Alerta Solidària denuncia que els Mossos d’Esquadra reafirmen l’Estat de les autonomies

Aida Morales, Barcelona

Divendres, 13 de març de 2009 14:49

El passat 1 de novembre va finalitzar la implantació definitiva dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona. Amb aquest fet s'ha completat el desplegament arreu del Principat. Els responsables dels Mossos d'Esquadra asseguren que l'objectiu del desplegament d'agents ha d'accentuar la seguretat i minimitzar el nombre de detinguts i la delinqüència. Però segons Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària, aquest total desplegament, només accentua el control que des de sempre han aplicat cap als moviments socials, la repressió i la intimidació, fets que ja eren presents amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. [L'ACCENT 149] Alerta Solidària afegeix que l'única diferència entre els mossos i els altres cossos policials és "que aquests reafirmen l'Estat de les autonomies i utilitzen la sensibilitat catalana per distingir-se i fer-se més propers a la societat, fet que és un engany". Per a Martí Majoral, la política de la Generalitat es basa en augmentar i afegir més policia al carrer per donar una sensació de falsa seguretat. Això se suma als problemes vinculats amb la inexperiència dels Mossos que, segons Martí, "no són infal·libles i, encara que ens ho vulguin fer creure, no tenen una tecnologia més avançada que la que té la Policia Nacional". L'arribada dels Mossos a les diverses comarques on s'han anat desplegant no ha estat exempta de polèmica. Alguns dels casos que han esta més rellevants han estat la detenció de Karim de Vilanova el passat mes de novembre, que, després d'haver participat en una manifestació de la campanya Que la Crisi la Paguin els Rics, va ser detingut mentre ja era lluny del lloc de la mobilització; també la detenció de dos militants del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) per encadenar-se a la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa; o la d'en Jona de l'Eixample, a qui demanen 8 anys de presó per haver participat en una manifestació en contra de l'especulació urbanística a Barcelona. A Tarragona arriben amb la polèmica Al Camp de Tarragona, les darreres comarques on s'han desplegat, també han aterrat amb polèmica. En trobem un exemple a Reus on, segons el diari gratuït Més Reus, només 15 dies després del desplegament, van entrar de manera violenta a un bar de la població i van agredir alguns clients que estaven tranquil·lament a les seves taules. El motiu que van argüir és que hi havia massa soroll. Pocs dies després de l'arribada a les comarques tarragonines, saltava una nova polèmica: Alerta Solidària denunciava el desembre passat que 15 joves (molts d'ells menors) van ser retinguts durant dues hores a Tortosa perquè el Príncep de l'Estat Espanyol Felip de Borbó havia anat a visitar la ciutat. A més, Alerta argumenta que els agents van quedar-se totes les pancartes i estelades d'aquests joves i que els van identificar de manera brusca. Per Alerta, això és un clar exemple d'acció repressiva i intimidadora dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona. L'origen Els Mossos d'Esquadra, també anomenats Esquadres de Paisanos Armats, es van crear a principis del segle XVIII, just acabada la Guerra de Successió, quan els defensors de les llibertats catalanes havien caigut derrotats davant l'exèrcit borbònic. Per tal de mantenir l'ordre públic i acabar amb els darrers focus resistents contra els vencedors, les tropes de Felip V van crear aquest cos. Al llarg del temps, han passat diverses vicissituds i han estat controlats pel govern de l'Estat espanyol. Va ser a partir de 1994 quan va començar el nou desplegament al Principat, que va culminar el passat mes de novembre.