A la butxaca

Com si no cobraren prou, els regidors de l'Ajuntament s'han tornat a apujar el sou, i han demostrat la seua cara dura una altra vegada. Mentre els salaris obrers continuen sent els d'abans de l'arribada de l'euro, i el seu nivell adquisitiu és ridícul, aquests lladres del Consistori es fiquen a la butxaca entre 35 i 55 mil euros l'any.
Pobres regidors, el ritme de treball asfixiants dels quals els obliga a haver d'apujar-se els sous. Com si no en tingueren prou amb tots els sobres que reben dels destructors d'un poble assolat per la reurbanització: bancs, caixes, constructores, immobiliàries, propietaris de sòls... Tots gaudeixen del boom de la rajola a Mislata. I hi han convertit així en asfalt tot el que ens envolta. Encara recordem l'horta, els camps on jugàvem de petits, els parcs de veritat i no les places en les quals no es pot ni jugar a pilota, les muntanyes a l'horitzó i les séquies netes. Tot això avui són records per a molts de nosaltres, i diners a les butxaques per als polítics progres de merda, que tot omplint-se la boca amb paraules buides enlluernen el ramat de borrecs que els vota en cada cerimònia democràtica i diposita la seua desil·lusió i el seu coratge a l'espera que qui hi arribe furte menys que el que se'n va.
I què podem dir de l'oposició? Oposició!? Solament són l'altra cara de la mateixa moneda que, a canvi d'unes monedes, es venen com Judes. Al cap i a la fi, com va dir el de Cartagena: "Yo estoy en política para hacerme rico".
Colla de lladres i furtapolls, s'aprofiten del nostre treball i s'enriqueixen, i damunt ens envien els gossos. Què hi hem de dir? Si és la norma, i vosaltres els doneu suport amb els vostres vots.