[Cabanyal-València] Cabanyal, t' estime, sencer i viu

Acció de pancartes al voltant de la ciutat

Si vols manifestar la teua solidaritat amb el barri del Cabanyal i donar suport a qui defensa la seua conservació, rehabilitació i recuperació pots conseguir una pancarta com la que veus en la imatge i posar-te-la en un lloc que siga ben visible.
El Cabanyal es una part de la nostra ciutat i de la nostra història que no podem abandonar en les mans destructores i especuladores de Rita Barberà i el Partit Popular. És el moment de fer visible el suport social de tota la ciutat a la lluita per un barri del Cabanyal que estimem, que volem sencer i viu. Un grup d'amics hem fet estes pancartes que es venen a un preu de 2 euros i es poden conseguir a:

Ca Revolta - C/ Santa Teresa, 10 - Ciutat Vella- València - Horari: a partir de les 18h.

La TaVernaire - C/ Denia, 18 - Russafa- València. Matí: dijous i divendres de 12 a 16h.- dissabte i dumenge 10 a 16h. Vesprada: de dimarts a diumenge de 19 a 24h. Agraïm a Ca Revolta i La Tabernaire la seua col·laboració en la venda de les pancartes. I a Paula Cabildo y barriodelcarmen.net per deixar-nos el dibuix.


Fuente: BARRIODELCARMEN.NET - Manifestar la teua solidaritat amb el barri del Cabanyal

--------------------------------

Repoblar el Cabanyal- Sergi Tarín (L' informatiu)

A l’alcaldessa li cou El Cabanyal. Els veïns que s’oposen als enderrocs, capitanejats per Salvem, li han infringit una severa derrota als tribunals. El Constitucional ha suspés cautelarment el pla destructor en dos ocasions. Fa poc se sumà l’Audiència Nacional amb un auto que valida l’ordre del Ministeri de Cultura, que frena les demolicions. El pròxim pronunciament arribarà d’ací cinc mesos, quan el Constitucional dirimisca si seguix o no amb la paralització del projecte. Els experts vaticinen que tot continuarà com ara, ja que una decisió a favor de les excavadores xocaria jurídicament amb l’Audiència Nacional. I la nova cita ja no serà fins d’ací tres anys, que és el temps que el Constitucional sol tardar a resoldre assumptes d’este tipus.

Estem, per tant, davant d’una llarga treva. Una distensió que arriba després de les batalles del 6 i el 8 d’abril, on l’alcaldessa aconseguí arrapar sis cases com a botí de la ignomínia. Un fet dolorós tot i que irrisori davant la victòria de Salvem. Victòria jurídica, però sobretot moral. La seua resistència ha esdevingut símbol. Tothom parla del Cabanyal, del comportament inexplicable d’un ajuntament que abomina del seu patrimoni i que utilitza la violència contra els ciutadans que el defensen.

Però, ¿què passarà quan es rebaixe la febrada política i el barri desaparega dels diaris? El Cabanyal retornarà llavors a les seues decrèpites rutines: la no inversió, l’èxode de veïns assetjats per la inseguretat i la droga, la degradació consentida per un ajuntament entestat a matar o deixar morir els carrers. ¿Seran els socialistes valencians, tan dividits, tan desanimats, els qui posen en marxa un veritable pla de rehabilitació? ¿Acabarà la Policia Nacional amb la droga que corca el vell enclavament mariner? ¿La mateixa policia que reprimí els veïns que protegien les cases?
Ara per ara hi ha prop de 200 immobles tancats. La majoria amb propietaris que no volen vendre, almenys al preu que paga el consistori. 200 edificis que podrien ser habitats. Que deurien ser habitats. És una demanda antiga de Salvem: repoblar el barri, plenar d’oxígen ciutadà un espai viciat per l’especulació. En les últimes setmanes ha crescut la llista amb gent disposada a traslladar-se al Cabanyal. Són estudiants, professionals, activistes polítics...

Però els propietaris, no volen llogar les cases tot i que molts estan a favor de la rehabilitació. A Barcelona es vorien obligats. Ací, malauradament, fan un involuntari joc brut a l’ajuntament.

És urgent, és vital, que les cases buides tornen a ocupar-se. Bé pels seus amos o bé per nous inquilins. És el que més mal faria a l’alcaldessa. Un Cabanyal viu, jove, estudiantil, conscienciat. Un barri on s’acabara amb la degradació a força de normalitat. La normalitat de trepitjar els carrers, de comprar als comerços, de recuperar el teixit social. El meu nom està en la llista de Salvem. Qui més s’apunta?