Amadeu Casellas llibertat!

AMADEU CASELLAS: UN CRIT

La mare d’Amadeu Casellas (cabells blancs, més de setanta anys, posat decidit) té la seva mateixa expressió desperta. “Està tan prim!” diu, només, quan surt de veure’l, i se li neguen els ulls. És un moment. De seguida torna a somriure al costat de la gent, jove i no tan jove que, davant mòdul penitenciari de l’hospital de Terrassa, aquest dissabte, hem desplegat una pancarta reclamant la seva llibertat. I jo penso en el llarg calvari d’aquesta dona, que s’ha hagut d’empassar tantes llàgrimes: el seu llarg (inacabable?) peregrinatge de presó en presó.

No sé si els jutges, quan dicten sentències de presó que es converteixen, de fet, en cadena perpètua o poc menys, pensen mai en les mares, les nòvies, els pares, els germans dels condemnats. No sé si pensen mai en la llarga condemna paral·lela que els imposen; que els obligarà a llargs viatges en què hauran d’invertir el poc que tenen i en què, a vegades, acabaran morint, víctimes d’accidents de trànsit. No sé si pensen en els capricis dels carcellers dèspotes que hauran de patir, dia sí i dia també. De fet, no sé si pensen, els jutges. Si ho fessin, si no actuessin com a autòmates, segurament no podrien dormir.

Avui no ha estat una excepció. “Vostè no té hora, no el podrà pas veure”. “Ja ha esgotat les dues visites setmanals”. “Torni demà” diu el carceller de torn, impertorbable, asèptic, ben planxat, encefalograma pla. Discutim sense aixecar la veu, polidament, empassant-nos la ràbia. “No veu que és una senyora gran?” “No veu que ve de lluny? Deixi-la entrar cinc minuts, només”, insistim. Ha de consultar-ho. Ho consulta. Faran una excepció. Gràcies, gràcies.

Amadeu Casellas compleix avui, diumenge 10 d’agost de 2008, cinquanta dies de vaga de fam. Gairebé dos mesos. Cinquanta dies i cinquanta nits de solitud, lluitant contra el propi cos, contra la fosca, contra les parets, contra la desesperança. No m’ho sé imaginar. Ha perdut vin-t-cinc quilos, però no el somriure.
Llibertat, o mort. És la disjuntiva. Al cap de vint-i-tres anys de presó, què més li poden demanar? Amadeu és víctima de la nostra hipocresia, de les nostres lleis injustes. Sí, meves. Sí, teves. Perquè, en la mesura que callem, com més callem, som més culpables.

Ni tan sols caldrien consideracions polítiques, que també. Perquè Amadeu no és només una víctima, també és un lluitador. Però ara s’ha encarat a l’última possibilitat d’un pres a qui han silenciat totes les veus: la veu tortuosa dels recursos legals, la veu petita de les instàncies, la veu ínfima que ha tancat en tantes cartes, durant tants anys.
Amadeu ens veu des de la finestra. “Quina, quina?” Mirem amunt. Els vidres fumats enlluernen, reflecteixen el sol, no es veu res, no és cap casualitat. “Sí, mira”. És una silueta esborrada: la mà enlaire recolzada al vidre, (amb un braçalet blanc que de fet és via intravenosa oberta) ara un puny.

Migdia. Molta calor. Ens acostem més, de fet entrem al recinte del mòdul penitenciari de l’hospital (quina manera més elegant di dir-ho!), la porta metàl·lica és oberta; acostem la pancarta a la finestra. De seguida tenim els carcellers al damunt, amb la pregunta típica: “Qui és el responsable del grup?”. Somriures. Tots, tots. Tots i totes. Tots i cadascun. “Només volem que ens vegi”. Aguantem una mica. Però som tan pocs, de fet, que hem de sortir, no pas sense haver hagut d’escoltar amenaces, no només contra nosaltres, sinó contra l’Amadeu mateix. “Això constarà a l’expedient”.

Molta calor. Dia de sol i de platja, de piscines. Quina imprudència, Amadeu, una vaga de fam com aquesta, a l’agost. Un crit com aquest, enmig de la nostra placidesa hipòcrita, de les vacances, la vida sense entrebancs, la vida petita.
Un crit que és una ferida, Amadeu. A les presons, no fan vacances. Mai. La roda gira, implacable, però tu, almenys, l’has feta visible. A quin preu!
Pleguem la pancarta, anem a dinar, et deixem sol, la vida fàcil continua.
Però tornarem.

*************************
*************************

Aquest dissabte 9 d'Agost, un grup de 10 persones solidàries amb l'Amadeu, s'han desplaçat des de diferents punts de Barcelona, per a concentrar-se davant de les instal•lacions de la Unitat de l'Hospital Penitenciari de Terrassa i mostrar la seva solidaritat amb la lluita per la llibertat de l'Amadeu Casellas. A dos quarts de dotze del matí, aquest grup de persones, va desplegar una pancarta en la qual es podia llegir:

"PER LA LLIBERTAT..., AMADEU CASELLAS SEGUEIX LLUITANT"

Aquestes persones, es van concentrar devant d'una finestra des de la qual es podia veure, malgrat la dificultat dels cristalls fumats, a l'Amadeu Casellas, que va saludar primer amb la mà i després amb el puny enlaire a les concentrades. Posteriorment, aquest grup es va dirigir des de l'aparcament de l'hospital, fins a l'interior de la zona de seguretat d'aquesta presó-hospital, i van romandre allí, malgrat que els mossos d'esquadra els van ordenar abandonar aquest recinte, amb l'amenaça de cridar als antiavalots per a desallotjar-les i explicant que aquesta irrupció, només anava a perjudicar a l'Amadeu, que seria objecte d'un expedient. Malgrat les vetllades amenaces i a les mentides, les concentrades van romandre dintre del recinte, fins que van decidir sortir per a seguir veient a l'Amadeu per la finestra; el qual seguia amb interès el desenvolupament de la situació. Pocs minuts després, es va desconvocar la concentració, sense que es produís cap incident, agitant les mans i aixecant els punys, en resposta a la salutació d'acomiadament que
l'Amadeu feia des de la finestra.

Amb anterioritat a la concentració, la mare de l'Amadeu i un company, ho van visitar en l'interior de la presó-hospital, i van poder veure'l i parlar amb ell. Cal destacar que, al principi, a la mare li van posar problemes per a comunicar amb el seu fill, doncs argumentaven que no havia sol•licitat la visita. Després de parlar amb el cap de serveis de la unitat, i gràcies al suport de les persones que l'acompanyaven, aquest va accedir que pugés a veure'l. També se li va poder entrar tabac, una targeta telefònica, uns blocs per a escriure, un llibre i uns bolígrafs. La visita es va portar a terme sense cristalls, en la pròpia habitació que ocupa l'Amadeu, i en la qual havia un llit més. Tot el temps que va durar la comunicació, una funcionària va estar present fora de l'habitació i asseguda en el passadís enfront de la porta i a una certa distància. Durant la mitja hora que va durar la visita, l'Amadeu va explicar que es trobava bé i fort d'ànim, a més va comentar, que li havien pesat el dilluns passat i que havia perdut 25 quilos i que els metges li estaven duent bastant bé el control de salut i que li informaven de la seva situació sempre que ho requeria. Com sabreu per anteriors comunicats, l'Amadeu estava prenent glucosa i a més li subministraven un Valium, però arran de que, fa uns pocs dies, va tenir un esvaïment, ha deixat de prendre el Valium. En aquest contratemps, l'Amadeu va perdre el coneixement per un moment i, en la caiguda, es va copejar en el cap contra la paret, pel que es va fer una ferida que encara era visible. Entre altres coses va dir que, des de feia ja uns dies, el personal de l'hospital li van comentar, que havien rebut ordres que devien dur-li tots els dies el menú i deixar-se'l en l'habitació. Poc abans d'acomiadar-nos, l'Amadeu va assegurar que encara podria aguantar entre 30 i 40 dies més, però que ja li havien informat sobre el protocol a seguir en casos de vaga de fam indefinida. En tota la comunicació, l'Amadeu mai va deixar ni un sol moment de somriure.

Demà, Diumenge, coincidint amb els 50 dies de vaga de fam, la seva mare té previst tornar a comunicar amb ell, i el Dimarts que ve, 12 d'Agost, la Koordinadora d'Osona kontra la tortura i l'explotació laboral i la CNT-AIT de Manresa, han convocat una concentració a les 11 del matí en els jutjats de Vic del carrer Dr. Junyent, al mateix temps que han aconseguit, per a aquest mateix dia, hora i lloc, una entrevista amb la jutgessa que en primera instància va rebutjar la sol•licitud de refundiciò de condemnes de l'Amadeu.

La lluita per la llibertat de l'Amadeu contínua, i cada vegada és més necessària i urgent la solidaritat; doncs a mesura que passen els dies, l'Amadeu pot començar a tenir seriosos problemes irreversibles per a la seva salut i per a la seva llibertat.

VOLEM A L'AMADEU LLIURE, JA!

Pincha aquí para descargar el cartel tipo en apoyo a Amadeu y distribuyelo en tu pueblo/ciudad

Ver y bajar cartel más pequeño

**********************
**********************

Reivindiquen acció solidària amb presos europeus i els anarquistes Gabriel Pombo, José Fernandez i Amadeu Casellas

Más accions en solidaritat amb els presos europeus i els anarquistes Casellas, Camenish, Pombo i Fernandez

Més informació sobre Amadeu a la haine