Amb el pas dels anys l'estat va millorant les seves tècniques de control social, sempre sota una màscara més democràtica. No cal un goril·la de la Policia nacional apallissant la gent al carrer quan un urbana amb un bon somriure pot simplement traslladar les persones insubmises a les lleis, cada cop més íntimes, dels carrers a les presons, per ser torturades amb penes cada cop més llargues dins de centres que la premsa mostra cada cop més higènics i comfortables. Aquest any segueixen formant el nou cos de policia de proximitat, la policia busquen nenes i nens que practiquen l'absentisme escolar, que són fora del seu lloc assignat. Aquest any els serveis socials tenen més poder per robar " joves delinquents" de les seves famílies (pobres) per pressionar als pares a participar encara més a suprimir la desobediència des de ben aviat.
En el terreny de l'okupació, la policia han establert la norma de llargs terminis abans de realitzar desallotjaments inesperats, per esgotar a la resistència, i onades de desallotjaments durant la tardor quan fa fred i trobar una nova casa és més difícil, tot per convertir disturbis en trasllats.
Nosaltres som les qui no volem una presó més comfortable, ni en un centre ni al carrer. Nosaltres som els que no creiem que la història té un sol camí, escrit per l'estat, fins a una societat més i més controlada, més i més morta.
Per això, hem reaccionat al desallotjament de la casa okupada Vila Kula, que portava 6 anys okupada i ha marcat el novè desallotjament a Barcelona durant el mes d'octubre. A les 8 de la matinada, durant el desallotjament, vam cremar contenidors per tancar parcialment els carrers València i Passeig Maragall, als dos costats del massiu dispositiu policial i totes les secretes que es trobaven a la zona per prevenir una resposta així. Hem de riure particularment del grup d'urbans amb motos que estaven una illa lluny d'un dels incendis, que no van poder aturar-nos.
Durant la nit, hem trencat els vidres d'un banc al c/Rogent, a prop de la casa desallotjada i hem atacat el districte de St. Martí amb bombes de pintura malgrat els dos polis que es trobaven a dins.
Perquè viure és resistir i obeïr és morir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario