Sants, Barcelona.- El passat divendres dia 19 es presentà el llibre “Okupació a Catalunya: 1984-2009” signat per Francisco de Paula al CSA Can Vies. Diverses persones decidírem assistir a la presentació d’aquest llibre dubtant de si el món que narra l’autor és el mateix pel que caminem nosaltres..
Actualizado: traducción al castellano
Després de la seva exposició, es va desenvolupar una situació més que estranya: la major part de les assistents a l’acte començaren a qüestionar informacions, afirmacions o omissions que es donen a les pàgines, derivant tot plegat a un qüestionament sobre les fonts i la fidelitat a la realitat. Davant d’això, l’autor es permeté el luxe de mantenir un cinisme i una frivolitat gèlida. Una vegada la xerrada va acabar, les persones que assistirem ens vàrem decidir a escriure unes
línies en forma d’avís per a navegants davant d’aquest llibre i el personatge que té al darrere:
1.- Malgrat en el pròleg l’autor es postula com a historiador, en el llibre no podem trobar ni fonts fiables ni, per tant, informacions contrastades, caient en una mena de projecció del que l’autor pensa sobre la realitat dels fets, allunyat de tot rigor. Inquirit sobre les fonts en que fonamentava les seves afirmacions, tot foren evasives, nosés, un fanzine, una octaveta…,per no parlar de tòpics dignes de
mitjans de comunicació de masses.
2.- L’autor també es postula com a militant partícip del temps del que es parla, permetent-se afirmacions rotundes al voltant de qüestions importants en la història de la protesta en aquests anys. Preguntat sobre les informacions concretes o les entrevistes necessàries, les respostes foren vagues, i l’autor reconegué que ni havia participat ni havia parlat amb qui si ho havia fet abans de assentar càtedra, fet que trobem lamentable. No ens estranyaria llegir algunes de les coses que es diuen en boca de pensadors de l’enemic, però no d’algú que diu que parla des de dins.
3.- Al llibre es donen noms, fotos, llocs, i tot es fa sense el permís o el consentiment de les persones implicades, tot i la coneixença directa que l’autor té amb algunes d’elles. La resposta de l’autor quan deia que per escriure no s’havia de demanar permís o que per escriure’l bé hagués calgut que parlés amb 300 persones, no ens
mereixen ni comentaris; parlen per si soles, i ho fan de la seva inconsciència o, fins i tot, de la mala consciència.
4.- Nombroses intervencions van qüestionar el títol de l’obra, que busca l’altisonància quan no és més que un repàs esbiaixat i serrellat, fragmentat i totalment subjectiu de la part de la pel·lícula que ha viscut l’autor: del que ha sentit, del que li han explicat, que ha llegit "por ahí",… però en cap cas una història de la
okupació, o millor dit, de les okupacions.
5.- Estem molt indignades amb l’actitud que va mantenir l’autor, quan en cap moment, tot i ser qüestionat per protagonistes de les històries de les que parla, es mostrà capaç o predisposat a admetre els seus errors. Sent confrontat en casos concrets com la RAK (segons l’autor un grup independentista radical de KNY), el cas de l’Hamsa (tant les seves postures davant el Districte de Sants o la gestió del seu
desallotjament), o el desenvolupament de la Plataforma Antifeixista i els 12-0, l’autor fou capaç de mantenir-se ferm en la irrealitat, confonent fets amb la seva interpretació, negant l’evidència. La frivolitat amb la que De Paula tractà el suïcidi de Jorge Bolancel i les afirmacions que hi fa al seu voltant motivaren directament gests
de repulsa per part dels i les assistents.
Podríem dir moltes més coses de les que es van sentir o es van veure el divendres al CSA Can Vies. Les assistents ens vàrem quedar absolutament perplexitat al veure la defensa que feia l’autor de la seva obra quan era acusada de manipulació directa i deliberada quan no de pura desinformació.
Vem acordar escriure aquestes línies per a totes aquelles persones que pensin a llegir-se aquest llibre o que n’hi vulguin fer difusió. És perillós, irresponsable, presumptuós, mancat de rigor i infidel a la realitat, ple de tòpics i farcit d’ignorància.
Assistents a la xerrada
Leyendo el libro tengo la intención que quien ha escrito este manifiesto o articulo sólo pretende difamar. Lo de Bolancel u otras apreciaciones, siguiendo los pies de página del mismo libro, se puede ver de donde lo ha sacado el autor y, ciertamente, es muy fidedigno a las mismas fuentes. Qué mala es la memoria de algunxs.
ResponderEliminar