia representades de forma visible al menys 3 organitzacions locals (CGT, Intersindical i Iniciativa) i altres que convocaven. Patètica va resultar també la situació vergonyosa quan varem arribar al final de la manifestació a la Plça MªAgustina i , com en una pel.licula de Berlanga o dels Monty Piton, el mini-bloc es va partir en dos (o tres) i cadascú volia tirar pel seu camí. Especialment ridicul va ser la maniobra dels d'Iniciativa: tal com donaven la volta a la Plaça varen abandonar el mini-bloc i van tirar de forma decidida cap a les Aules. Es a dir,varen fer el clàssic doble joc d'anar amb uns i després juntar-se amb els altres. A vore si encara esperaven fer un miting a l'escenari dels sindicats grocs. Molt trist vore el mini-bloc enmig del carrer, sense saber que fer, i sense que s'haguès parlant abans per on s'havia de tirar... en fi, no hi ha paraules.
Per altra banda, crec que es urgent una autocrítica profunda per part nos sols dels organitzador, sinó de tots els moviments locals. Els orgnitzadors sembla que buscaven aquest estrepitòs fracàs, per que no s'explica si no lo mal organitzada i gestionada que va estar la manifestació. Va haver algun sindicat que no va enviar ni una convocatoria per correu electronic als seus propis afiliats. Al menys, ells varen convocar, per que la resta de col.lectius, moviments i sindicats encara estan per donar una resposta a la crisi que va colpejant cada dia més les nostres viles i comarques.
A hores d'ara debem rondar els 50.000 aturats i aturades a la provincia de castelló, amb una taxa d'atur de vora el 15%. Hi han treballadors cobrant l'atur que se'ls anirà acabant, treballadors sense dret a l'atur, amb prestacions asistencials, altres amb el lloc de treball pendent d'u fil, altres sense cobrar salaris debuts, alguns amb procesos d'embargament bancari, etc...etc...etc... La situació exigeix major serietat per part de tots i totes. Al menys si esperem arpofitar aquesta situació per proposar alternatives polítiques, socials i sindicals, i extendre la solidaritat entre treballadors.
Molt probablement la situació desborda les capacitats dels moviments socials locals. Els mitjans no són suficients, la gent tampoc. La capacitat d'arribar a la societat és limitada, etc... Però es posible que encara no estiguem fent tot el que està a les nostres mans, i que la situació siga ja el suficientment greu com per haver d'actuar. Com s'apunta en altres comentaris, ja hi han organitzacions populistes-feixistes com españa 2000 que aprofiten la situació per fer proselitismes. No ens ha d'extrañar que arriben a casa nostra fenomens com les actuals mobilitzacions a les centrals energètiques angleses, de caracter proteccionista-obrer contra obrers immigrants. Per suposat, els sindicats oficials, que la setmana passada varen rebre subvencions milionaries, no van a moure un dit mentre estiga el PSOE al govern.
Sols es una reflexió, sense ànims d'ofendre a ningú, però amb ganes de criticar la situació.
Salut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario