[Essex | Anglaterra] La Policía desaloja el mayor campamento "nómada" de Europa

Las minorías étnicas, la gente que entiende la vida y este mundo de otra manera, son siempre lxs que pierden...
Muy democrático, muy legal, todo lo que quieran... Pero el desalojo es una actuación racista, xenofobo, totalitario y fascista a todas luces.

Dale Farm, Londres * Inglaterra
Policías y habitantes del mayor campamento "nómada" de Inglaterra, el Dale Farm, en el condado de Essex, a unos 40 km de Londres, se enfrentaron este miércoles por la mañana cuando las F.O.P penetraron en el lugar para desalojar a sus ocupantes. Una cincuentena de policías, oficiales de justicia y topadoras rodearon al amanecer el campamento Darle Farm, donde viven unos 200 gitanos, al cual penetraron a partir de las 07:00h, seguidos por numerosos periodistas, cámaras de televisión y fotógrafos de prensa. La comunidad de "travellers" británicos y sus simpatizantes han intentado evitar el desahucio de esa minoría étnica de tradición nómada del campamento de Dale Farm, situado a las afueras de Londres. Unidades de la Policía antidisturbios y guardas de seguridad privados han penetrado por la fuerza en el asentamiento, el mayor del Reino Unido, tras obtener el lunes autorización judicial para iniciar el desalojo.
Una persona ha sido detenida y varias han sido atendidas por los servicios de emergencia, aunque de momento no se han producido daños graves. Los residentes del campamento de Dale Farm y los activistas que les apoyan, que durante las últimas semanas construyeron barricadas, están oponiendo resistencia, y pudieron verse momentos de pánico así como a mujeres llorando en sus caravanas. Una de las caravanas se incendió mientras la Policía, que supera en número a los residentes, de los cuales quedan en torno a 50, se preparaba para desalojar las 49 parcelas para las que ha obtenido una orden judicial. Pese a obtener el apoyo de las Naciones Unidas, Amnistía Internacional y otras organizaciones pro derechos humanos, los "travellers", minoría étnica reconocida y protegida por la ley y marginada en el Estado britanico, no han conseguido impedir judicialmente su desahucio por parte del Ayuntamiento de Basildon, que argumenta que quiere dedicar el espacio a zona verde.

[País Valencià] Construir a terrenys cremats

Ahir arribava la notícia: “El Gobierno valenciano pretende dejar construir en suelo quemado”1. Açò, que suposa modificar la llei forestal del 1993 per tal d'eliminar la prohibició de reclassificar sòl en les muntanyes cremades (durant 30 anys) i que contravé la Llei de Forests estatal, és una cabriola diguem, acceptable a nivell legal, donat que la potestat en temes forestals correspon a les autonomies.

Però al marge de legalismes: què suposa esta nova volta de rosca? En primer lloc podríem pensar què només es tracta d'un formalisme, és a dir, normalitzar una pràctica que ja va sent habitual: Terra Mítica, Línia d'Alta Tensió a la Vall d'Albaida o la Valldigna, etc. tots ells després d'incendis intencionats. Per tant, podria considerar-se també com un incentiu per a cremar serres? Ben mirat, no sols s'aconseguiria reclassificar els terrenys, sinó també obtindre'ls a un molt bon preu donada la seua condició de cremats. Doncs segons el govern valencià no, ja què només "con carácter singular y mediante su declaración como de interés general para la Comunidad Valenciana” serà possible l'excepció per a construir. Per tant: assumpte tancat.
Assumpte tancat? Pensant una mica: no és açò una conseqüència natural del model social en el què estem immersos? Sona un poc mal, però analitzem només un poc per damunt la situació en la que es trobem. L'últim període d'acumulació brutal, on el territori2 ha quedat tant deteriorat, no ha fet més que assentar el model de progrés a qualsevol preu fent al seu temps què siga més difícil sortir de les seues inèrcies. Només cal fer un cop d'ull a la fulla de ruta del govern valencià (Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana 2010-2030) per a confirmar-ho. Per exemple, se li dona una consideració estratègica i de màxima importància a tot el sòl no urbanitzable, evidentment per a convertir-lo en urbanitzable. Açò explicaria la qüestió que ens pertoca sinó fora per allò de “l'excepció”. Intentem esbrinar en termes més concrets quin tipus “d'excepcions” estan dispostos a considerar en matèria d'urbanisme al citat document. Agafem per exemple “Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable inclosos en la franja litoral de 500 metres” què “no poden ser classificats urbanísticament com a sol urbanitzable o urbà, amb les excepcions següents: Equipaments públics o privats qualificadors del territori (culturals, esportius, científics, sanitaris, comercials, educatius i turístics), establiments hotelers de com a mínim quatre estreles, equipaments supramunicipals d'interés públic, actuacions d'iniciativa privada que contribuïsquen a reforçar els objectius de l'estratègia territorial, ...”3. Crec que ja vaig fent-me una idea del “carácter singular” i de “el interés general para la Comunidad Valenciana”. “Por tanto no hay posibilidad de especulación” sonava ahir per la Cadena Ser... entenc. I augmentant una mica el prisma, no s'ajusten perfectament aquestes “excepcions” a les que ja venen aplicant-se en control social, militarització del territori o l'àmbit penitenciari? No estan dient-nos bàsicament: s'ajustarem a les lleis a excepció de quant no s'ajustarem a les lleis, amb la novetat de que ara serà legal?
A la fi, aquesta notícia que sembla passarà desapercebuda, no és més que un avís, un toc d'atenció per anar deixant clares les intencions de la dominació: avant a tota màquina! Ells tenen ben clar que el procés de destrucció, empobriment i explotació del territori continua... i nosaltres? Davant d'aquest model impositiu necessitem crear espais per al debat, que ens permeten reforçar els nostres arguments i amb una visió àmplia del model social, afrontar les agressions amb decisió i coneixement de causa.


1 El País, 7-11-2011.
2 Entenem territori no com a paisatge, sinó l'espai on es dona tota l'activitat humana, relacionat amb la història i la cultura i les relacions que en ell es donen.
3 Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, Num. 6441 / 19.01.2011 – Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

[Cabanyal | València] Finalment desonen a una família treballadora del Cabanyal

Segons informa Las Provincias, Elsa Inés i el seu fill han estat finalment desonats a mans de l'Ajuntament de València i la seua empresa Plan Cabanyal-Canyamelar S.A. Aquest desonament tenia com a data el passat dijous, on l'afectada es va veure arropada per un centenar de veïns i veïnes, més solidaris de tota València. L'Ajuntament asegura que tenia un deute de més de 1.000 i sembla que era motiu suficient per deixar a una família en el carrer. La casa està dintre del projecte d'ampliació de Blasco Ibañez.

Sembla que les empreses i intitucions que pràctiquen desonaments enacara no han notat la pressió de la gent i opten per desallotjar sense previ avís per evitar respostes organitzades, açò té que fer reflexionar a les persones que s'organitzen ver esvitar aquesta barbàrie. Esperem que Alfons Grau i company puguen dormir bé aquesta nit.

La notícia a Las Provincias: Las Provincias

[València] I ara què? Breus reflexions al voltant de la dimissió del President Camps

El 20 de Juliol ens deixava una notícia sorprenent per a tots i totes les habitants del País Valencià; Camps havia dimitit per la seua implicació al Cas

Gürtel. Després de més de 2 anys d’implicació en aquesta trama de corrupció, el Molt Honorable President abdicava i cedia a les pressions del partit que, pressionat per la opinió pública, veia com la més que presumpta implicació del president de la Generalitat en casos de corrupció li podia passar factura electoral.


Les reaccions no s’han fet esperar, com tampoc les celebracions de la població opositora al règim del PP. Ara bé, les celebracions són legítimes però no cal perdre el nord, per diferents qüestions:

1) El projecte de “Comunitat” que estava encapçalant Paco Camps, no era un projecte personalista sinó de tot el conjunt de Partit. La substitució de Camps per Fabra no és sinó la substitució d’un corrupte per un possible candidat a corrupte, però el projecte del PP valencià segueix endavant; retallades en educació, no aplicació de la llei d’independència, degradació dels barris populars amb interessos especulatius, etc.

2) Si bé és cert que ha existit una mobilització més o menys latent, també és cert que Camps ha dimitit sobretot per les pressions fetes des del seu propi partit cosa que ens deuria fer reflexionar al voltant de si les mobilitzacions han estat suficients o si es necessari seguir donant un salt qualitatiu en aquestes. Com seguirem veient endavant la corrupció pròpia resideix en la institució que ara governa el PP i açò només ha sigut una petita i relativa victòria; cal ser més ambiciosos i exigir que es vagen tots.

3) El PSPV-PSOE ha intentat d’una manera més o menys fructífera encapçalar les manifestacions i canalitzar el vot “anticorrupció” cap al seu partit. Cal recordar qui en el govern central està duent a terme reformes econòmiques que responen als interessos dels mercats venent a la gent que els ha votat i fent patir a aquells que no els han donat la legitimitat. Cal recordar també, que certs polítics de partits minoritaris han basat la seua política en denunciar la corrupció i exigir la dimissió del President, sense donar-li una resposta real a altres problemes, per tant la pregunta que hi ha que fer-se és; ara què?

4) Que la sobirania popular i la representació de la població no està ni existeix en el Congrés dels Diputats ni a les Corts Valencianes és un fet. Aquests responen als interessos dels mercats; institucions que precisen de massa cures i que qualsevol benefici cap als treballadors i les treballadores els pot fer perdre la confiança, la estabilitat, etc. Unes institucions molt sensibles que els partits del poder estant disposades a concedir-li qualsevol cosa i on la població té poc o res a dir. Per tant, mane qui mane anem a seguir igual.

És per tant, ara que hem vist que no són éssers invencibles, el moment de seguir pel camí que hem anant definint durant tots aquests anys per poder fer fora i canviar d’arrel aquestes institucions que no només no ens representen sinó que a més ens ataquen.

Els partits minoritaris socialdemòcrates no qüestionen l’arrel del problema, sinó que aposten per tornar a un Estat del Benestar compaginat amb el capitalisme, un capitalisme que s’ha demostrat és incompatible amb la democràcia i a més a més un Estat del Benestar que és insostenible; si volem benestar no pot haver-hi capitalisme, i si volem capitalisme no pot existir el benestar col•lectiu. Cal seguir aprofundint en les ferramentes de democràcia directa i autogestió si mirem les experiències passades com Egipte, Argentina, Oaxaca, etc (1). Observem com quan els de baix es mouen els de dalt cauen, però per a això hi ha que donar un salt qualitatiu en les protestes; no deixar-les encapçalar per cap partit polític, seguir en la línia de la desobediència civil, impulsar boicots als seus actes, ocupar edificis públics, etc. Només quan realment es vagen tots i tingam a les nostres mans el poder, podrem aleshores celebrar-ho tranquil•lament.

A.C.M

-------------------------------------------------------------------------
(1) Hi han diferents textos que reflexionen al voltant de les tècniques de democràcia directa i autogestió/socialització en èpoques de revoltes populars com per exemple el cas d’Egipte i els comites populars; http://www.anarkismo.net/article/19690 o el cas d’Argentina i les fàbriques recuperades; http://www.anarkismo.net/article/19296

[Cabanyal] El TS mantiene la Orden de Cultura que suspende la ejecución del PEPRI

La sala de lo contencioso-administrativo del Tribunal Supremo (TS) ha desestimado el recurso interpuesto por el Ayuntamiento de Valencia en el que pedía la suspensión cautelar de la Orden del Ministerio de Cultura de 2009 que paralizaba la ejecución del Plan Especial de Protección y Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal-Canyamelar, por lo que mantiene la suspensión de los derribos en la zona afectada.

Según ha informado este viernes el Ministerio de Cultura en un comunicado, de acuerdo con la sentencia, de fecha 28 de junio, el Ayuntamiento de Valencia deberá hacer frente a las costas procesales.

El Ministerio de Cultura dictó una Orden el 29 de diciembre de 2009 en la que declaraba que el PEPRI suponía la expoliación del conjunto histórico del Cabanyal, declarado Bien de Interés Cultural (BIC) con categoría de conjunto histórico. Según esta Orden, debía suspenderse inmediatamente la ejecución de este plan, que contempla la prolongación de la avenida Blasco Ibáñez hasta el mar a través del Cabanyal.

El Ayuntamiento de Valencia interpuso un recurso contencioso-administrativo ante la Audiencia Nacional solicitando como medida cautelar la suspensión de la aplicación de la Orden Ministerial "con el fin de poder reanudar las demoliciones y derribos y seguir ejecutando el plan", según el comunicado de Cultura. El Consistorio explicó en su día que pedía la suspensión cautelar hasta que hubiera un pronunciamiento del órgano central sobre la naturaleza jurídica de la Orden.

Tras la denegación de la suspensión cautelar de la Orden de Cultura por parte de la Audiencia Nacional, el Ayuntamiento decidió recurrir ante el TS, que fijó para el pasado 21 de junio la vista para este recurso y que ha desestimado de nuevo la paralización de la Orden, por lo que se mantiene la suspensión de los derribos.

No obstante, la Audiencia Nacional tiene pendiente todavía pronunciarse sobre la cuestión de fondo de la Orden.

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-ts-mantiene-orden-cultura-suspende-ejecucion-pepri-20110708192745.html

[Lorca] Contra los que intentan beneficiarse del terremoto

Tiembla la tierra. Se caen las casas más humildes y antiguas. Y los de abajo pierden lo poco que tienen. Los más vulnerables, los trabajadores, muchos de ellos migrantes, gente mayor, jóvenes en situación precaria se quedan en la calle.

Los terremotos en Murcia son previsibles. De hecho, en múltiples lugares de la geografía peninsular son más que probables los temblores sísmicos. Nos querían convencer de que lo de Japón era lejano. Pues aquí lo tenéis. Nos mean y dicen que llueve.

Una vez más, constatamos que, pase lo que pase (terremoto, inundación, incendio, sequía, vertido tóxico,…) son los de abajo los que sufren. Hoy los vemos deambulando por las calles de Lorca, en Murcia, abrigados con mantas, llorando de miedo por no saber qué hacer.

De nuevo vemos cómo el sistema deja desamparados a los más débiles. O los más fuertes, según se mire. Los mismos que recogen las cosechas, levantan las industrias, atienden en los bares, nos cuidan en los centros de salud, juegan con nuestras hijas e hijos,… vuelven a ser las víctimas de un sistema demoledor, despiadado e injusto.

Los grandes actores del capitalismo (PP y PSOE; grandes empresarios, dueños de bancos,…) verán este terremoto como otra oportunidad para beneficiarse con la reconstrucción de las casas y las infraestructuras, compra pública de artículos “humanitarios”. También la desinformación mediática se encargará (como ya están haciendo) de que parezca que son ellos los únicos que pueden resolver esta situación (cuando son los que la provocan y eviten medidas de precaución y previsión ante algo previsible).

Desde la Regional de Murcia de la CNT, como siempre, enviamos un abrazo fraterno a las buenas gentes de abajo en Lorca. Y deseamos que el dolor se transforme en rabia. Y la indignación dé paso a la autoorganización.

Mucha más información en: http://indysureste.wordpress.com/2011/05/13/lorca-imagenes-del-desastre-tras-el-terremoto/