Corrupció al PP valencià. Recull de notícies.

Camps telefona vuit voltes seguides al seu sastre i es reuneix amb Fernando de Rosa, i el Consell no dóna explicacions.

Quan va saber que les gravacions que té Garzón parlen dels seus tratges, Camps va telefonar vuit voltes consecutives al seu sastre. Sense resposta. Eixe moment estava declarant davant la policia. El detall s'ha sabut perquè el telèfon també estava punxat. El diari Levante també informava hui que Camps es va reunir amb el seu amic, exconseller i hui vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa, i l'endemà de Rosa amenaçava Garzón. D'això li han preguntat hui els periodistes a Vicent Rambla, vicepresident del Consell, que s'ha comportat exactament igual que un frontó. Totes les qüestions rebotaven sense resposta.

La trama de corrupció aniria al Suprem per la implicació d'un senador, el tresorer del PP Luis Bárcenas.

El Tribunal Suprem podria fer-se càrrec de tota la instrucció del cas Gürtel, en tant que afecta almenys un senador del Partit Popular, el seu tresorer Luis Bárcenas, i l'eurodiputat Gerardo Galeote, segons una informació d'El País i la cadena Ser. El jutge Garzón, que ja té a punt la inhibició, ha demanat opinió al fiscal sobre els tribunals que haurien de fer-se'n càrrec, ja que la presència d'aforats autonòmics entre els imputats obligava en principi a enviar el cas als superiors de Madrid i València. El dubte és si els tres tribunals han d'investigar per separat als seus aforats o si bé ho ha de fer el Suprem per a tots, tal com apunten alguns precedents. La Ser aportava ahir una nova gravació treta del sumari en què apareix Correa presumint d'haver dut en mà diners que sumen 1.000 milions de pessetes al tresorer del PP, fins i tot a la mateixa seu central del carrer de Gènova, a Madrid. El jutge també ha desmentit la notícia, recollida per diversos mitjans, que el diputat valencià Esteban González Pons estiga entre els imputats. Curiosament, eixa revelació podria servir, segons fonts del partit, perquè el PP ampliara la querella per prevaricació que este dimecres ha presentat contra Garzón, per no haver-se inhibit ja i haver investigat aforats, i després per haver revelat el contingut d'un sumari secret, pel desmentit. El PSOE ha acusat el PP de pressionar el jutge perquè no els investigue. A València, mentrestant, continuen apareixent nous contractes entre diverses conselleries i Orange Market, una de les empreses de la trama de corrupció descoberta. La de Benestar Social, en temps de Rafael Blasco i Alicia de Miguel està afectada, segons ha publicat el diari Levante.

El bufet de Michavila cobrà 150.000 euros per assessorar Mediamed en l'adjudicació de TDT.

El bufet d'advocats de José María Michavila, exministre de Justícia i actualment diputat al Congrés per València, va cobrar una minuta de 150.000 euros per assessorar Mediamed en el procés de compra d'accions de 13 televisions locals que després foren adjudicatàries de llicències de TDT local per part de la Generalitat, segons publica hui el diari Levante. Michavila és una persona molt vinculada a Camps dins del partit, fins al punt que la seua germana Ana és cap de gabinet del president de la Generalitat. Mediamed és un holding propietat de José Luis Ulibarri, implicat en la trama de corrupció al voltant del PP que investiga el jutge Garzón. En aquell concurs d'adjudicació de televisions locals digitals, Mediamed i la xarxa d'emissores valencianes que agrupava van obtindre concessions en 13 de les 14 demarcacions. En la major part dels casos, les altres dos llicències que hi havia en joc en cada demarcació van anar a empreses d'àmbit estatal pròximes també al PP, com ara Libertad Digital, Intereconomia, El Mundo... InfoTV pretengué en aquell moment, sense èxit, tres llicències locals a València, Torrent i Sagunt, i una autonòmica. El concurs està recorregut per diversos perjudicats, que consideraren irregular l'adjudicació i motius per a sospitar-ho no en falten, com ara s'està veient. El responsable polític d'aquell procés de concessions va ser Esteban González Pons, aleshores conseller de Presidència i portaveu, que també apareix citat per Francisco Correa, el cap de la trama, en una de les converses gravades, en què deia que li desbloquejaria un tema mediambiental en una requalilficació a Xilxes, quan Pons ja era conseller d'Urbanisme.