El plan Bolonia, una ullada.

Per tal d'esclarir un poc la problemàtica i el desconeiximent de la proposta per a la reforma dels estudis superiors universitaris, el que primer ens trobem és la falta de dades públiques que facen referència real a que és el procés de Bolonia.
La sensació generalitzada és d'opacitat, d'imposició i d'absència total de debat amb els principals agents interessats: professorat i estudiants. La falta d'informació oficial i de transparència al respecte de les veritables conseqüencies de la reforma alimenten la sensació de que és un assumpte molt tèrbol.

El plan Bolonia es planteja com una reforma de la universitat amb diversos punts molt conflictius i suposa una tendència evident la precarització de l'educació superior universitària a l'estat espanyol:

-Uniformització europea.
Substitució de les actuals llicenciatures per graus i postgraus, en un intent d'uniformar el catàleg de titulacions en el conjunt de la UE. Segons el model Anglosaxó. Estandarització dels títols universitaris en cursos de 4 anys de durada:
-Primer curs: formació general, compartida per estudiants de una mateixa àrea
-Dos cursos específics de cada carrera.
-Quart any de pràctiques no remunerades a empreses.

-Formació precaria.
La devaluació del grau suposa una disminució dels coneixements impartits. Les disciplines i continguts fonamentals de cada carrera veuran disminuir la seva càrrega lectiva front a coneixements i habilitats propis d'àmbits educatius inferiors. Es donarà una pèrdua de coneixements específics i especialitzats de cada carrera. Per tal de aconseguir un nivell òptim de coneixements seran necessaris màsters que perllongaran la durada dels estudis.

-Financiació mixta.
Canvis en el sistema de beques, ja de por si prou insuficient i precari.
La pujada de les matrícules és una realitat ahui dia que suposa una limitació económica d'accés a la universitat.
Amb el plan Bolonia es substitueixen les beques per un sistema de crèdits lligats a bancs i empreses privades. La financiació mixta de l'educació, on empreses privades poden subvencionar màsters amb determinada orientació pràctica útil, trenca la independència de la universitat.
Les beques-préstec, a diferència de les tradicionals beques a fons perdut, obliguen a la devolució de la quantia rebud (més un percentatge d'interès), no poden garantir la igualtat d'oportunitats per a cursar estudis universitaris.

Les carreres que es consideren de major utilitat social seran aquelles que atraguen major financiació externa, aquestes seran les que més diners públics reban. Les carreres que no tinguen un interès empresarial directe seran danyades, si no directament suprimides, les titulacions més orientades a les Humanitats estan el perill de desaparició.
Els diners públics, en lloc de dedicar-se a la transmissió pura de coneixement, desemboquen en projectes amb interès empresarial, i les companyies aconsegueixen a canvi un exèrcit de becaris pagats per l'Estat.
L'Agència Nacional d'Educació de Qualitat i Acreditació (*ANECA) és un controvertit organisme extern el paper del qual consisteix a avaluar les noves titulacions que proposen les universitats.

-Fractura social.
El nou sistema d'euro-crèdits està dissenyat per a estudiants a temps complet, el que nega a moltes persones el dret a l'educació superior, ja que han de compatibilitzar les classes amb el treball. Una part significativa dels crèdits s'obtindran en les pràctiques no remunerades en empreses com component obligatori.

Es dona l'injusta purga econòmica que establix el nou màster, a l'exigir preus de postgrau (uns 1500?, a més del cost del títol que acredita el nivell B1 d'una llengua estrangera, també exigit per a l'accés al màster) mentre que els preus anteriors eren 10 vegades menors (uns 150?, cost del CAP).
La necessitat del postgrau, més car, fa que només estudiants amb capacitat econòmic puguen accedir a la formació completa.
Elitisme universitari trencant amb la idea de la educació superior universitària pública i gratuïta.
Un pas enrere per a l'educació pública i de qualitat.

(Ullada a diferents informacions i textes sobre el Plan Bolonia arreu de la xarxa, als blogs de assemblees d'estudiants, portals de contrainformació, premsa, noticíes universitàries i la mateiza declaració de Bolonia)