Des de la Federació d’Estudiants Llibertàries de Catalunya, volem expressar el nostre posicionament sobre l’oferta que ha fet el Comissionat de Universitats i Recerca de la Generalitat entorn la participació dels i les estudiants a l’anomenada “Taula Nacional per la Universitat Publica”. Abans de tot, volem deixar clar que la FEL en cap moment ha participat com a organització en la lluita contra l’EEES, sinó que des del principi hem donat suport al moviment assembleari de les facultats, en el qual participem moltes i molts de nosaltres, ja que hem vist adient la pròpia forma organitzativa d’aquest moviment, el qual s’assenta o hauria de fer-ho en la horitzontalitat, la participació real dels i les estudiants i la seva autonomia. Tot i així, no hem volgut rebutjar l’oportunitat d’expressar la nostra opinió sobre el desenvolupament de la lluita, així com dels últims moviments que hi ha hagut per part de les Institucions Oficials.
En primer lloc, pensem que aquesta “Taula Nacional” és només una farsa organitzada des del Govern de la Generalitat per donar de cara a la societat una sensació de diàleg i de participació estudiantil en tot aquest procés de reforma. Els punts proposats per parlar parteixen de l’acceptació del procés d’implementació de l’EEES, mostrant la seva veritable voluntat de no fer res per aturar-ho, ignorant un cop més l’ampli rebuig que aquest té dins la comunitat universitària. És a dir, volen que comencem a debatre sobre cóm aplicar l’EEES a les universitat catalanes. Participar en aquesta taula significa acceptar la derrota des de ja, legitimant així la cara amable del Govern i posant-nos a negociar un Sí Crític al procés, fet que s’ha vingut denunciant sempre des de les assemblees, les quals van dir clarament des d’un principi que per obrir un diàleg, primer s’hauria d’aturar el mateix i desestimar totes les mesures repressives que s’han portat a terme a la UAB. Per tot això, defensem que la única participació que hem de tenir en aquesta paròdia de diàleg és la del boicot actiu al mateix, tot denunciant la seva farsa i la situació amb la que ens trobem actualment, recordant sempre que el procés encara es continua implementant i que la repressió continua, com ho demostren les 6 expulsions a la UAB.
En segon lloc, voldríem fer una reflexió sobre cóm hauria de ser un veritable procés de debat i diàleg, el qual només podrà començar un cop haguem assolit la paralització del procés de Bolonya i la derogació de les mesures repressives. Tenint en compte que la lluita contra l’EEES ha sigut impulsada majoritàriament pel moviment assembleari construït a les pròpies facultats, basat en l’autonomia i l’horitzontalitat, no podem comprendre que en aquest diàleg puguin participar organitzacions i sindicats.
Per aquest motiu, opinem que la participació en el mateix, per part dels i les estudiants, s’hauria d’articular en base de les pròpies assemblees de facultat, on veritablement els i les estudiants poden reflectir la seva participació en un plànol d’igualtat i horitzontalitat, deixant de banda els interessos organitzatius – partidistes, en defensa d’una participació autònoma. El mateix pensem pel que fa als col·lectius de professorat i PAS.
Finalment, volem expressar la necessitat d’assolir una capacitat major d’anàlisi a nivell individual i col·lectiu sobre els objectius i les estratègies d’aquesta lluita, ja que a partir d’ara ens començarem a trobar amb noves problemàtiques com poden ser l’aparició d’intents de lideratge i patrimonialització del moviment (no hem d’oblidar les traïcions que ja es van produir en el moviment estudiantil del 87, aprenguem dels errors) o la divergència entre les assemblees que volem aturar sigui com sigui aquesta reforma i aquells que volen començar a negociar sota l’acceptació d’un Sí Crític. També creiem necessari analitzar cap a on anem i fins i tot quin model d’aprenentatge defensem, és a dir, poder decidir el que volem.
Ara és el moment d’anar a l’arrel de l’educació, si no aprofitem el moment històric que estem vivint, perdrem un cop més l’oportunitat de conquerir les nostres aspiracions reals. No podem caure en la trampa d’auto imposar-nos limitacions, hem d’intentar arribar el més lluny possible per tots els mitjans que disposem.
NO SOM EINES DE L’ESTAT NI DEL CAPITAL,En primer lloc, pensem que aquesta “Taula Nacional” és només una farsa organitzada des del Govern de la Generalitat per donar de cara a la societat una sensació de diàleg i de participació estudiantil en tot aquest procés de reforma. Els punts proposats per parlar parteixen de l’acceptació del procés d’implementació de l’EEES, mostrant la seva veritable voluntat de no fer res per aturar-ho, ignorant un cop més l’ampli rebuig que aquest té dins la comunitat universitària. És a dir, volen que comencem a debatre sobre cóm aplicar l’EEES a les universitat catalanes. Participar en aquesta taula significa acceptar la derrota des de ja, legitimant així la cara amable del Govern i posant-nos a negociar un Sí Crític al procés, fet que s’ha vingut denunciant sempre des de les assemblees, les quals van dir clarament des d’un principi que per obrir un diàleg, primer s’hauria d’aturar el mateix i desestimar totes les mesures repressives que s’han portat a terme a la UAB. Per tot això, defensem que la única participació que hem de tenir en aquesta paròdia de diàleg és la del boicot actiu al mateix, tot denunciant la seva farsa i la situació amb la que ens trobem actualment, recordant sempre que el procés encara es continua implementant i que la repressió continua, com ho demostren les 6 expulsions a la UAB.
En segon lloc, voldríem fer una reflexió sobre cóm hauria de ser un veritable procés de debat i diàleg, el qual només podrà començar un cop haguem assolit la paralització del procés de Bolonya i la derogació de les mesures repressives. Tenint en compte que la lluita contra l’EEES ha sigut impulsada majoritàriament pel moviment assembleari construït a les pròpies facultats, basat en l’autonomia i l’horitzontalitat, no podem comprendre que en aquest diàleg puguin participar organitzacions i sindicats.
Per aquest motiu, opinem que la participació en el mateix, per part dels i les estudiants, s’hauria d’articular en base de les pròpies assemblees de facultat, on veritablement els i les estudiants poden reflectir la seva participació en un plànol d’igualtat i horitzontalitat, deixant de banda els interessos organitzatius – partidistes, en defensa d’una participació autònoma. El mateix pensem pel que fa als col·lectius de professorat i PAS.
Finalment, volem expressar la necessitat d’assolir una capacitat major d’anàlisi a nivell individual i col·lectiu sobre els objectius i les estratègies d’aquesta lluita, ja que a partir d’ara ens començarem a trobar amb noves problemàtiques com poden ser l’aparició d’intents de lideratge i patrimonialització del moviment (no hem d’oblidar les traïcions que ja es van produir en el moviment estudiantil del 87, aprenguem dels errors) o la divergència entre les assemblees que volem aturar sigui com sigui aquesta reforma i aquells que volen començar a negociar sota l’acceptació d’un Sí Crític. També creiem necessari analitzar cap a on anem i fins i tot quin model d’aprenentatge defensem, és a dir, poder decidir el que volem.
Ara és el moment d’anar a l’arrel de l’educació, si no aprofitem el moment històric que estem vivint, perdrem un cop més l’oportunitat de conquerir les nostres aspiracions reals. No podem caure en la trampa d’auto imposar-nos limitacions, hem d’intentar arribar el més lluny possible per tots els mitjans que disposem.
PER UN APRENENTATGE LLIURE I POPULAR:
ATUREM L’EEES!
No hay comentarios:
Publicar un comentario