El camp de blat de moro situat a Torroella de Montgrí que va ser destruit el passat 12 de juliol era transgènic, segons ha reconegut en declaracions a la premsa el mateix propietari. Independentment de si es tractava d'un camp experimental, de demostració o comercial, el sol fet que es tractés d'un camp de cultius modificats genèticament (MG), justifica i legitima la seva destrucció ; més encara, quan estava al costat d'una reserva natural i d'altres camps de cultius no MG.
L'agricultura transgènica, encara que es realitzi amb varietats aprovades, té associats gravíssims impactes socials, ambientals i sobre la salut humana. Les desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica i convencional que s'han produit a Catalunya i a l'Estat des de que van iniciar-se els cultius i les importacions d'OMG, demostren que la coexistència entre cultius MG i no MG és totalment impossible. Això impossibilita el desenvolupament de producció, consum i de societat alternatius al dominant, corporatiu i industrial i generador de greus crisi ecològiques, climàtiques i socials.
El tractament mediàtic que ha rebut l'acció del 12 de juliol demostra que, una vegada més, els mitjans de comunicació silencien les crítiques i obvien el debat real i profund sobre què implica l'agricultura transgènica.
Els mitjans de comunicacio també haurien d'assumir la seva responsabilitat, la seva falta de rigor i el fet de no contrastar les informacions que reben abans de publicar-les en forma de notícia. Més enllà de l'allau d'informacions aparegudes en premsa a partir del dia 15 (tres dies després de l'acció) que asseguren que els « ecologistes radicals » van cometre un error al destruir un camp que no era experimental, nombrosos indicis mostren que tot plegat podria tractar-se d'un muntatge de la Fundació Antama, el lobby biotecnològic espanyol, Syngenta i el propi propietari del camp. De fet, aquesta tàctica de mentir i negar que es tracti de camps d'experimentació busca confondre l'opinió pública, desacreditar l'acció i els seus promotors i desviar el debat. Aquesta tàctica ja ha estat emprada en diverses ocasions en d'altres països com ara Regne Unit i França.
Alhora, existeixen evidències que indiquen que el camp de transgènics destruit el dia 12 no era comercial: en el mes de maig, es va comprovar que els diversos grups de fileres de blat de moro sembrats havien estat identificades i distingides entre elles per mitjà de cartellets blancs numerats, una pràctica que s'empra sistemàticament en camps experimentals i de demostració, però en cap cas en camps comercials. Posteriorment, just després que el Diari de Girona informés de la ubicació exacta del camp experimental de Torroella, els cartells blancs amb les indentificacions numèriques havien estat puntualment retirades. Intentaven amagar les proves que allí s'estava experimentant o conreant transgènics per a fer una demostració ?
En aquest sentit, cal assenyalar les nombroses contradiccions que han aparegut als mitjans en relació a qui, quan i perquè no va es autoritzar la realització de l'experiment. Alguns diaris, han assegurat que va ser Syngenta qui hi va renunciar ; altres han dit que va ser el propi agricultor qui es va enrera, i per últim, publicacions com ara El País han afirmat, sense citar les fonts, que va ser la Generalitat qui no va autoritzar l'experiment perquè el camp es trobava molt aprop d'una àrea protegida.
Tot plegat posa de manifest la manca d'informació pública i fiable sobre la ubicació dels camps experimentals així com la manca de control i de seguiment de l'agricultura MG i els seus impactes per part de les diverses administracions competents. D'acord amb un mandat explícit de la CE, i després d'haver-se negat a fer-ho durant anys, aquest any per primera vegada el MARM va facilitar la informació i les característiques dels camps experimentals a Amigos de la Tierra arrel que aquesta organització realitzés una petició formal d'informació ambiental. Cal denunciar que la informació que el Gobierno del Estado estava obligat a fer pública era la relativa als camps experimentals autoritzats, no la relacionada amb les peticions d'autorització. Això indica que tampoc aquest any l'Estat ha complert amb la legislació europea vigent pel que fa al dret públic a la informació ambiental sobre la ubicació i les característiques dels camps experimentals de transgènics, de la mateixa manera que ni l'Estat ni la Generalitat compleixen ni la legislació sobre l'etiquetatge dels aliments que contenen OMG, ni informen els agricultors sobre els camps comercials sembrats amb OMG en la seva àrea, ni realitzen els plans de seguiment i control dels impactes associats a l'agricultura transgènica.
Per últim, en resposta a les peticions de que es faci justícia efectuades per representants d'alguns sindicats agraris notòriament reaccionaris com ara JARC, cal dir que l'incompliment sistemàtic per part de les administracions de nombrosos articles que la Llei que regula l'alliberament voluntari d'OMG (mesures que les institucions competents han de desenvolupar previament a l'autorització de la sembra d'OMG a cel obert, així com les que han de dur a terme després de que siguin sembrats), posa de manifest que tots els camps comercials, experimentals i de demostració transgènics sembrats actualment da Catalunya i a l'Estat incompleixen la Llei. Alhora, cal insistir en que l'esmentada legislació ha estat desenvolupada per unes institucions « públiques » que duen treballant 12 anys colze a colze amb les multinacions biotecnològiques per tal d'imposar els OMG en l'agricultura i en l'alimentació. Conseqüentment, reivindiquem la legitimitat i la necessitat de destruir tots els camps MG, també en l'hipotètic cas que aquests complíssin la legislació. Així, hem d'insistir en que la coexistència entre l'agricultura MG i la no MG és totalment impossible, que l'expansió de cultius transgènics a Catalunya ha suposat que entre els anys 2002 i 2008 el conreu de blat de moro ecològic s'hagi reduit un 95%, així com l'extinció per sempre de com a mínim dues varietats catalanes de blat de moro tradicional úniques al món, a més de desenes de casos de contaminació genètica. També cal assenyalar que nombrosos estudis evidencien des de fa anys que els cultius i els aliments MG duen asosciats importants impactes socials, ecològics i sanitaris ; estudis en què s'han basat 11 països europeus per prohibir el seu conreu.
sábado 18 de junio
