Els residents d’una localitat alemanya aconsegueixen que la justícia desallotgi un grup ultra que ocupava un hotel

Són les set del vespre i els veïns de Fassberg sembla que estan esgotats. Però l’aire de victòria domina la improvisada barbacoa que han organitzat al costat de la carretera, davant de l’antic Hotel Gerhus. El motiu de la reunió, el cansament i l’eufòria és el mateix: dues setmanes de protestes ininterrompudes han exercit prou pressió perquè el tribunal regional de Lüneburg cursi una ordre de desallotjament per al grup d’ideologia nazi que ocupava aquest edifici des de mitjans del mes de juliol. «Més que una victòria per a nosaltres, és una derrota per a ells. Però sí, estem molt orgullosos d’haver-los fet fora d’aquí», comenta Anna Jander. Els seus veïns la presenten com a comandanta Anna, perquè ella és la que ha organitzat la resistència entre els membres de diverses comunitats. Jander somriu davant la broma i recupera de seguida el gest seriós. I és que els veïns de Fassberg han guanyat una batalla, però no la guerra. Un projecte ampli Al darrere de la història de l’Hotel Gerhus hi ha tota una trama. Els nazis busquen des de fa anys llocs clau per instal·lar-hi centres de trobada, captació i formació. En gairebé tots els casos apareix el mateix nom, el del vicepresident del partit d’ultradreta NPD, Jürgen Rieger. Aquest economista, famós a Alemanya per la seva constant negació de l’Holocaust i les declaracions xenòfobes, ja posseeix diversos edificis al nord d’Alemanya i n’ha intentat comprar altres, sovint sense sortir-se’n. Però per al seu conegut projecte de crear un «centre de pelegrinatge», una escola de formació per a joves nazis, l’hotel situat en aquesta diminuta localitat de la Baixa Saxònia és l’enclavament ideal. Una superfície total de 8.000 metres quadrats i una piscina són un bon reclam, per no parlar de la situació estratègica del lloc, accessible des de cinc estats federats. Els veïns de Fassberg, però, han posat les coses difícils al polític. «Tan bon punt van arribar vam saber que no ens podíem esperar i vam començar a organitzar protestes diàries. A la primera vam ser 12 persones, a l’última n’érem més de 300, incloent-hi l’alcalde», explica Jander amb la cervesa de la victòria a la mà. «El més important és que hem creat xarxes d’actuació per si és necessari tornar a organitzar la resistència. Al cap i a la fi poden tornar en qualsevol moment». Rieger continua esgrimint un dubtós contracte de lloguer de l’hotel, pel qual estaria pagant 600 euros mensuals. Però per al tribunal de Lüneburg, aquest contracte no justifica la seva ocupació per la força de l’edifici. Però la preocupació principal és que l’ultradreta compri l’hotel. Els propietaris, arruïnats i amb 600.000 euros de deutes, rebutgen l’acusació de la premsa de ser simpatitzants del moviment nazi. Diuen que només busquen el millor postor i aquest és Rieger, que els ofereix 1,3 milions d’euros per l’hotel davant dels 800.000 que els ofereix la comunitat de Fassberg. Però encara que Rieger aconsegueixi comprar l’edifici, la gent de Fassberg posarà totes les traves possibles perquè no el converteixi en el seu centre nazi. Sense por i malgrat que els caps rapats han estat fent fotos dels habitants i rondant amb gossos de caça, els veïns han muntat guàrdia davant de l’hotel. Així, van aconseguir cridar l’atenció de la policia i de la justícia, que finalment en va ordenar el desallotjament. Sense descans «Si hi tornen, nosaltres també hi tornarem. Ells saben qui som i nosaltres qui són ells. Jo fins i tot he intentat convèncer algun xaval del poble, que s’ha unit al grup, perquè canviï de bàndol. Potser encara hi som a temps», diu Anna. El cansament no li impedeix fixar-se en un cotxe estrany que s’acosta a la porta de l’hotel. Són dos nazis que no s’han assabentat del desallotjament. La policia, que bloqueja les entrades i pensa quedar-se a l’hotel fins que aparegui el servei de seguretat privat contractat per la comunitat, els fa fora ràpidament. El tímid somriure d’Anna es transforma en cara de guerra: «No torneu mai més», els crida mentre ells fan la salutació hitleriana. La lluita contra els nous nazis a Fassberg ha estat observada amb gran atenció en un país acostumat a implicar-se contra els grups d’ultradreta. Actitud lògica tenint en compte que tots els informes adverteixen del perill que representen i de l’augment de delictes amb rerefons ultra.

Mira també: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=635568&idseccio_PK=1007