Ens han furtat en un centre social, cosa que sembla passa prou sovint, i no és la primera vegada, és clar.
En general la cosa queda en el grup que ha patit el robatori i es passa per alt l'agressió al centre i a la gent que supossa que passen aquest tipus de coses. Ens sembla que no hi ha debat al respecte i que la gent ho dona per assumit sense que es sapiga.
Vam muntar una tauleta amb un got per a deixar la voluntat, els diners anaven destinats a l'autogestió d'un altre centre social.
El problema no és el got que ha desaparegut amb uns quants euros de la taula, si no com es mina la confiança que tenim en la comunitat que accedePerò eix a les nostres activitats.
Confíem que es pot deixar material en un espai amb la suficient maduressa política i social per a no tenir que atendre-lo, perque es supossa que qui es troba a l'espai amb nosaltres participa de les nostres idees.
Participem de la idea de que l'exercici del suport mutu i la solidaritat no ha de ser monitoritzat i ha de ser voluntari.
No volem ser comerciants ni segurates, volem que els nostres espais siguen espais de reflexió, agitació política i propaganda, no llocs on hi ha que anar a treballar per a la gent i tractar-los com ens tracten als centres comercials o al metre.
El robatori és el de menys, els euros no ens importen, però si el recelar-ne de la resta de la gent, perque deriva en sectarismes, prejudicis i malpensaments innecessaris i negatius.
No volem tenir que començar una baralla en qualsevol puesto per una misèria, perque la nostra vida és prou miserable ja. Però no antenem perquè.
Tot i això els diners van ser furtats, pressumiblement, per a comprar beguda, unes llaunes de cervessa o un cubata. No ens cap al cap que es puga ser tan merda com a furtar la confiança d'un espai i una gent d'aquesta manera.
Si s'hagueren emportat tots els llibres no ens hauría fotut tant.
Aleshores no sabem ben bé com assumir açò, perque la confiança és una cosa que costa molt de treballar i de donar. Sentir-nos segures en els nostres espais i treballar d'una manera sincera és la única manera que tenim de lluitar contra el sistema, i aquestos colps fan més mal que els de porra que reforçen les nostres idees.
Que furten a casa nostra és una merda.
Hem de pensar quines són les raons que porten a segons quina gent a les nostres activitats, el fet que la gent passe pels nostres espais com si sigueren discoteques o fires dona molt que pensar sobre si el nostre treball no deixa de ser un oci més barat en comptes d'activitats culturals i socials conscients i políticament definides.
Ser una paradeta de la feria, barata i on és molt fàcil furtar no és la nostra idea que com ha de ser un espai social.
Hem de ser conscients que només en la mesura que els nostres espais tinguen una càrrega política a través de la propaganda pel fet són viables i socialment transformadors.
No volem ser una copia cutre la societat que abominem.
En general la cosa queda en el grup que ha patit el robatori i es passa per alt l'agressió al centre i a la gent que supossa que passen aquest tipus de coses. Ens sembla que no hi ha debat al respecte i que la gent ho dona per assumit sense que es sapiga.
Vam muntar una tauleta amb un got per a deixar la voluntat, els diners anaven destinats a l'autogestió d'un altre centre social.
El problema no és el got que ha desaparegut amb uns quants euros de la taula, si no com es mina la confiança que tenim en la comunitat que accedePerò eix a les nostres activitats.
Confíem que es pot deixar material en un espai amb la suficient maduressa política i social per a no tenir que atendre-lo, perque es supossa que qui es troba a l'espai amb nosaltres participa de les nostres idees.
Participem de la idea de que l'exercici del suport mutu i la solidaritat no ha de ser monitoritzat i ha de ser voluntari.
No volem ser comerciants ni segurates, volem que els nostres espais siguen espais de reflexió, agitació política i propaganda, no llocs on hi ha que anar a treballar per a la gent i tractar-los com ens tracten als centres comercials o al metre.
El robatori és el de menys, els euros no ens importen, però si el recelar-ne de la resta de la gent, perque deriva en sectarismes, prejudicis i malpensaments innecessaris i negatius.
No volem tenir que començar una baralla en qualsevol puesto per una misèria, perque la nostra vida és prou miserable ja. Però no antenem perquè.
Tot i això els diners van ser furtats, pressumiblement, per a comprar beguda, unes llaunes de cervessa o un cubata. No ens cap al cap que es puga ser tan merda com a furtar la confiança d'un espai i una gent d'aquesta manera.
Si s'hagueren emportat tots els llibres no ens hauría fotut tant.
Aleshores no sabem ben bé com assumir açò, perque la confiança és una cosa que costa molt de treballar i de donar. Sentir-nos segures en els nostres espais i treballar d'una manera sincera és la única manera que tenim de lluitar contra el sistema, i aquestos colps fan més mal que els de porra que reforçen les nostres idees.
Que furten a casa nostra és una merda.
Hem de pensar quines són les raons que porten a segons quina gent a les nostres activitats, el fet que la gent passe pels nostres espais com si sigueren discoteques o fires dona molt que pensar sobre si el nostre treball no deixa de ser un oci més barat en comptes d'activitats culturals i socials conscients i políticament definides.
Ser una paradeta de la feria, barata i on és molt fàcil furtar no és la nostra idea que com ha de ser un espai social.
Hem de ser conscients que només en la mesura que els nostres espais tinguen una càrrega política a través de la propaganda pel fet són viables i socialment transformadors.
No volem ser una copia cutre la societat que abominem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario