29 nov 2009

Activitats. Historia Kasa de la Muntanya

L'edifici que avui coneixem com a Kasa de la Muntanya és part del patrimoni històric de Barcelona. Amb cent anys d'antiguitat, està construïda sobre una muntanya que limita amb els barris de Gràcia, el Carmel i Horta. Es pot dir que la història d'aquesta casa comença a partir de la vaga general que és produeix al 1902. Durant aquesta, el barri de la Salut, habitat fonamentalment per l'alta burgesia barcelonina de l'època, va sofrir diversos altercats que van comportar la demanda per part dels seus habitants d'una major protecció i seguretat per al barri. Pel que sembla el govern en aquell moment mancava de fonts per a això i Don Eusebio Güell va decidir construïr ell mateix una caserna amb diners particulars per a cedir-la en ús al Ministeri de l'interior. Mitjançant una escriptura pública de donació, va cedir en ús aquest edifici l'any 1909 amb la condició de que la propietat tornés a la familia Güell un cop la Guàrdia Civil deixes d'utilitzar-la.

La guàrdia civil va abandonar la casa l'any 1982 deixant 2 agents que van marxar definitivament el 1983 després de l'últim atemptat de Terra Lliure. L'edifici va romandre abandonat fins l'any 1989, quant va ser okupat per un grup de joves. En aquells dies, seguia pertanyent al Ministeri de l'Interior, a pesar que ja feia uns 5 o 6 anys que no l'utilitzava. De fet, legalment la casa mai ha tornat a les mans de la família Güell encara que si que ho han reclamat per via legal i el procés segueix obert.

Al 1992, quan ja duia okupada 3 anys, va passar a les mans del Ministeri d'Hisenda mitjançant una acta de desafectació. L'any 1997 el Ministeri d'Hisenda va interposar la 1a denúncia contra els okupants i l'any 2000 es va signar la sentència de desallotjament. Davant d'aquesta sentència es va presentar un recuras d'apel·lació mitjançant el qual el procés va passar a l'Audiència provincial. Es al 2002 quan es ratifica la sentència en la secció 12ª de l'Audiència Provincial el ponent de la qual és Juan Manuel Jimenez de Parga, membre d'una saga familiar més que coneguda per la seva inclinació feixista.

Des de que va ser okupada, i, donat el seu estat d'abandó, s'han realitzat contínues obres de rehabilitació i millora de l'edifici. També des d'aquest moment es va començar a donar ús a la casa com a habitatge i com a lloc on s'ha donat vida a diferents i continus projectes de caràcter polític, autogestionari i anti-autoritari, tot això al marge i com a alternativa a les institucions. Per a nosaltres, és evident que està en qüestió la titularitat de l'edifici i que, a més, no existeix cap projecte d'actuació urbanística per a dit immoble. Mentrestant a Kasa de la Muntanya duem 18 anys de tasca social autogestionada. S'han promogut activitats culturals, realitzat tallers de formació, s'han organitzat juntament amb els veïns les festes del barri, s'han obert les portes de la Kasa a nombroses propostes i iniciatives de caire social i polític on es fomenta el debat i l'esperit crític en contra de la dinàmica impositiva del pensament únic. Tot això, sense oblidar que l'okupació és una forma de denúncia del greu problema de l'habitatge que patim a Barcelona com a conseqüència d'una salvatge política especulativa...

En el transcurs d'aquests 18 anys, les activitats que s'han dut a terme darrera d'aquestes parets han estat nombroses... Les pautes bàsiques que es requereixen a la gent que demana l'espai per a poder dur a la pràctica el seu taller, activitat, etc... és que sigui de caràcter obert (que sempre s'hi pugui anar afegint gent que li pugui interessar l'activitat) i l'altre, que sigui gratuït per a tothom.

La continuïtat d'aquests acostuma a dependre fonamentalment de la gent que els integra, actualment les activitats o tallers que és desenvolupen amb una certa constància són:

- Moai-thai: Dimecres de 17 a 18:30

- Ioga: horari variable....


A més, desde ja fa uns quants anys cada divendres hi ha el sopador popular (mirar al mapa interactiu per a poder conèixer una miqueta més que és, i com funciona...).

http://www.nodo50.org/kasadelamuntanya/

1 comentario:

  1. A propósito de los JIMÉNEZ DE PARGA...

    RAFAEL JIMÉNEZ DE PARGA.

    CONDENADO A SEIS MESES POR DENUNCIA FALSA.



    Rafael del Barco Carreras



    30-12-09. El apellido, él mismo, de los grandes de la Abogacía y Política con la DEMOCRACIA, o sea, otro vividor de ese club que se adueñó del Franquismo y “hasta ahora”, ha perdido capacidad mediática, el segundo de EMILIO BOTÍN, Alfredo Sáenz Abad, acapara los titulares de la condena, SEIS MESES, por denuncia falsa. Lo de la EXTORSIÓN no aparece en la noticia de agencia.

    ¡Que barato les ha salido! Los hermanos ya eran célebres por catedráticos y bufete importante (ahora 50 abogados en el Paseo de Gracia) cuando Narcís Serra lo contrató para abogado acusador en el caso CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA en el año 1980, y “contra mí y otros” entraron en ese selecto clan de sinvergüenzas que se enriquecerán no solo en torno a Javier de la Rosa, sino descaradamente de la POLÍTICA. Su hermano MANUEL en Madrid de chalaneo, será de todo con UCD y PSOE, y RAFAEL dirigiendo el gran bufete, ensacando o empaquetando elevadas minutas a cientos. ¡Un monumento a la ÉTICA! y Manuel miembro de la Academia de Ciencias MORALES y Políticas.

    Han pasado 16 años desde que Olavarría jurara venganza por meterle en la cárcel hasta pagar al juez Luís Pascual Estevill. Lo declaró estando yo presente en el juicio de mayo pasado, escritos en www.lagrancorrupción.blogspot.com ; no pararía hasta ver condenado a quienes con falsedades y gansterismo pretendían cobrar, primero una deuda que no les correspondía proveniente del Banco Garriga Nogués de Javier de la Rosa, y después a través de la extorsión para salir de la cárcel, 25 millones de pesetas, pagados un fin de semana.

    Ignoro si sentirá su venganza satisfecha, yo no (tres años, y lo que seguiría, no son un fin de semana), quizá recurra (dijo que llegaría a Estrasburgo si no se le hacía JUSTICIA), pero los años no pasan en balde, y puede que la densa cabellera blanca merme ganas. Los juzgados agotan a cualquiera.

    Por ganas insultaría hasta que me metieran de nuevo en LA MODELO, pero no quiero que me detengan en el propio Palacio de Justicia cuando el día 7 acuda a oír la declaración como testigo del juez Asalit, y el día 11 la de Lluís Prenafeta, en ese juicio por la corrupción en Hacienda que con el de Juan Piqué Vidal y Luis Pascual Estevill, en 2004, Gran Tibidabo en 2008, y ahora Hacienda, marcan el rastro de lo que vengo inútilmente denunciando desde hace 30 años, LA GRAN CORRUPCIÓN, “BARCELONA, 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN”… y que continúa con la OPERACIÓN PRETORIA, y otras muchas pendientes y a destapar. La CRISIS promete un gran destape.

    Mi venganza es esparcir cuanto más mejor los nombres y hazañas de ese grupo de amorales que condujeron a mi querida Barcelona al lodazal donde se halla inmersa, y si por primera vez en mi vida me noto leído a través de INTERNET me fastidiaría que por unos insultos pasados de tono me interrumpieran.

    ResponderEliminar