Els mass media i les revistes en paper satinat continuen intentant impulsar una imatge brillant de la ciutat, sota la qual s'amaguen els habituals intrigants a la recerca de diners fàcils, sheriffs que usen la porra massa sovint, sacerdots arrogants, totes figures que consideren als ciutadans de Milano com moneders gegantins per esprémer.
Milano ha estat en els últims vint anys la fortalesa de la dreta italiana, el lloc en el qual mostrar a tothom el que un voldria per tots. Una república virtual fundada sobre la por, controlada a vista (en efectiu), espiada i patrullada sense descans, on les persones són anestesiades amb la vigilància amateur a domicili mitjançant la ficció dels reality shows i dels informatius entre els quals és dificil apreciar diferències per mínimes que siguin.
Milano és la mateixa perla d'una Itàlia de la qual cada vegada més persones escapen per
la total manca de perspectives de treball, però també en l'àmbit de l'habitatge, dels afectes i dels moments de socialitat. Precarietat, neurosi institucional amb l'excusa de la "inseguretat", desallotjament de centres socials i de treballadors, patrulles ciutadanes, racisme i violència
autoritària.
A qui pregunti que és un intrús li respondrem amb la mateixa resposta de sempre: un intrús és sempre i cada vegada més tot aquell que vulgui prendre el control de la seva pròpia vida i transformar-la barallant-se perquè sigui una mica millor. Amb la teconología, amb la política, amb la cultura, amb una idea de llibertat concreta i antitètica a aquella dels diners amb la qual es cobreix qui ens mana (perquè que ningú es faci més il·lusions de qui ens governa). Intrusa és tota aquella que vulgui sortir de la lògica de submissió i homologació imposada per una economia que finalment ha mostrat la seva falsedat i la seva derrota.
A qui ens pregunti què fan un@s intruss@s els il·lustrarem amb màquines, programari, però també amb pràctiques d'intercanvi p2p, que van des de l'intercanvi de fitxers a la producció oberta i distribuïda, a la capacitat de ficar en joc, construir i imaginar economies de l'abundància.
A qui ens pregunti que volen un@s intruss@s, els mostrarem el Babau, la imatge que ha respost al desallotjament de Conchetta i del Archivio Primer Moroni, i a la filosofia de la desactivació dels centres socials, tan volguda a De Corato.
El Babau és un curtcircuit de les lògiques seguritàries, un antídot als verins del sistema mediàtic, un viàtic per a transformar la voluntat de control i de repressió en instruments encara més lliures i més insurrectes.
Dos ulls grocs i en forma de triangle són la resposta dels que pretenen més cultura i menys por i dels que consideren la tecnologia com un instrument d'alliberament i de creativitat. Una ganyota que acull el Decret Llei di Sicurezza i els intents de transformar això de compartir lliurement els sapiguers i la lliure circulació de les persones en un infern de condemnes penals i de venjances.
I una boca vermella amb mil dents és el hacking de la realitat que ens envolta i es manifesta
en les nostres pràctiques i en el nostre desig d'una ciutat diferent i encara possible.
El Babau és una màscara i una armadura, per a la nostra batalla contra la por.
Són les nostres pràctiques i el desig d'una ciutat i d'un món que no ens faci morir cada dia.
El Babau és el hacking de la realitat que ens envolta.
Intrusses de tot el món, és el moment de manifestar-vos al costat del Babau a Milano.
Durant els dies del Hackmeeting transformarem la negativa a compartir, els edificis en pantalles, la por en allibereu, lo vertical en horitzontal, lo centralitzat en distribuït, lo maquinari en vestits, lo codi en plaers, la música en curt-circuits, farem viure punts d´accés, tunejarem bicicletes, ens trobarem amb gents de tot lo món.
Però, per sobre de tot: intercanviarem codi i fluids.
És el moment del HackMeeting 2009.
Hackmeeting - 19 - 20 - 21 de juny 2009 Milà
Després de deu anys el Hackmeeting se celebra de nou a Milà.
Tres dias per a fer conèixer el babau a qui estigui presoner de la por, introduir a l'economia peer to peer a qui s'ha il·lusionat amb l'economia suïcida, rellaçar l'intercanvi horitzontal per a qui ha oblidat aquesta pràctica natural i instintiva que es troba en la base de l'evolució
humana.
El control i les jerarquies han estat inventades per aquells que volen monopolitzar el desenvolupament, retallant i separant els teixits socials per a treure avantatge de la inestabilitat que es crea.
El Hackmeeting se celebra novament no per casualitat Milà. A una ciutat que ha assassinat els seus propis espais socials, retornar el Hackmeeting significa posar el dit a la nafra demostrant que existeixen altres maneres de pensar, lògiques no comercials que generen riquesa humana superant els interessos de negocis, felicitats socials i virus benignes contra
la crisi.
Per aquest motiu el hackmeeting serà precedit d'un període d´escalfada: una sèrie de trobades sobre el "p2p" "per" i "control" que se celebraran en els principals pols universitaris de la ciutat.
El hackmeeting és la trobada de les comunitats, de les contracultures digitals i no digitals, dels individus que es posicionen d'una manera crítica i propositiva respecte a l'avenç de les noves tecnologies, cada vegada més lligades en un moviment de doble fil al control social, a les empreses bèl·liques i a la comercialització de tot espai vital.
Tres dies de seminaris, jocs, festes, debats, intercanvi d'idees i aprenentatge col·lectiu.
L'esdeveniment és totalment autogestionat: no hi ha organitzadors i usuaris, sempre participants.
*Quan
Des del divendres 19 de juny - 21 de juny de 2009
* On
Milà. Les trobades d´escalfada se celebraran dins les Universitats
Bicocca, Bovisa, Scienze Politiche, Torchiera, durant la setmana precedent.
* info
Per a informacions més detallades, consulteu el *wiki, on trobareu detalls més grans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario