Tomàs Oliver i els inicis de l’anarquisme

Pau Tobar, València [L'ACCENT 169]

Dilluns, 25 de gener de 2010 18:41

Considerat un dels "pares" de l'anarquisme als Països Catalans, Francesc Tomàs Oliver nasqué a Mallorca el 1850. Paleta de professió començà la seua militància ben jove als cercles republicans federals. Aviat, però, prengué consciència de la seua condició proletària. Així es decidí a impulsar l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a les Illes que fundà el 1869 el períodic El Obrero i més tard La Revolución. A finals de 1869 prenia forma la primera federació de societats obreres de Palma, de la qual formaven part sabaters, fusters, ferrers, teixidors, paletes,... Francesc Tomàs havia estat al nucli fundador d'aquest incipient associacionisme obrer de l'illa. Tomàs Oliver fou promotor de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. El seu discurs a la darrera sessió del primer congrés federal, celebrat el 1870 a Barcelona, demostra la seua confiança en la victòria "Si els obrers volen, cap poder podrà resistir la nostra embranzida, i nosaltres sols, sense l'ajut de ningú, arribarem a la completa i radical emancipació de la classe obrera". Defensor de la propaganda com a clau per obrir les consciències obreres, "el mallorquí" -malnom amb el que era conegut arreu- participà com a delegat en la majoria d'aquests congressos fins la seua mort (1903) i durant molts anys s'integrà a la direcció federal. El 1873 marxà a Alcoi on contribuí a organitzar l'anomenada Revolució del Petroli, durant la qual colze a colze amb les i els obrers cantonalistes s'enfrontà a la Guardia Civil. Aquesta derrota féu que Tomàs Oliver se n'adonara de la necessitat d'una organització legal més forta i formal per tal d'aglutinar a les masses. Teoritzà sobre la necessitat de construir una societat basada en la propietat col·lectiva i on els mitjans de producció foren gestionats per les associacions obreres. Aquest trencament ideològic tant amb l'intel·lectualisme àctrata com amb la tradicional tàctica clandestina i conspirativa del moviment, li generà radicals oposicions al si de la Federació. De fet, amenaçat de mort, hagué de deixar Barcelona i exil·liar-se durant alguns anys a Madrid. Però el seu compromís i activitat internacionalista no minvà. Entre altres, col·laborà activament en la publicació del setmanari Revista Social. Eco del proletariado, d'orientació anarcocol·lectivista. A "el mallorquí" se li atribueix l'autoria de dues obres: el plec Mesures que han de prendre's després de destruir l'Estat actual i el llibre Del naixement de les idees (1893), que fou la primera història de l'anarquisme a l'Estat espanyol. Cap el 1881 el canvi de rumb promogut per Tomàs Oliver i un sector important del moviment obrer català, ja era majoritari, i la nova Federació de Treballadors de la Regió Espanyola -de la qual fou dirigent- deixava enrere la clandestinitat per caminar cap a l'anarconsindicalisme. Una nova orientació que cristalitzà ara fa cent anys amb la fundació de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).