Nou vídeo: José Luís Roberto al desallotjament del Kasal Popular de València l'any 1996

El 20 de desembre de 1996 era desallotjat el Kasal Popular del carrer Flora 6 de València. Des de la seua okupació l'any 1991, l'espai albergà nombroses activitats i esdevingué el centre social més actiu de la ciutat durant aquests convulsos anys, sempre en el punt de mira de l'extrema dreta. El dia que fou desallotjat, l'empresari ultra de la seguretat José Luís Roberto aparegué quasi al mateix moment que la policia junt als seus habituals goril·les, provocant els qui protestaven pel desallotjament i exhibint la seua relació amb alguns policies nacionals. L'empresa del líder d'extrema dreta, Levantina de Seguridad custodiaria el Kasal els dies posteriors al desallotjament. Roberto encara no es deia "populista" ni amagava la seua cara més radical. Extret del vídeo "No queda tiempo! okupación en València" editat per Soroll. MIRA EL VÍDEO ACÍ

El Kasal Popular esdevingué un important centre de reunió i trobada de gran quantitat de joves antagonistes de distintes sensibilitats polítiques que buscaven un oasi de cultura i crítica dins de València. Fou una de les primeres experiències, i potser la més important del moviment okupa a València. Va coincidir en una època convulsa, quan encara existia l'organització neonazi Acción Radical i organitzava "Conciertos por la raza" que posaven en alerta tota la ciutat, i en especial els qui freqüentaven el Kasal, sempre en el punt de mira dels neonazis de València. Però la resposta antifeixista sempre eclipsava les pretensions dels neonazis, que veien com centenars de joves antifeixistes protestaven constantment contra les marxes del 20N que organitzaven els ultres cada any i mantenien un gran pols per guanyar els carrers de la ciutat.

Eixe mateix any, el 1996, Roberto estrenava la marca de la que fou la seua primera experiència política sota un partit, la Falange Española - Frente Nacional Sindicalista (FE-FNS), que tenia la seu on la te ara España2000 i l'havia tingut durant anys la seua empresa Levantina de Seguridad, a la Gran Via Marqués del Túria 28. Curiosament, en un fanzine d'Acción Radical que portava el nom del gas que utilitzaven els nazis per assassinar els presos, el Zyclon B, apareixia també aquesta adreça per contactar amb el grup de skins neonazi, tal i com explicava la revista El Temps. El juny del mateix 1996, aquest nou partit ultra organitzava la primera manifestació xenòfoba a Russafa, que va comptar amb una ampla resposta social encontra.

El moviment antifeixista estava organitzat al voltant de l'Assamblea Antifeixista formada per nombrosos col·lectius socials. També tenia gran presència el grup SHARP, on militava Guillem Agulló i també el Davide, un jove antifeixista que va ser assassinat en estranyes circumstàncies l'any següent de la mort del seu amic Guillem. Davide havia estat assenyalat com el líder del moviment antifa per la premsa ultra, llavors encapçalada per Las Provincias, en mans de María Consuelo Reyna. Aquest diari, que llavors mantenia una actitud descaradament ultradretana, assenyalava Davide amb fotos que el descobrien, i com va fer amb Guillem Agulló, el criminalitzava mostrant-lo com un líder, com el trofeu més apreciat pels ultres.

Amb el desallotjament del Kasal s'obrí una nova etapa dins el moviment okupa, que va patir una severa repressió que va impedir construir espais de llarga durada i amb activitats constants. Els neonazis tenien sempre en el punt de mira cada espai okupat, i curiosament, José Luís Roberto seria un habitual en els desallotjaments de posteriors espais okupats com La Fabrica o el Malas Pulgas.

Des d'Antifeixistes.org rescatem aquest document que il·lustra aquells anys '90 i la tensió que ja existia entre l'extrema dreta i els moviments antagonistes del moment.