10 feb 2010

Victoria obrera de SEAT-Martorell en els dies 21 i 22 de gener.

Per a llegir la crònica en castellà, punxa en aquest enllaç de la haine.

Crònica en directe de la major victoria obrera de la fàbrica de SEAT a Martorell en tota la seva història (21 i 22 de Gener)

Informació directa des de la primera línia del gloriós acte de protesta i rebeldía contra els acomiadaments a discreció anunciats des de fa dies pels directius de SEAT en tots els mitjans d'informació. Es va estar dient que acomiadaven a 300 directius pel seu baix rendiment, però lo de "directius" només era una cortina de fum per a distreure l'opinió pública, la realidad és que han començat a jugar a la "ruleta russa" comunicant acomiadaments mitjançant cartes personals afectant als diferents departaments de personal no lligat a la producció directa: Manteniment, Ingenieria de planta, logística, oficines, centres tècnics, etc. mentrestant els sindicalistes allibertas miren cap a un altre banda i els hi fan el joc a la direcció, que els té comprats d'innumerables maneres (cotxes, locals, horas sindicals, etc, coses que cal pagar mostrant submissió).

A través de noticies dels companys, l'aturada espontania i directa sense cap avís (el que sempre ha donat més resultat) va ser realitzat pels companys del taller 8 el dia 21 de gener a las 4 de la matinada, després de rebre varies cartes d'acomiadament. Així, de taller en taller es va anar arrastrant tothom cap al centre corporatiu, situat a l'entrada nord, per on entren tots els alts directius del'empresa, per a fer palés el seu malestar davant els acomiadaments salvatges. La intenció era no deixar passar els directius.

A la citada explanada de l'edifici corporatiu (Direcció) es va realitzar una assemblea, que decideix paralitzar totes les entrades i sortides de camions així com la sortida del tren que transporta trens al port de Barcelona.

Quan el torn de tarda va entrar, els companys van informar de la situació i tots els que apostaven per l'aturada ens vem dirigir a diferents punts d'entrada del bloqueig per a relevar els companys del torn de piquets.

Mentrestant, tant l'empresa com els anomenats representants dels treballadors, beuen i tornen a beure, descansen i tornen a reunir-se mentre van passant pels punts de bloqueig per a informar que l'empresa, mitjançant el seu president més despiadat, el galés James Muir, s'ha equivocat en les formes i per tant, es reconsideraran alguns acomiadaments. Tot i que els que ja han acceptat els 60 dies d'indemnització per any treballat ja no se'ls pot readmitir per problemes jurídics, ... i altres coses típiques en aquests casos que s'usen per veure si els treballadors tornen a la normalitat.

A les 23.00h del dia 21 de gener de 2010, i en vista que un altre torn de companys del torn de nit releva els anteriors i segueixen cobrint i ocupant els diferents punts de vloqueig de la fàbrica de Martorell, decidim marxar a casa, no sense animar als que quedaven i avisar a aquelles que es reuneixen a l'empresa, que no acceptin res que no sigui paralitzar els acomiadaments i la readmissió de tots els que tenen cartes de 60 dies d'indemnització per any treballat.

He vist personalment el cas d'un treballador de 53 anys i 6 anys d'antiguitat que té una carta d'acomiadament on li oferten els 60 dies si no denuncia l'empresa, del contrari només li donaran 45 dies per any.

Seguirem informant de l'aturada i el seu seguiment, és molt necessari que guanyem aquesta lluita pel bé del moviment obrer i així, poder aixecar la moral que estava un xic baixa.

Salut a totes.

Secció sindical de CNT a SEAT- Martorell

Martorell a 21 de gener de 2010



El dia 22 a les 13.20 h al entrar a la fàbrica el torn de tarda, vaig poder comprovar que els treballadors estaven més convençuts i units que mai per aconseguir guanyar aquesta aturada sense permís de cap tipus, ja que tots els piquets que hi havien eren molt més nombrosos que eld ia anterior, raó per la qual els treballadors estavan més animats i segurs de lograr les seves reivindicacions.

Es tracta de personal d'oficina, manteniment, secretaries de direcció i d'executius, etc. Persones que en la seva majoria mai havien participat de cap protesta i molt menys en una aturada de les anomenades "salvatges" per la patronal ja que no hi ha avís previ. És per això que aquesta victoria té un major èxit, tot i no haver estat total per culpa dels malanomenats "representants dels obrers", els quals no han provocat ni col·laborat en l'aturada, ni està clar animat als piquets situats a les portes d'entrada i sortida de camions bloquejats.

Aquest "representants dels obrers" no han propiciat ni recolzat la lluita, però l'empresa si els ha rebut com a interlocutors a l'hora de negociar. El fet que els piquets no haguéssin participat anteriorment a protestes obreres ha suposat que se'ls convenci abans amb reformes minses. Del contrari la victoria hagués estat TOTAL.

Amb l'experiència de diferents conflictes laborals, he comprovat que si els negociadors haguéssin estat altres, l'empresa hagués cedit del tot, però han intentat per tots els mitjans buscar la fòrmula perquè els obrers no guanyessim per golejada, i aquests "representans" han permés buscar una sortida airosa per al president dient als que van acceptar la liquidació a partir dels 60 dies d'indemnització, que se'ls trucarà a una assemblea pel dilluns 25 de gener on se'ls presentaran tres propostes perquè "individualmentr" decideixin: algunes absurdes i intimidatories.

Podría seguir, però vull fer notar que en tot moment l'empresa ha estat molt conciliadora amb els piquets, els serveis de menjadors portàven ampolles d'aigua, entrepans, han facilitat contenidors i bidons per a fer focs i que els piquest s'escalféssin, a més l'empresa va informar que només se'ls descontaria la meitat del sou pel temps de l'aturada. No em negareu que són uns sants, si es que amb aquest bon fer dónen ganes de fer protestes diariament.

A les 21.00 aproximadament del dia 22, els portaveus van dir als piquets que s'havia arribat a un preacord, i que es desconvocava l'aturada. Els que més en guanyen són els que ho desactiven. Alegant que el dilluns 25 de gener es consultaría a tots els acomiadats que havien acceptat la modalitat dels 60 dies per any treballat.

Amb les següents condicions: un col·lectiu de 127 empleats tindrà l'oportunitat de marxar ara, acollint-se a diverses opcions i podran retornar entre febrer i juliol de 2011. Des d'ara i fins llavors, estaran obligats a reber programes de formació contínua.
- Els que vulguin marxar ara seràn compensats amb 60 dies de sou per any treballat.
- Els que vulguin tornar, podran ser compensats amb 20 dies per any, formarse i retornar en el mateix règim que en cas d'excedència forçosa, amb pèrdua d'antiguetat, o bé cobrar 35 dies naturals i, després de formar-se, tornar amb la mateixa antiguetat i categoria.
Si en aquest temps un treballador troba una altra feina l'indemitzaran amb 45 dies per any treballat, amb un l´mit de 42 mensualitats.

Perquè lo aconseguit és la major victoria obrera de tots els temps portada a terme a SEAT, i ho dic amb coneixement de causa:

1ª. – Han participat personas que mai ho havien fet.

2ª. – S'ha aconseguit parar el procés d'acomiadaments salvatges i criminals alegant "baix rendiment".

3ª. – Ha estat un aturada sense demanar permís. Il·legal segons la patronal.

4ª. – S'ha aconseguit la readmissió de tots els que no van acceptar l'acomiadament dels 60 dies. El que demostra que sempre és positiu lluitar contra les injusticies i la precarietat laboral.

Aquesta és la percepció que he tingut d'aquesta lluita obrera, la qual considero una victoria única dels treballadors de SEAT que hem demostrat, que lluitant es pot aconseguir doblegar la patronal, i tot això gràcies al futur expresident James Muir.

Martorell, a 22 de gener de 2010

Sección sindical de CNT en SEAT-Martorell

No hay comentarios:

Publicar un comentario