L’ANARQUISME VALENCIÀ (1930-39), L’exemple d’en Pep Pellicer, por Miguel Amoros

Per què Pellicer? Perquè Pellicer és la figura que millor representa l’anarquisme revolucionari del període republicà, les seues esperances i les seues fites més altes. Les respectives trajectòries es confonen. Malgrat els seus amplis coneixements i les seues provades aptituds intel.lectuals, l’anarquisme d’en Pellicer no és doctrinari, sinó d’acció, com correspon a l’etapa que li pertocà viure, un temps veritablement revoltat. Però es tracta d’una acció sòlidament anclada amb una cultura concreta, específicament obrera, de la qual la revista “Estudios” fou la máxima expressió. En efecte, la formació fou, a Valencia i arreu, l’element fonamental de l’anarquisme obrer, la condició necessària per portar els ideals d’emancipació a la pràctica. Tanmateix, el procès educatiu no succeïa fora les lluites socials, dins d’un espai de temps tranquil, en un lloc silenciós i assossegat. Cadascú aprenia el que podia durant els rarss moments de llibertat que li deixava el treball. Els membres de la generació de Pellicer, formada sota la dictadura de Primo de Rivera, quan les vagues eren reprimides i les organitzacions llibertàries clausurades, van tenir el privilegi de disposar de més temps de l’habitual per educar-se en les idées, ja que llavors les possibilitats d’acció eren mínimes. El resultat va ser una juventut fortament idealista.

Llegir-ho tot...