Els darrers dies han mostrat que l´onada repressiva de l´Estat espanyol contra l´esquerra abertzale s´agreuja. En tres dies consecutius, tres il·legalitzacions més: ANB, PCTB i Gestores. No ha sorprès a ningú si es tenia en compte els precedents, especialment amb el procés 18/98 que manté a la presó desenes de persones vinculades a diaris i a entitats socials. Però són les conseqüències de la doctrina de Garzón segons la qual "tot és ETA". I que tant PSOE com PP apliquen sense fissures.
Acció Nacionalista Basca (ANB) i el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) eren les dues darreres marques electorals amb què l´esquerra abertzale havia concorregut a les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Gestores és l´organització que els darrers 30 anys ha treballat per aconseguir l´amnistia dels presos polítics bascos des de la perspectiva que cal trobar una solució política al conflicte que pateix Euskalherria.
Els condemnats per la causa oberta contra aquest moviment pro amnistia van denunciar, en conèixer la sentència, que la decisió del jutge suposa un salt qualitatiu molt greu, ja que fins i tot va més enllà del "tot és ETA". I és que la condemna assegura que el moviment pro amnistia és ell mateix una "organització terrorista".
Aixecar un mur contra la repressió
Amb una multitudinària roda de premsa, l´esquerra independentista basca responia a l´onada d´il·legalitzacions amb una crida a la ciutadania per mobilitzar-se el cap de setmana: "Fem una crida a la societat basca a aixecar un mur enorme contra la repressió i perquè en els properes dies, a tots els pobles, s´organitzin reunions que permetin articular una resposta d´acord amb l´atac repressiu rebut".
Perseguits per antics companys de trinxera
En un article al diari basc Gara, el periodista Ramon Sola denunciava el mateix dia de la il·legalització d´ANB que els promotors d´aquesta acció repressiva (en referència al PSOE) "duen les mateixes sigles del partit amb el qual va compartir trinxera el 1936, Govern basc durant molts anys i fins a Consell de Ministres diversos mesos". Sola recordava que "ni més ni menys que 550 gudaris d´ANB van morir per la República i enfront del feixisme", i afegia: "Cap d´ells hauria sospitat llavors que el PSOE canviaria de bàndol i es recolzaria en la dreta postfranquista per intentar treure´l del mapa legal espanyol".
ETA respon
Després de l´onada repressiva, l´organització armada ETA responia durant el cap de setmana amb tres atemptats contra qui considera responsables de la privació de llibertats: una comissaria de l´Ertzaintza a Ondarroa, una oficina bancària de Caja Vital a Vitòria i el tercer contra l´Acadèmia Militar de Santoña (Cantàbria), que va provocar la mort d´un militar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario