Una setmana de vaga de fam marcada pel silenciament mediàtic i institucional

Mercè Rubià

Dilluns, 2 de març de 2009 16:31

Aquest dilluns fa una setmana que Tomàs Sayes, estudiant de la UAB i militant del SEPC, va iniciar una vaga de fam indefinida per tal d'exigir a les autoritats universitàries que “replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil”. Des d'aleshores la política del rectorat de la universitat s'ha marcat per l'intent de silenciament de la protesta i de control a totes aquelles persones que s'acosten a mostrar el seu suport al vaguista. En declaracions a l'ACCENT, Tomàs Sayes, ha explicat que “és una estratègia més del rectorat per fer pressió psicològica i per desgastar-nos”. Des que es va iniciar la vaga de fam la solidaritat amb en Tomàs ha anat augmentant, però també la repressió encoberta per part del rectorat. Cada dia el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com altres solidàries, surten a repartir octavetes pel campus universitari i pengen pancartes i cartells. I cada dia la recent proclamada rectora, Anna Ripoll, ordena als equips de neteja la retirada de tota mostra de suport i difusió de la protesta. Cada dia, també, desenes de persones s'acosten a veure en Tomàs a l'Edifici d'Estudiants. Però a mesura que avança la protesta aquesta mostra de suport es fa més difícil. A partir del dijous 26 de febrer, amb l'excusa que se celebrava una festa de carnestoltes, es va obligar el grup de suport a entregar una llista amb els noms i cognoms de les persones que es quedarien a dormir aquella nit amb en Tomàs, per tal que no hi entrés ningú més. El que no es pensaven, però, és que a partir d'aleshores s'ordenaria als membres de seguretat privada que custodien l'edifici que utilitzessin aquella llista per tal d'anotar i controlar qui visita en Tomàs, i que no deixarien entrar ningú que no hi figurés, ni tan sols els familiars del vaguista, les nits i caps de setmana. En declaracions a l'ACCENT, Tomàs Sayes, ha explicat que “és una estratègia més del rectorat per fer pressió psicològica i per desgastar-nos”. Però que finalment han hagut de deixar entrar els seus familiars “ja que no té sentit i no havien informat a l'Edifici d'Estudiants”. D'altra banda, pel que fa el seu estat de salut, ens ha explicat que està bé, “però cansat”.