[Barcelona] Comunicat d'autodisolució del col·lectiu antifeixista i antiracista Al Enemigo, Ni Agua AENA

Ja han passat més 22 anys, quan un grup de joves decideixen a finals dels 80 crear un col•lectiu específic de lluita contra el racisme i el feixisme en totes les seves formes.

Comencem a organitzar-nos creant un òrgan d'expressió, informació i denúncia, que seria una barreja de fanzín, butlletí i diari. Amb una tirada de més de 1000 exemplars de distribució gratuïta.

Vam tornar a reprendre els carrers i ens enfrontem directament contra les bandes feixistes que en aquells anys recorrien Barcelona agredint a tot ser humà diferent d'ells i fins i tot van arribar a l'assassinat. Vam anar teixint una xarxa de contactes amb persones, grups i col•lectius i comencem un combat per neutralitzar i eliminar tot nazi que respirés, van ser anys molt durs i sagnats i alguns de nosaltres es van quedar al camí.

En la dècada dels 90' comencem a fer un programa de ràdio setmanal, en Contrabanda, el qual va tenir molta difusió i arribem a molta més gent animant-la a auto-organitzar-se i passar a l'acció directa. Comencem a programar xerrades i debats pels barris i comarques. Reprenem el 12 d'octubre com a dia de lluita antifeixista organitzant manifestacions i contramanifestacions, declarant Barcelona ciutat antifeixista.

Tot això va comportar també una repressió de l'Estat i el capital contra els membres més actius dels nostres grups: pallisses i detencions per part de la policia. Però tota aquesta repressió mai no va poder neutralitzar-nos ni acovardir-nos al contrari ens va enfortir com a persones i grup, prova d'això és que es va crear l'Assemblea Antifeixista del Barceloní i comencem a organitzar-nos i contactar amb altres grups, col•lectius i individualitats a nivell estatal arribant a crear la Coordinadora Estatal Antifeixista.

Com a Col•lectiu “AL ENEMIGO, NI AGUA”mai hem deixat de lluitar i denunciar el nou feixisme que s'acosta i ja esta entre nosaltres. La nostra dissolució com a grup no és una rendició ni una renúncia a la lluita, és simplement una adaptació als nous temps d'agitació i revolta. Temps durs que ens obliguen a canviar les formes de fer les coses. Reafirmant-nos i aprenent nous mètodes d'organització i combat. Tots nosaltres ens diluïm per engrossir aquest nou moviment difús contra l'estat i el capital.

PER TOT EL DIT SEGUIM LA LLUITA,
ÉS L'ÚNIC CAMÍ,
ALEGRES I COMBATIUS CONTRA EL CAPITALISME
“AL ENEMIGO, NI AGUA”
“NO PASARAN”
I VISCA PER SEMPRE L'ANARQUÍA.