[Nuclears | València ciutat] Manifestació pel tancament de la Central Nuclear de Cofrentes

Dissabte, 9 d'abril - 18´30 h. Plaça de Sant Agustí (València)

"Viure bé, sense nuclears. Tanquem Cofrents"

Convoquen: Plataforma Tanquem Cofrents i Plataforma No al ATC de Zarra.

Després de la marxa antinuclear del passat diumenge 13 de març a La Vall d’Aiora, la plataforma Tanquem Cofrents eixirà al carrer de nou el pròxim dissabte 9 d’abril per a mostrar el rebuig social a l’energia nuclear i demanar el tancament de la central de Cofrents. A més a més, també serà una nova oportunitat per a mostrar la solidaritat i el condol del poble valencià amb les víctimes del terratrémol i el tsunami de Japó, que ha desencadenat el segon accident nuclear més greu de la història, el de la central nipona de Fukushima. Nuclear? No, gràcies. Ens sobren els motius:

- L’energia nuclear és molt perillosa: Hi ha hagut ja molts accidents nuclears greus en la indústria civil -Txernòbil (1986, Ucraïna), Kyshtym (1957, Rússia), Harrisburg (1979, EE.UU), Windscale Pile (1957, Regne Unit)- i el més recent Fukushima (2011, Japó), les conseqüències del qual seran comparables a les de la catàstrofe Txernòbil. En quant a Cofrents, només en els últims 10 anys hi ha hagut 102 “successos” que afectaven la seguretat, 25 parades no programades i 6 prealertes de seguretat. A més, esta situada en una zona d’intensitat sísmica mitjana, quan només està dissenyada per a suportar un terratrémol de 6-6’5 graus Richter.

- L’energia nuclear és cara: El cost real del kwh nuclear a Espanya és una mica més de 0’1 €, el més car de totes les formes de generació, i amb tendència a pujar, ja que el preu de l’urani està augmentant exponencialment. A més a més, les noves mesures de seguretat que s’exigiran a arrel de l’accident de Fukushima, com ja va passar amb el de Txernòbil, són molt costoses. Cal destacar que a les companyies elèctriques sí els ix rendible tindre centrals nuclears perquè, a més de les enormes ajudes públiques rebudes, una gran part dels seus costos estan socialitzats. És a dir, els paguem tota la ciutadania, com la gestió dels residus, les carreteres d’evacuació, els programes de protecció civil, els segurs de funcionament i, per descomptat, les conseqüències en cas d’accident.

- L’energia nuclear no és necessària: A Espanya l’electricitat d’origen nuclear aporta al voltant d’un 20% del total, mentre que les renovables aporten el 35-40%. I concretament les noves energies renovables (eòlica, solar, biomassa), instal·lades en els últims 8 anys estan aportant, en el temps que portem de 2011, el 22% del total. És per tant totalment factible continuar desenvolupant les energies renovables per a substituir tota la contribució de la nuclear, a més que hi ha un ampli marge per a reduir el consum, i per tant la generació elèctrica per mitjà de mesures d’estalvi i eficiència energètica. És més, donat el sobredimensionament del sistema elèctric espanyol, es podrien tancar demà totes les centrals nuclears només posant en marxa algunes de les centrals de gas que estan ara parades. Tampoc no és cert que si no produïm energia nuclear l’hàgem d’importar. Espanya exporta des de fa molts anys el 2-3% de la seua producció elèctrica neta, i últimament exportem, fins i tot, a França.

- L’energia nuclear no evita el canvi climàtic: Encara que és veritat que durant l’operació d’una central no hi ha quasi emissions de CO2 , si n’hi ha durant les operacions de mineria, polvorització de la roca, purificació i enriquiment de l’urani, així com en el seu transport. I també durant la construcció i desmantellament de les centrals i en la gestió dels seus residus. S’estima que les emissions mitjanes de la indústria nuclear en el món són 66 g de CO2/kwh, menys que el gas, el fuel o el carbó, però molt més que qualsevol renovable. I la tendència és que augmente, ja que la riquesa de mineral d’urani cada vegada és menor, la qual cosa obliga a extraure i triturar cada vegada més tones de roca per a extraure el mateix urani i produir la mateixa energia.

- L’energia nuclear no evita la dependència energètica: Tot l’urani que s’utilitza a Espanya ve d’altres països, entre els que es troben alguns tan “estables” com Rússia, Namíbia i Níger. El pas tecnològicament més difícil per a l’obtenció del combustible nuclear, l’enriquiment de l’urani, només es realitza en uns pocs països, entre els que no es troba Espanya.

Volem i podem viure sense nuclears!!!

T’esperem el pròxim dissabte a la manifestació!!!

[Nuclears] Tanquem Cofrents denuncia que el cementeri nuclear provisional no és cap solució

Tanquem Cofrents denuncia que el cementeri nuclear provisional no és cap solució per al greu problema dels residus nuclears i recorda que les Corts Valencianes van rebutjar la seua ubicació en territori Valencià
Tanquem Cofrents denuncia que aquest cementeri temporal en superfície que el Ministeri d´Indústria pretén ubicar quan abans no és, com es pretén, cap solució al greu problema dels residus radiactius.
Al contrari, es una improvisació i un pegat, que representa el fracàs absolut en trobar l´hipotètic magatzem nuclear segur i definitiu. No sols no s´ha pogut trobar un dipòsit teòricament segur, que puga considerar-se definitiu, sinó que fins i tot s´ha renunciat indefinidament a trobar-lo.

Dipositar els residus en superfície, en una ubicació molt més exposada a fenòmens naturals i a atacs de tota classe no és més que una improvisació precipitada que s´ha de realitzar davant la saturació dels dipòsits radiactius a les nuclears i de l´inexistència d'un magatzem definitiu. La provisionalitat de l´emplaçament és una prova de que no hi ha sol.lucions al problema i ens recorda que s´han de tancar les nuclears quan abans i no seguir originant més residus altament perillosos i sense destí segur.
Aquesta urgència en trobar un cementeri provisional implica un procediment antidemocràtic que té un sol objectiu: fer creure a l'opinió pública que s'ha resolt el gravíssim problema dels residus nuclears d'alta activitat, per tal d'allargar la vida de les envellides i perilloses centrals nuclears del parc espanyol, fins als 40 anys i, si poden, fins als 60.
És absolutament comprensible que els ciutadans s´oposen a la seua ubicació pròxima, pels riscos incrementats per la salut i la seguretat. Aquest dipòsit es converteix en un dels objectius més perillosos en cas de conflicte bèlic o d´atacs terroristes, a més dels possibles riscos per accidents naturals.
És comprensible que moltes comunitats autònomes i municipis, així com els ciutadans en general, rebutgen la proximitat d´aquest cementeri radiactiu que farà que la comarca siga coneguda sobre tot per albergar aquest trist legat contaminant. Només els municipis afectats poden considerar que el xantatge econòmic que s´els ofereix a canvi els pot compensar alguna cosa. Els municipis veïns i la resta de la comunitat tindran gran part dels problemes i riscos i poques o ninguna compensació. Açò no és desenvolupament rural ni cap proposta de futur, és un xantatge per fer callar i obligar a acceptar el fem nuclear a canvi de diners.

Tanquem Cofrents denuncia que de cap manera l´opinió sobre la ubicació del cementeri nuclear s´ha de deixar en mans només del municipi afectat. Els seus problemes i riscos afecten intensament als municipis pròxims i a les comarques pròximes on s´ubique. En cas d´accident o d´agressió, els efectes es patirien en un radi d´acció molt gran. A banda, el trasllat dels residus des de les diferents nuclears al cementiri, suposaran una font continua de problemes. Els centenars o, fins i tot, milers de transports de residus nuclears hauràn de recòrrer centenars de kilòmetres i suposaran un perillós trànsit radiactiu, sobre tot en les comarques pròximes al seu emplaçament. Cal recordar que estem parlant d'un volum de residus altament radioactius de 12.800 m3, que contindran al voltant de 6.700 tones d'urani.

Tanquem Cofrents exigeix que s´establisca prèviament un calendari de tancament de totes les nuclears com va prometre Zapatero i que a partir de l'acompliment d´aquesta promesa electoral s´intente consensuar el problema dels residus radiactius, però no és acceptable improvisar "parches" mentre continua en funcionament la causa que origina aquests perillosos residus.
L´origen del problema, les nuclears productores d´aquests perillosos residus sense solució, s´han de tancar i s´ha de deixar d´incrementar el volum dels perillosos residus a tractar.


Para más información: José Juan Sanchis, portavoz de la Plataforma Tanquem Cofrents Tfn. 607954181

http://www.barriodelcarmen.net/buenaventura/actualitat/campanyes/945-tanquem-cofrents/1996-tanquem-cofrents-denuncia-que-el-cementeri-nuclear-provisional-no-es-cap-solucio.htm

[Nuclears] Els perills amagats de la central de Cofrents

Albert Llopis, València [L'ACCENT 170]

Dijous, 28 de gener de 2010 11:10

"Segura", "neta" i "barata". Aquests tres qualificatius resumeixen la defensa que el "lobby nuclear", en el qual figuren personatges com Felipe González o José María Aznar, fa de aquest tipus d'energia. Pel contrari, els grups ecologistes porten anys denunciant que sota la propaganda oficial, les centrals nuclears -entre d'altres, Cofrents- amaguen greus riscos en molts casos desconeguts per l'opinió pública. Fa 25 anys que es va engegar la central nuclear de Cofrents i al 2011 li caduca l'actual llicència. Gradualment, aquestes instal·lacions ubicades en la marge dreta del Xùquer han estat perdent pes en la producció global d'energia elèctrica al País Valencià, en benefici de les centrals de cicle combinat de Sagunt i el Grao de Castelló. En els anys que porta d'activitat, la nuclear de Cofrents ha evidenciat símptomes inquietants. Per exemple, se situa en la primera posició en nombre de "succesos" (categoria utilitzada pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) juntament amb "incidents" i "accidents") a l'Estat espanyol. Dels 1.500 "succesos" registrats en el parc nuclear espanyol des de 1990, en Cofrents s'han produït 240. Malgrat la terminologia "políticamente correcta", els grups ecologistes afirmen que alguns d'aquests "incidents" han estat de gravetat. Entre d'altres casos, al 2002, durant l'aturada de recarrega; al setembre de 2005, per una fuga d'aigua radioactiva dins de la mateixa central; un incendi en una fase del transformador principal en agost de 2007; i dos prealertes d'emergència el 2008. Darrerament s'han registrat problemes en les vàlvules de seguretat. Aquest seguit d'errades du a concloure, segons Carlos Arribas, coordinador d'Ecologistes en Acció del País Valencià, que la nuclear de Cofrents "és una central perillosa. Cada any que passa hi ha més possibilitats d'un accident greu". "Hi ha també una sensació que s'improvisa en la gestió i es busquen solucions només a curt termini, com a molt, mitjà. Un exemple. Des que la central es va posar en marxa han aparegut problemes en la combustió de l'urani enriquit, cosa que ha obligat a canviar tres vegades de subministrador de combustible". Problemes estructurals Però la nuclear de Cofrents no presenta únicament incidències episòdiques. D'altres, potser les més preocupants, són de caire estructural. La primera és l'envelliment de la central, que es manifesta en l'aparició de fisures, el desgast de soldadures o la corrossió del casc del reactor. És precissament el reactor una de les parts medul·lars de les instal.lacions, doncs acull el procés de fissió de l'urani. Ja en la concepció de la planta s'han evidenciat errades de diseny, en concret, per l'elecció del sistema de contenció Mark III. Algunes dades apunten que en cas de avaria greu, aquest sistema no suportaria la pressió que es generaria sobre el reactor, amb el consegüent risc de fuga radioactiva. També han denunciat fonts ecologistes que les piscines on s'emmagatzenen els residus procedents del reactor han arribat pràcticamente a un punt de saturació. Les mancançes de la nuclear de Cofrents obliguen a interrogar-se per la funció de l'organisme de l'administració pública encarregat de garantir els mecanismes de control: el Consell espanyol de Seguretat Nuclear. Teòricament, el CSN ha de proporcionar informació transparent amb independència dels interessos de les companyies titulars del negoci (Iberdrola, en el cas de Cofrents). En la pràctica, segons Carlos Arribas, "minimitzen moltes vegades els incidents i llancen 'cortines de fum' per tal de tranquilitzar a l'opinió pública. Les mateixes companyies tampoc no faciliten tota la informació al CSN". El fet que quasi tots els consellers de l'organisme públic hagen pertangut a l'indústria nuclear, potser explique aquesta complicitat. A banda de les deficiències intrínsiques de Cofrents, quant a estructura i funcionament, cal afegir els riscos per al medi ambient i la salut humana, ignorats a sovint per la ciutadania. Segons el portaveu d'Els Verds, Carles Arnal, "en el funcionament normal de la central atòmica s'emet al medi ambient pròxim una gran quantitat de gassos i líquids radioactius; sempre s'han infravalorat el prerill d'aquestes radiacions, però el fet es que suposen riscos de leucèmies i tumors cancerígens diversos". Tot i que una fuga implicaria greus danys per al conjunt de la població, són els treballadors de la central -sovint subcontractats i amb deficient formació- els més exposats a les radiacions, sobretot en el procés de recàrrega. També en aquest capítol (treballadors afectats per emissions) Cofrents reïx sobre la resta de plantes nuclears de l'estat espanyol. Persones i ecosistemes, sembla que res no escapa a l'impacte negatiu de Cofrents. Fins i tot, els recursos hídrics. La nuclear utilitza en el procés de refrigeració uns 34 hm cúbics de les aigües del Xúquer, bona part de les quals (vora 20 hm cúbics) s'evaporen, mentre que la resta retorna al riu amb la conseqüent contaminació tèrmica. Però no sols això. "Un abocament d'aigua contaminada amb radioactivitat al Xúquer tindria unes conseqüències terribles, tant per als habitants de la Ribera, com per als de l'àrea metropolitana de València, que també beuen l'aigua d'aquest riu", afirmen des de la plataforma Tanquem Cofrents. Cofrents i l’ecologisme al País Valencià Un ample ventall d'organitzacions ciutadanes, sindicats, grups ecologistes i d'altres entitats van constituir el passat octubre la plataforma Salvem Cofrents, per tal de reclamar la clausura de la central en 2011, quan li caduca la vigent llicència. Aquesta és, si més no, l'última d'un llarg seguit d'iniciatives que vinculen al moviment ecologista del País Valencià amb la lluita contra l'energia nuclear. Al 1976 va nàixer a la ciutat de València el cridaner col.lectiu Margarida, que agrupava gent molt diversa per tal d'enfrontar-se a la construcció de la nuclear de Cofrents. Amb influències del Maig del 68 i el situacionisme, les seues accions van ser de caire lúdic i provocatiu, com la venda de "verdures radioactives" en la parada "La Cofrentina" o les "mortandats coloristes". Arriben a editar el llibret Energia nuclear. Una energia que mata. Poc després que Margarida es constitueix el Grup Ecologista Llibertari (GEL), caracteritzat pel seu antiparlamentarisme i la comfrontació directa amb l'estat. El GEL va ser una organització molt combativa en les lluïtes contra la construcción de Cofrents. A banda de la reivindicación al carrer, disposava de molta informació interna de la planta que li servia per a denunciar anomalies de funcionament. A l'any 1978 convergeixen als barris de València i pobles de l'Horta, nombrosos comités antinuclears i grups locals ecologistes (més de 50 s'integren en la Coordinadora de Grups Ecologistes del País Valencià). Hi ha una mobilització permanent: El maig, unes 6.000 persones es manifesten a València; el març del 78, més de 10.000. Fins arribar a la fita històrica de 20.000 persones a Aiora (juny del 79), en la manifestació antinuclear més important ocorreguda al País Valencià. El negoci d’Iberdrola Potser Iberdrola siga, com predica en la seua web, "el principal grup energètic espanyol, una de les majors elèctriques del món i lider mundial en energia eòlica". En el sector nuclear, a més del 100% de Cofrents, la companyia poseïx participacions dues centrals catalanes (Ascó II i Vandellós II) i en tres més de l'Estat espanyol (Almaraz, Garoña i Trillo I). El lideratge del qual es vanaglòria Iberdrola resulta, en el cas de Cofrents, més que discutible, segons els grups ecologistes, que consideren a la nuclear valenciana capdavantera en "incidents" (per factors humans o mecànics), irradiacions sobre els treballadors de la central; gasos radiactius emesos a l'exterior i volum de residus emmagatzemats. Malgrat això, per què Cofrents és un bon negoci per a Iberdrola? En la dècada dels 80 es va abandonar la construcció de centrals nuclears a l'Estat espanyol pel su elevat cost (vora 5.000 milions d'euros per planta). Es tracta, per tant, de centrals antigues en les quals les companyies propietàries han tingut temps d'amortitzar les despeses de construcció. Aquesta és la clau. Els "costos fixos" zero permeten, en el context actual d'un mercat lliberalitzat, ofertar el kilowatt a un preu molt econòmic (amb el qual resulta difícil competir) i obenir grans beneficis. Aquesta és la raò per la qual Iberdrola defensa que continue fucionant Cofrents, malgrat ser una central vella, deficient i insegura, en comptes de plantejar la construcció de noves plantes.