16 dic 2009

[Noticias de Mislata] Atac a la seu d'EUPV a Mislata i denúncia contra les joventuts del partit ultra CV

El regidor d’EUPV Mislata, Salvador García de la Mota, i el coordinador del col•lectiu local, Pere Bressó, han denunciat a la comissaria de Mislata a les Joventuts de Coalició Valenciana a les que acusen, directament, d’haver realitzat pintades a la façana de la seua seu. Per als representants del partit, el tema era molt més greu des del moment que divendres passat s'atreviren a pintar amb esprai no ja la persiana metàl•lica sinó la vitrina de l'interior del local tot i que a l'interior de la seu hi havia una persona treballant a l'ordinador i que no se n'adonà. En el seu moment, EUPV Mislata ja qualificà aquests actes vandàlics no de mera bretolada, sinó de terrorisme de baixa intensitat. Per a la formació política, allò de més greu és el fet que gosen signar les seues malifetes.

*El cap de les joventuts del CV
a Mislata, adorador del GAV

El valencianisme blavero, el GAV i l'analfabetisme.
Entenem que l'analfabetisme no és el problema en principi, si no la falta de voluntat d'aplicar els coneixements que es tenen per a fer una anàlisi de la realitat i obtenir una visió objectiva del món que ens envolta. És a dir ser prou crític amb la vida per a poder caminar per ella sense ensopegar amb els teus mateixos peus.

Hi ha molta gent al nostre voltant que, a pesar de no haver estudiat ni saber molt bé llegir, té un sentit comú suficient per a distingir la realitat de la ficció i entendre el món que els envolta. L'analfabetisme no és un problema per a obtenir anàlisis realistes.

El que és un problema és l'analfabetisme militant com el d'aquesta gent del GAV, que a més de no saber llegir ni escriure, pretenen que oblidem com s'escriuen les paraules i ens sumim en la llengua de Mordor, on ni ells saben com s'escriuen les diferents paraules, ja que el seu és l'obscurantisme lingüístic on un idioma que està normalitzat ha de passar a escriure's com si fóra un missatge xifrat per als SMS. L'estandardització de l'idioma a través de la normalització de les paraules mal escrites i les pronunciacions acceptades per l'ús, però que no són més que derivades d'un ús defectuós i localitzat de la paraula original és cosa d'oligofrènics.

Com si s'hagueren d'acceptar com a idioma/llengua les variants dialectals del castellà a Andalusia (amb les seues variants dialectals de cada regió), de Castella-la Manxa per la seua forma de pronunciar les hacs, per les contraccions per economia del llenguatge o pel zetacisme.

Si una colla de bojos volgueren establir com idioma una variant de l'anglès escrit tal com es pronuncia fonèticament i proclamar la seua autonomia i identitat propia, la comunitat internacional de filòlegs cauria de riure.Per tant ens situem davant els Mordor-boys, que obstinats a desafiar les lleis de la lògica pretenen que ens deixem dur per la fantasia de que la llengua valenciana és absolutament distinta del català. Quan una persona nadiva d'Alacant pot perfectament mantenir una conversa amb altra persona de Girona utilitzant com llengua vehicular la seua llengua materna. No voldrà açò dir que ambdues persones parlen el mateix idioma? Tracta de realitzar el mateix exemple amb una persona de A Corunha i una de Cuenca, o amb una de Xixón i altra de Jaén... Ací la llengua materna difereix, per tant parlen llengües distintes.

És senzill, però si li vols cercar els tres peus al gat...

El problema de la llengua és un problema polític generat des de la dreta valenciana i fomentat per l'estat espanyol per a generar un regionalisme feixista que lluitarà contra una societat que avançava contra el règim franquista.

Un món que es podria i que necessitava de cortines de fum per a evitar les revoltes. En uns llocs va ser l'heroïna, en uns altres la llengua, en uns altres l'atur, la reconversió, el terrorisme d'estat...

La pudor d'un món que es mor és el blaverisme valencià. Al marge de consideracions sobre el nacionalisme català o de la qüestió d'un hipotètic estat que aglutine els territoris de llengua catalana. El que de debò defineix a aquests individus és un espanyolisme ranci i uns vincles feixistes dels quals són bona mostra la batalla de València, les darreres manifestacions del 9 d'octubre a València.
La impunitat política i penal de les seues accions arreu del territori són una mostra de qui és aquesta gent. Amenaces, agressions, pintades, atacs a seus polítiques i socials, manipulació de la història...

Solament defensen una bandera la del capitalisme, la de l'estat opressor.

L'atac a seus polítiques ens dona el mateix, ja que els espais polítics que participen de la democracia parlamentaria i confien en la gestió de les nostres misèries mitjançant el poder , perpetúen la tirania de l'estat sobre les persones. L'independència autoritaria i les autonomies dins d'un marc d'estat centralista no són les nostres lluites, però la impunitat de que gaudeixen aquestos feixistes emparats en el tema de la llengua ens semblen una aberraciò, sabem que des de dalt mai no es pot esperar una solució a cap problema i molt menys si l'ha generat el mateix estat. L'única via per tal d'acabar amb la impunitat feixista és fer-los fora de cada barri i cada carrer i autoorganitzar-se per a lluitar per l'anarquia sense límits i la revolució social.

No hay comentarios:

Publicar un comentario